El vessament de productes tòxics al riu Besòs

Notícies | 18-12-2019

El passat dimecres, 11 de desembre, es va produir un vessament de productes tòxics al riu Besòs durant l’incendi d’una indústria a Montornès del Vallès que va provocar una notòria mortaldat de peixos. Si bé els peixos han estat els qui s’han fet visibles a l’impacte, el vessament ha afectat a la resta d’organismes de l’ecosistema (algues, macròfits i  invertebrats) i els compostos tòxics poden estar-se acumulant a la xarxa tròfica.

 

Als mitjans de comunicació, s’ha especulat molt sobre el retrocés de l’estat de conservació del riu i s’ha comparat amb el deplorable estat en què es trobava durant la dècada dels vuitanta, quan va ser declarat un dels rius més contaminats d’Europa. L’abast de l’impacte, no obstant, només pot ser avaluat a través d’estudis científics.

Avaluació de l’impacte sobre la comunitat de peixos

A la comunitat de peixos del riu Besòs hi viuen set espècies, quatre de les quals són autòctones (l’anguila, el barb de muntanya, la bagra i la llisa llobarrera) i tres al·lòctones (la carpa, la gambúsia i el llopet de riu). Una d’elles, l’anguila, és una espècie catalogada per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) dins la categoria “CR” (en perill crític d’extinció).

A causa del vessament esdevingut a Montornès del Vallès, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua, Generalitat de Catalunya) ha declarat l’emergència ambiental al riu Besòs i ha encarregat un estudi per determinar l’abast de l’impacte a l’equip de recerca en biologia, ecologia i comportament en peixos d’aigua dolça de la UB que dirigeix Dolors Vinyoles, professora agregada del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB. L'equip de recerca és coneixedor d’aquest ecosistema ja que, per encàrrec de diverses administracions públiques, hi està realitzant prospeccions periòdiques de peixos des de l’any 2006. En l’estudi, que s’inicia aquesta setmana, també hi participaran experts d’altres institucions (IDAEA-CSIC i UAB).

Expectatives sobre la recuperació del riu

L’equip de recerca de la UB, al llarg dels anys d’estudi al Besòs, no ha pogut constatar la reproducció de les espècies de peixos autòctones al tram baix del riu. A excepció de l’anguila i de la llisa llobarrera, que són espècies migradores que es reprodueixen al mar, al curs baix del riu no s’hi solen presentar individus joves nascuts durant  l’any. Les poblacions de barb de muntanya i de bagra tendeixen a estar desestructurades i es troben constituïdes per individus d’un estret rang de mides.

Això pot ser degut a que la reproducció tingui lloc en trams superiors de la conca (generalment en millor estat de conservació) i que la recolonització de peixos riu avall es produeixi, de manera periòdica, per l’efecte de les pluges i per l’arrossegament d’individus. Els rius urbans, com el Besòs, solen nodrir-se d’aigües depurades riques en nutrients (compostos nitrogenats i fosfats) i en compostos emergents (productes farmacèutics, entre d’altres) .

Tots aquests compostos, amb el temps, acaben per produir afeccions cròniques que escurcen la vida dels peixos i en dificulten la reproducció. Els rius urbans, per tant, són ecosistemes molt vulnerables. És per això que es fa molt difícil predir quan de temps trigarà l’ecosistema en recuperar-se però les condicions ambientals del riu han millorat substancialment en relació a les que presentava el riu ara fa 30 anys, fet que permet tenir unes expectatives moderadament optimistes pel que fa al període de recuperació del tram afectat a un estat similar al d’abans d’aquest impacte. Les estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs) seguiran funcionant, les administracions públiques seguiran treballant per recuperar i millorar l’ecosistema, i la ciutadania seguirà vetllant per aquest riu que discorre, en bona part,  per un paisatge urbà i industrial que necessita que en tinguem una especial cura.

 

Dolors Vinyoles

Professora Agregada. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA). Facultat de Biologia.