Noms científics d’animals i plantes

A l’hora de denominar i classificar els éssers vius, tant els botànics com els zoòlegs han hagut d’establir diferents categories en forma d’arbre, segons les quals cada individu pot tenir una adscripció determinada. Aquestes categories s’anomenen tàxons.

El tàxon bàsic dels éssers vius és l’espècie (species). Les unitats taxonòmiques de rang superior (en una seqüència ascendent) són: el gènere (genus), la família (familia), l’ordre (ordo), la classe (classis), el fílum (phylum) —en el cas dels animals— o la divisió (division) —en el cas de les plantes— i el regne (regnum); les de rang inferior són: la varietat (varietas) i la forma (forma).

Es poden introduir categories addicionals amb l’ús dels prefixos super- i sub- al tàxon del qual depenen. Així s’obté, per exemple, subespècie (subspecies), subgènere (subgenus), subdivisió (subdivision) o subregne (subregnum), d’una banda, i superespècie (superspecies), superfamília (superfamilia), superclasse (superclassis) o superordre (superordo), de l’altra.
Més informació
International code of nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen code) [en línia] <https://www.iapt-taxon.org/nomen/main.php> [consulta: 18 maig 2021].

Codi internacional de nomenclatura zoològica [en línia] <https://cit.iec.cat/CINZ/> [consulta: 18 maig 2021]. Londres: International Trust for Zoological Nomenclature, 1999.

Stearn, W. T. Botanical Latin. Londres: David & Charles, 1989.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 17-10-2023
Citació recomanada:
«Noms científics d’animals i plantes» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1153> [consulta: 22 febrer 2024].