Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
“The archive was an opaque hope, yet it kept slipping away as though it didn’t want to be found, plundered, excavated. It became outright seductive in its evasiveness, and it kept making clear that it didn’t want our masturbatory desire for it” (22).
“Tinc vuit anys. Ho explicaré tot a la meva manera perquè la mama i el papa m’han dit que ho expliqui a la meva manera. […] M’he estirat amb la meva nina i l’home que no és tan jove m’ha demanat que em tregui les calcetes. Jo me les he tret.”
I’m an artist of the hearth; dresses in tatters from flying sparks;
skin scarred from falling logs.
I love fire and the pictures of fire.
But I love dead fire best:
rolling in cinders until I’m glittery with flakes of ash
“Cinderella”, The Book of Blood, pos. 846.
Farta de veure transformar en cadàvers els millors d'entre nosaltres. Farta de les tombes. Farta de les violacions, de les històries cruels i altres cròniques de malsons als diaris i a les ràdios. Als carrers. Farta de les amenaces i els entrebancs de la família. Farta de les diferents cares de la infàmia. Farta de viure en suspens, entre pors i precarietat, sense futur.
Ma mère me jette parfois un regard impatient. (…) Mon échappée est trop longue. Moi, je m'extasie à admirer le livre ouvert, le cahier sur lequel je recopie. Une euphorie me gagne à cette découverte inattendue: mon livre, mon cahier son indéchiffrables pour ma mère. Espaces infranchissables, ils la tiennent à distance.