Música i Arquitectura · Anna Bofill
A partir de la generació de sons o la creació de sons purs hem de construir o de dissenyar l’obra sonora. Hi han moltes mirades possibles del l’obra sonora. El so va associat a la variable temps, i també a la variable espai. Per a treballar, el so s’ha de estar inserit en la dimensió doble espai/temps.
A la prehistòria de la música, abans del paper pautat, els filòsofs i científics es van preocupar de pensar el fenomen musical/sonor per a entendre’l i les primeres afirmacions van relacionar la essència de la matèria sonora amb les proporcions donades per la geometria. I a l’hora les proporcions geomètriques i altres característiques descrites per la matemàtica van proporcionar els recursos per a analitzar i compondre l’arquitectura, l’art a l’espai, i establir les seves regles. És a dir, des de l’inici de la cultura i l’art occidental es van trobar i tractar les relacions entre la música i l’arquitectura, o les construccions sonores i les construccions espacials (arquitectura, escultura, pintura).
Per extensió veurem les analogies entre sons i imatges. Les imatges només es donen com a formes a l’espai de dues o tres dimensions. Com pensar la música/construcció sonora en imatges. L’analogia espacial com a idea, punt de partida, inspiració, etc.
Tractarem analogies de paisatges, quadres, edificis, arquitectura, de fenòmens físics de la natura, de fenòmens socials o humans, etc.
Dibuixar la idea de l’obra sonora. Històricament música gràfica, amb referències a l’obra de Xenakis i la seva“música fora del temps”, a Mestres Quadreny i la seva obra aleatòria mironiana; i a les meves obres de caràcter generatiu o d’analogies espacials, des d’ Esclat a El silencio transcurre.
Treball de pràctica: correspondències so/imatge. De l’obra sonora a la imatge espacial o gràfica i viceversa. S’interpretarà gràficament una obra d’autor i després es treballarà una obra sonora a partir d’aquesta imatge espacial.