Els fronts —discontinuïtats oceanogràfiques delimitades pels corrents marins— afecten la separació genètica d'organismes entre les diferents zones del Mediterrani, encara que no de manera homogènia. Des del punt de vista de la conservació, els fronts s'haurien de considerar com a fronteres que estableixen unitats de gestió independents, com si fossin províncies. Per protegir el Mediterrani, s'haurien d'establir àrees protegides dins de totes aquestes unitats de gestió formant una xarxa de zones connectades. D'aquesta manera, totes les poblacions tindrien assegurada la connectivitat i se'n garantiria la supervivència. Altrament, el destí de les poblacions aïllades és la desaparició a mig termini per augment de la consanguinitat.

Aquestes són algunes de les conclusions d'un treball publicat a la revista PLOS ONE i realitzat per científics de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Els experts han analitzat la diferenciació genètica entre les poblacions de peixos, crustacis i mol·luscs de tot el Mediterrani.