Versaleta

Les versaletes són lletres majúscules, que també s’anomenen versals, però amb una alçada semblant a les minúscules del mateix cos.

En alguns casos fixats per la tradició i per raons estètiques (són adequades per als casos en què una successió de majúscules destacaria massa en el text), es pot fer servir la versaleta en comptes de la majúscula.

Els numerals romans referits a segles i seccions d’obres
el segle viii aC
el cant iv de l’Odissea
Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques
Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.
Els cognoms dels autors en les citacions en forma de nota
1. Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.
Els títols d’obres que se citen a si mateixes
La mirada de Fuster, segons l’equip d’El Temps.


No obstant això, per comoditat, sovint es fan servir les majúscules. Així doncs, l’ús d’aquest tipus de lletra, tot i ser recomanable, és, en darrer terme, opcional.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 13-10-2022
Citació recomanada:
«Tipus de lletra: versaleta» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=42> [consulta: 5 març 2024].