El petrell de Bulwer pot arribar a recórrer més de 1.800 quilòmetres en aigües oceàniques per buscar aliment

Notícies | 13-11-2019

El petrell de Bulwer, una petita au marina amenaçada i amb colònies de cria a l’arxipèlag canari, arriba a recórrer més de 1.800 quilòmetres fins a les Illes Açores en la seva ruta d’alimentació, segons dades de la monografia Migración y ecología espacial de la población española de petrel de Bulwer, basada en les investigacions que ha dut a terme des del 2010 fins al 2018 el Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), sota la direcció del catedràtic Jacob González-Solís.

El nou treball revela les rutes migratòries i zones d’hivernada del petrell de Bulwer i s’ha desenvolupat a la colònia de cria de l’illot canari de Montaña Clara, al nord de Lanzarote. És l’estudi científic més complet publicat fins ara —gràcies a les dades obtingudes de 105 aus equipades amb geolocalitzadors (GPS i GLS), 59 rutes completes d’alimentació i 48.597 posicions geogràfiques— sobre l’ecologia espacial, la dieta i el patró diari i anual dels desplaçaments del petrell de Bulwer.

El nou volum és la quarta monografia del programa Migra, impulsat per SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola Espanya. En la monografia —que té com a primera autora Marta Cruz Flores, investigadora de la UB-IRBio i coordinadora del Grupo Ibérico de Aves Marinas (GIAM) de SEO/BirdLife— també hi participen Raül Ramos, Mariona Sardà-Serra, Sofia López i Teresa Militão (UB-IRBio).

A la llista vermella de les aus amenaçades al país

La major part de la població global del petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) habita a l’oceà Pacífic. A l’Atlàntic, aquesta au marina es reprodueix regularment en els arxipèlags de les Canàries, les Açores, Madeira i Cap Verd. Aquesta espècie, que passa gran part de l’any en alta mar, s’atansa a terra —sobretot als penya-segats i a les pedreres— durant el període reproductor.

Actualment, la depredació a causa de mamífers introduïts (rates i gats), la pèrdua de l’hàbitat natural per la urbanització costanera i la contaminació marina i també lumínica —que desorienta les aus en vol— són les principals amenaces sobre aquesta espècie, catalogada en perill segons el Llibre vermell de les aus d’Espanya i amb gairebé 1.000 parelles reproductores en territori nacional.
 

Llegeix més»