Una mutació genètica —un error casual en el procés evolutiu i sense funció biològica aparent que es va produir fa més de 700 milions d'anys— podria contribuir a explicar l'origen d'òrgans complexos i estructures en humans i en altres vertebrats. Així ho explica a la revista Nature Communications un equip dirigit pel catedràtic Jordi Garcia Fernàndez, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), Manuel Irimia (CRG) i Maria Ina Arnone (Estació Zoològica Anton Dohrn, Itàlia).


En concret, aquesta antiga mutació —probablement posterior a la separació de les meduses i anemones de mar i anterior a l'aparició dels vertebrats en l'evolució— va afectar un gen de la família Fgfr (receptors del factor de creixement de fibroblasts). Curiosament, aquest canvi genètic va esperonar —milions d'anys després— la connexió entre dues xarxes gèniques (gen regulador ESRP i Fgfr), que va esdevenir clau en la maquinària molecular per generar òrgans i estructures (pulmons, extremitats anteriors i oïda interna) en l'evolució biològica dels animals.

L'article de la revista Nature Communications, que té com a primer autor Demian Burguera (UB-IBUB i CRG-UPF), és una nova aproximació a l'estudi de l'evolució dels vertebrats des de la biologia evolutiva del desenvolupament (evo-devo), un nou paradigma en el món de la biologia evolutiva que estudia els mecanismes i processos evolutius relacionats amb el desenvolupament i la morfogènesi dels éssers vius.