Àliga perdiguera: cinc passos per evitar la mortalitat per causes no naturals en els rapinyaires més amenaçats

Notícies | 17-06-2020

Un article publicat a la revista Global Ecology and Conservation presenta un nou protocol en cinc fases per mitigar la mortalitat d’ocells a causa d’accidents amb infraestructures (línies elèctriques, basses, etc.) i altres causes no naturals, com la persecució directa. El protocol, que es podria aplicar també a la conservació d’altres vertebrats terrestres —fins i tot d’espècies aquàtiques—, és una nova contribució científica de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, dirigit pel professor Joan Real, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

L’estudi integra un ampli espectre de factors demogràfics, ecològics i poblacionals de les espècies afectades per la mortalitat d’origen no natural, i unifica criteris sobre les accions que cal emprendre de manera seqüencial —a diferents escales espacials— per prioritzar de manera eficient les àrees, les poblacions i les infraestructures en què cal centrar els esforços de mitigació. També en són autors els experts Antonio Hernández Matías, Santi Mañosa, Àlex Rollan i Rafel Bosch (UB-IRBio).

 

Cinc passos per mitigar la mortalitat per causes no naturals

La majoria de poblacions animals es divideixen en subpoblacions que contribueixen de manera diferent a la dinàmica poblacional de tot el conjunt. Així, algunes poblacions locals es comporten com a fonts demogràfiques —aporten individus a altres poblacions locals— i d’altres es consideren embornals, és a dir, s’extingirien si no fos per l’entrada neta d’exemplars d’altres poblacions. 

El nou protocol permet identificar en un primer pas les poblacions locals sobre les quals caldria centrar les accions més eficaces per reduir-ne la mortalitat per causes no naturals. «La primera fase del protocol seria identificar quines són les poblacions embornals, que mostren més mortalitat que natalitat a causa de l’amenaça que es vol mitigar», explica Joan Real, director de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB-IRBio.

«Conservar aquestes poblacions —continua— no només té un efecte sobre elles mateixes, sinó també sobre el conjunt de l’espècie, ja que podria evitar que aquests embornals arrosseguin cap a l’extinció altres poblacions locals veïnes que actuen com a fonts demogràfiques». 

En la fase següent, caldria identificar les àrees o subàrees més freqüentades pels individus (nidificació, alimentació, etc.) en els territoris on es troben aquestes poblacions embornals.  Posteriorment, el protocol avança amb la determinació de les infraestructures que representen algun grau d’amenaça, tant per les seves característiques (basses sense rampes per evitar l’ofegament d’animals, carreteres sense elements per evitar atropellaments, etc.), com per la seva ubicació en l’hàbitat preferent de l’espècie estudiada. Finalment, en la darrera fase s’integren totes les dades obtingudes amb la informació relativa a les infraestructures on s’han registrat episodis que han provocat la mort d’exemplars.

 

Article de referència:

Hernández-Matías, A.; Mañosa, S.; Rollan, A.; Bosch, R.; Real, J. «Using multi-scale spatial prioritization criteria to optimize non-natural mortality mitigation of target species», Global Ecology and Conservation, abril de 2020. Doi: 10.1016/j.gecco.2020.e01082