L'acumulació d'impactes humans incrementa la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle en els rius

La concentració de dos gasos responsables de l'efecte hivernacle -el diòxid de carboni i el metà- respon a l'acumulació d'impactes humans -com ara els nitrats-, l'augment de temperatura i la desoxigenació de les aigües. En conjunt, aquests impactes poden arribar a duplicar la concentració d'aquests gasos amb efecte d'hivernacle a les aigües fluvials. Aquestes són algunes de les conclusions principals d’un article publicat ara a la revista Global Change Biology en què participa el professor Daniel von Schiller, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

En el treball, que té com a primer autor l’expert Cayetano Gutiérrez, de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), també participen equips del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Biologia Molecular i Ambiental de la Universitat de Minho (CBMA-UMinho, Portugal). En el marc de l’estudi, es van recollir mostres de gasos d'efecte hivernacle i mesures de metabolisme i impactes humans a 50 rius del nord de Portugal. Amb aquestes dades, l'equip va analitzar de quina manera influeix l'escala espacial a què es produeix la degradació ambiental, tot avaluant els impactes a escala de conca en comparació amb els que tenen lloc a escala local.

Millorar la gestió dels rius per pal·liar la crisi climàtica

«Tot i que els rius, de manera natural, tendeixen a presentar una concentració de diòxid de carboni i metà més gran que l'atmosfera, aquest treball demostra per primer cop que la suma de diversos impactes humans incrementa les concentracions d'aquests gasos i, potencialment, les seves emissions a l'atmosfera», indica Cayetano Gutiérrez (URJC). «Si considerem que bona part dels rius estan exposats a diversos impactes, hi ha un risc que puguin agreujar la crisi climàtica si no es prenen mesures que millorin la salut mediambiental d'aquests ecosistemes», indica Gutiérrez.

Tal com detalla el professor Daniel von Schiller (UB-IdRA), «els nostres resultats indiquen que l'escala de l'impacte humà influeix de manera diferent en les concentracions de diòxid de carboni i metà. El diòxid de carboni, que és un gas més soluble que el metà, pot viatjar al llarg de grans distàncies als rius i sembla respondre a impactes que tenen lloc en diferents punts de la conca, com ara la intensificació agrícola o els abocaments urbans. Tot i això, els nostres models suggereixen que el metà, que és menys soluble i escapa ràpidament a l'atmosfera, respon tant a impactes locals com a altres que tenen lloc a escala de conca».

Aquest treball té implicacions importants en la gestió dels rius, un àmbit en què les mesures de restauració i mitigació d'impactes se solen centrar en actuacions locals que no contemplen els impactes a escala de conca ni els beneficis per a l'estabilitat climàtica. En aquest context, un dels focus principals de la gestió dels rius consisteix a reduir la presència de nitrats, que poden causar greus crisis ecològiques com la que va succeir al Mar Menor (Múrcia).

«Els resultats del nou estudi suggereixen que la reducció de la presència de nitrats i dels processos dʻhipòxia podria oferir beneficis addicionals als que ja es coneixen, i així contribuir a la lluita contra el canvi climàtic», indica Cláudia Pascoal, professora del CBMA-UMinho, i autora sènior del treball. «Els nostres resultats reforcen la necessitat de gestionar els rius a escala de conca, amb una visió integral, no només per preservar la biodiversitat i els beneficis que aporten a la societat sinó també per evitar que s'agreugi la crisi climàtica», conclou Pascoal.

Article de referència: 

Gutiérrez-Cánovas, C.;  von Schiller, D.;  Pace, G.; Gómez-Gener, L.; Pascoal, C. «Multiple stressors alter greenhouse gas concentrations in streams through local and distal processes». Global Change Biology, abril de 2024. DOI: 10.1111/gcb.17301