La maduració alternativa dels transcrits d'RNA (differential splicing, en anglès) és un procés que facilita l'expressió diferencial d'un mateix gen i la producció de diferents proteïnes, que és clau en la diferenciació cel·lular i en l'origen d'algunes malalties. Un equip científic liderat per Jordi García-Fernàndez i Gemma Marfany, del Departament de Genètica i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), ha descrit com s'ha generat la xarxa gènica regulada per NOVA1, un factor d'empalmament (splicing), durant l'evolució del sistema nerviós central als mamífers.
El treball, publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, té com a primer autor Manuel Irimia, i el signen també Amanda Denuc, Demian Burguera, Ildiko Somorjai, Jose. M. Martín-Duran i Senda Jiménez-Delgado, del Departament de Genètica Universitat de Barcelona, i altres experts de la Universitat de Viena (Àustria) i de la Universitat de Stanford (Estats Units).