Totes les formes proposades són lingüísticament correctes i totes tres podrien fer referència a l’operació d’allisar el paper. Ara bé, la forma allisatge és la que té una terminació més pròpia de la denominació d’operacions tècniques, com ara: adobatge, amalgamatge, asfaltatge, reciclatge, etc. Les formes acabades en –ment, tot i que també poden fer referència a operacions tècniques, solen tenir un sentit més general d’acció o efecte de l’acció expressada per la base verbal. Els substantius procedents de formes de participi, com els acabats en –at, en canvi, solen designar un producte o resultat obtingut per l’acció expressada per la base verbal (per exemple, acabat, bufat, derivat, etc.). L’apartat 10.2.1.3. La nominalització a partir d’una base verbal de la Gramàtica catalana tracta d’aquests derivats.

Per tant, la denominació preferent per a l’operació d’allisar és allisatge. Aquesta denominació es documenta en altres àmbits (com el d’estadística per a l’allisatge exponencial o en el tractament de les pells), però també en alguns textos relacionats amb el paper.

La denominació allisament també es documenta per a molts àmbits, inclòs el del paper, per referir-se a l’operació d’allisar.

La forma nominal allisat, tal com recullen els diccionaris, fa referència a un tipus de paper. Per evitar confusions, és preferible no usar-la per a l’operació. També cal tenir present que els diccionaris de referència no recullen gaires casos de participis lexicalitzats per fer referència a operacions tècniques. En l’apartat 3.7 «Ús del masculí», dins el Capítol V Habilitació gramatical de la tesi Els substantius d’acció i efecte en català, de Xavier Rull (URV), explica el debat sobre la genuïnitat de les formes masculines de participi com a substantius d’acció. Aquest debat no està tancat, i la GIEC no en diu pràcticament res.