La substantivació de l’adjectiu femení operativa, no recollit per ara en els diccionaris, s’interpreta en la majoria de contextos en el sentit de ‘conjunt d’operacions’, com ara en l’expressió operativa bancària. Aquesta substantivació de l’adjectiu femení operativa és, probablement, un procés analògic al que ha donat lloc al substantiu normativa en el sentit de ‘conjunt de normes’.
En les xarxes socials és freqüent expressar els milers adjuntant, sense cap espai, una K majúscula a un nombre. Per exemple, 100K seguidors per indicar 100.000 seguidors. Es tracta d’una convenció gràfica importada de l’anglès que, abans d’estendre’s a les xarxes socials, ja s’utilitzava en determinats àmbits econòmics i financers, tal com recull The Chicago manual of style:
Convé no confondre aquesta convenció amb el prefix k del sistema internacional d’unitats, que també significa ‘mil’, però que té una naturalesa i un ús diferents. El prefix k s’escriu en minúscula i s’adjunta al símbol d’una unitat per formar-ne un múltiple, com ara km (quilòmetre) o kg (quilogram). A més, el símbol de la unitat s’escriu separat de la xifra que acompanya: 100 km, 10 kg.
Per tant, expressions com 100K seguidors responen a una convenció gràfica pròpia de les xarxes socials i de determinats contextos informals, i no a l’ús dels prefixos del sistema internacional d’unitats. Aquest tipus de convenció també es troba en la denominació de les curses urbanes, com en cursa 5K.
D’acord amb la informació que es recull dins l’entrada val del DEIEC, l’objecte pel qual es pot bescanviar un val (és a dir, el paper que dona dret a qui el posseeix a obtenir béns o serveis que s’hi especifiquen) va precedit de la preposició per. Això es desprèn de l’exemple «Em van regalar un val per una nit d’hotel», on la nit d’hotel fa referència al bé o servei a què dona dret el val.
La preposició per de l’exemple del DEIEC no expressa, doncs, destinació o finalitat (com sol fer la preposició composta per a), sinó equivalència (x val per y, és a dir, x té el valor de y). Per tant, la fórmula correcta per a un val que té el valor d’una matrícula gratuïta és val per una matrícula gratuïta.
Els tres mags o savis que, segons la tradició cristiana, van anar a adorar el nen Jesús i a portar-li tres presents (or, encens i mirra) els coneixem com a Reis d’Orient (o de l’Orient), Reis Mags, Reis Mags d’Orient (en la versió més llarga) o, simplement, els Reis —i, en alguns parlars occidentals, els Reixos. Cadascun és un rei: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). Hi ha qui fins i tot precedeix aquestes denominacions del tractament protocol·lari que els correspon: Ses Majestats.
En qualsevol cas, la majúscula inicial s’imposa, tant per al sobrenom d’aquests personatges (també per al tractament protocol·lari) com per a la festivitat:
El CRAI conserva cartes als Reis Mags de 1921 a 1925.
La nit de Reis anirem a rebre Ses Majestats.
En canvi, la designació dels càrrecs, encara que sigui reial, i el conjunt de regals que puguem rebre aquell dia, s’escriuen en minúscula:
El rei blanc és el meu preferit.
Si no fem bondat, no tindrem reis.
I recordeu la tradicional cavalcada (ni *cavalgada, ni *cavalcata), tal com és previsible que es formi un derivat del verb cavalcar, i les tones de caramels (en cap cas, *tonelades) que reparteixen aquella nit.
En altres tradicions, els regals arriben abans, la nit de Nadal, i els porten el Pare Noel o Santa Claus. Però això ja és una altra història —de noms, rens, trineus i majúscules— que ens reservem per a l’any vinent!
Tot i que hi ha una certa tradició d’ús de la forma adaptada Xangai, és preferible usar la forma internacional Shanghai, que és la que recull el Nomenclàtor mundial i explicita també en el document Criteris per a la fixació de formes 2026, on es diu:
7.7. Xina: D’acord amb la Proposta de transcripció del xinès al català, aprovada pel Ple de la Secció Filològica el març de 2018, s’empra el sistema de transcripció pinyin, que és el sistema oficial a la Xina. Ex.: Nanjing (å—京), Shanghai (上海), Wuhan (æ¦æ±‰).
L’Enciclopèdia.cat també opta preferentment per la grafia internacional, tal com es pot veure a l’entrada Shanghai. Des de l’Optimot i l’És a dir es fa la mateixa recomanació.
A mesura que avança el coneixement de l’univers, s’amplia el repertori de termes que permeten denominar els diferents cossos celestes i fenòmens que el configuren. En l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica, aquest repertori terminològic està fortament influït per l’anglès, ja que la majoria dels termes nous es creen i es difonen a partir de publicacions en aquesta llengua. Tanmateix, convé recordar que el català disposa dels recursos lèxics necessaris per expressar amb precisió els conceptes d’aquestes disciplines, encara que no sempre siguin prou coneguts o utilitzats. […]
La llengua de signes catalana és la llengua de les persones sordes signants de Catalunya. Es tracta d’una llengua natural i, si bé la Llei 17/2010, de 3 de juny, en regula, entre altres aspectes, el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació, encara avui és una llengua minoritzada i sovint allunyada dels àmbits d’especialitat.
Per aquest motiu, són especialment rellevants les obres amb mirada terminològica, com el Glossari audiovisual en LSC, que recull 103 signes de l’àmbit audiovisual en llengua de signes catalana.[…]








