RESMED: conèixer i protegir el litoral marí dels Pirineus

Notícies | 08-02-2021

Telemetria acústica per estudiar el moviment dels peixos, ciència ciutadana, protocols comuns de treball i col·laboració amb gestors i pescadors són alguns dels elements essencials de RESMED, un projecte per estudiar els ecosistemes del litoral marí dels Pirineus. La iniciativa està coordinada pel professor Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

El projecte RESMED (2019-2021), cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa INTERREG POCTEFA, ajudarà a elaborar protocols d’actuació comuns entre administracions i països —amb la destacada participació dels agents locals— per protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes marins i els serveis ecosistèmics associats.

RESMED: una gestió efectiva a escala transfronterera

La sobrepesca, la contaminació, les espècies invasores, el canvi climàtic i l’impacte de les activitats humanes són factors que amenacen la biodiversitat marina a tota la Mediterrània. Per poder millorar la gestió de la conservació dels hàbitats i les espècies marines, és imprescindible conèixer les característiques de cada ecosistema.

El litoral marí dels Pirineus és una àmplia regió que alberga una gran part de la biodiversitat de la Mediterrània nord-occidental, amb diversos hàbitats freqüentats per espècies emblemàtiques i uns serveis ecosistèmics de gran valor econòmic (pesca, turisme, oci, etc.). No obstant això, les disposicions de la gestió actual no preveuen aquesta regió marina com una unitat ecològica en què les espècies es desplacen i utilitzen diferents hàbitats al llarg del seu cicle de vida.

«El projecte RESMED (Xarxa de reserves marines i gestió integrada de les zones costaneres transfrontereres mediterrànies) és una iniciativa a escala regional transfronterera que considera tota la regió com una unitat ecològica conjunta», explica Bernat Hereu, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Mitjançant tècniques combinades de telemetria acústica, censos visuals i vídeo, i amb el suport de la ciència ciutadana, el projecte aportarà nous coneixements sobre l’ecologia de diverses espècies d’interès patrimonial i comercial, els hàbitats essencials al llarg del seu cicle de vida (alimentació, reproducció i cria), la seva capacitat de desplaçament (distàncies, hàbitats utilitzats i períodes), i la connectivitat de les poblacions entre les diferents àrees marines protegides. RESMED també avaluarà l’efectivitat de la xarxa de reserves marines de la zona i la gestió pesquera per contribuir al desenvolupament d’una pesca més sostenible.

En el projecte hi participen la Universitat de Barcelona i la Universitat de Perpinyà, en col·laboració amb la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el parc natural del cap de Creus, el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter, l’Agència Francesa per a la Biodiversitat, el parc natural marí del golf del Lleó, i la reserva natural marina de Cervera-Banyuls, que figuren com a socis del projecte. També hi participen les confraries de pescadors de Girona, les associacions de pescadors esportius, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), els clubs de submarinisme —com ara el Club d’Immersió Biologia (CIB) de la UB— i l’associació de centres d’immersió de la Costa Brava.

Ciència participativa per protegir els ecosistemes marins

L’equip del projecte RESMED ha instal·lat una xarxa fixa amb 94 receptors acústics —o balises acústiques submergides— per estudiar el moviment dels peixos a totes les àrees marines estudiades. En concret, hi ha 25 dispositius a la reserva natural marina de Cervera-Banyuls, 28 al parc natural del cap de Creus, 15 a la badia de Roses i 26 al parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, els quals se sumen als 116 receptors ubicats anteriorment al golf del Lleó per la unitat Ifremer MARBEC, a Sète (col·laboradora del projecte RESMED).

En paral·lel, també hi col·laboren pescadors artesanals que han instal·lat receptors acústics a les seves arts de pesca per poder detectar els peixos marcats fora de la zona coberta per la xarxa fixa de receptors. El treball es completa amb el marcatge de 103 peixos de diverses espècies (orada, llobarro, càntera, cèrvia, cap roig, déntol, sarg imperial, trencahams, palometa), fet que permet informar del seu moviment a la xarxa de receptors acústics.

«Aquest projecte vol donar protagonisme a la ciència participativa. Els pescadors professionals o recreatius poden intervenir com a personal voluntari per capturar peixos que posteriorment seran alliberats amb el transmissor acústic implantat», subratlla Bernat Hereu.

«La interacció amb pescadors i federacions —continua— ens ha permès obrir un debat i un intercanvi d’idees sobre les problemàtiques i les possibles mesures per millorar l’aprofitament sostenible dels recursos. Per exemple, en aquest període estem col·laborant per determinar les zones de reproducció de l’orada i el llobarro, unes espècies que estan ara en període de reproducció».

Els submarinistes voluntaris també es poden sumar a la participació ciutadana dins el projecte RESMED. Per fer-ho, s’ha previst un programa de jornades de formació específica que els habiliti per col·laborar en l’elaboració dels censos i la caracterització de les poblacions de les espècies objecte d’estudi.

Protegir la biodiversitat marina a la Mediterrània

Entre altres accions, RESMED ha completat l’elaboració de censos de peixos a tot el litoral i ha determinat protocols comuns per als estudis de quantificació de l’abundància de les espècies. També s’han estudiat les zones de reclutament, reproducció i cria de les espècies de peixos litorals i s’han identificat més de 140 punts de la costa —cales i petites badies— on hi ha presència de juvenils. El projecte en curs continuarà els treballs d’avaluació de la gestió actual, l’estudi de la biologia i l’ecologia de les espècies comercials i el disseny de protocols d’actuació comuns i noves eines estratègiques per millorar la gestió integrada i els usos del medi marí.

«Sens dubte, unes eines de gestió més eficients permetran una millora en l’aprofitament dels recursos, així com en els usos i els diversos serveis ecosistèmics que ens proporciona aquesta regió marina del litoral Mediterrani», conclou Bernat Hereu.

 

Més informació:

Facebook: https://www.facebook.com/resmedpoctefa/

Instagram: https://www.instagram.com/resmed04

Twitter: https://twitter.com/ResMed4

Butlletí del Projecte RESMED

 

Vídeo: al final de Notícies UB