Combinar la informació derivada de l'anellament —un mètode convencional per estudiar el desplaçament de les aus— amb tècniques més modernes com ara la modelització espacial i l'anàlisi d'isòtops estables és útil per comprendre millor els patrons de distribució i l'origen dels ocells en funció del lloc i l'època de l'any. Aquestes són algunes de les principals conclusions dels articles publicats a les revistes Journal of Ornithology i Diversity and Distributions per un grup d'investigadors dirigits pel Dr. Santi Mañosa i la Dra. Laura Cardador, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i membres del Grup de Recerca de Biologia i Ecologia de Tetràpodes. Aplicacions a la Conservació.

Els treballs científics, en què també han participat equips de l'Institut Català d'Ornitologia, l'Estació Biològica de Doñana i l'Agència Canadenca del Medi Ambient, s'han centrat en l'estudi de l'arpella (Circus aeruginosus), un ocell rapinyaire semicolonial que fa niu a terra, sobretot en canyissars i zones humides.