La toponímia de Catalunya també en LSC

La llengua de signes catalana (LSC), llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues de Catalunya, és una llengua minoritzada i disposa de recursos limitats, per això són essencials tots els estudis i obres que se’n facin, també en paper. El Primer recull toponímic de Catalunya en llengua de signes catalana fa una recopilació de noms de lloc de Catalunya. L’obra, agrupada per zones territorials i comarques, recull un signe per a cada topònim (és a dir, un toposigne), representat amb un dibuix i indicacions de moviment, i acompanyat de l’escut heràldic de la localitat i la indicació de la ubicació geogràfica. 

Els criteris de creació dels toposignes poden tenir l’origen en algun dels criteris de creació dels topònims de les llengües orals, com ara les característiques físiques del lloc, noms de persona, etc. Però, a més, en llengua de signes també es poden gestar toposignes, per exemple, amb la representació de símbols que apareixen als escuts, com és el cas de Barcelona. El signe per a la capital catalana representa les quatre barres que inclou l’escut de la ciutat, acompanyat del suport de la mà no dominant.  

L’obra, de Maria del Pilar Fernández Viader, Francisca Pulgarín, Ignasi Martín i Imad Samadi, és el resultat de les investigacions del grup de recerca de la UB SignLef i la Fundació ILLESCAT. Aquest recull està disponible a la Biblioteca del Campus Mundet i el podeu reservar des del Cercabib.