Participa en la recerca
Grups de recerca
Consulta el diferents grups de la secció departamental.
- Objectiu
CLOD investiga els processos d’interacció comunicativa i lingüística en context escolar entre mestres i alumnes. Allò que ens interessa fonamentalment és analitzar la metodologia i les estratègies que utilitzen els/les mestres per crear situacions comunicatives a l’aula adequades per tal de promoure la competència lingüística del seu alumnat. Al mateix temps ens interessa assessorar als mestres i a les mestres per tal de millorar aquestes estratègies i la metodologia utilitzada. Durant aquests dos anys hem elaborat diferents instruments per tal d’analitzar de manera sistemàtica les sessions de classe, així com els Grups de Discussió que hem portat a terme amb els/les mestres.
- Objectius
L'activitat del Grup d'Investigació en Gerontología (GIG) s'inicia en 1994 des del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona.
Treballant des d'una perspectiva del cicle vital, els objectius que pretén aconseguir el grup són dos:
• Generar coneixements científics contextualitzats al nostre entorn sobre alguns aspectes de la psicologia de l'envelliment.
• Aportar elements de reflexió i materials que permetin millorar la docència relacionada amb l'envelliment i la formació de professionals en aquest àmbit.
- Objetivos
El grupo se constituyó hacia el año 1997 en torno a un proyecto de observación del comportamiento infantil en periodos de actividad espontánea, en el que participaron algunos investigadores de diferentes ‘departaments' de la Facultat de Psicologia de la UB. Desde su origen el grupo ha estado abierto a diferentes sensibilidades y ha colaborado en estudios diversos, si bien su principal objetivo se centra en identificar comportamientos antisociales y plantear formas de intervención ‘in situ'. Las experiencias grupales, ya desde el parvulario, generan algunas situaciones conflictivas que pueden considerarse previas a una forma de comportamiento antisocial. En los últimos proyectos nos hemos centrado en la etapa adolescente y en particular:
a) identificar los comportamientos antisociales (CAS), los entornos de aparición más frecuentes;
b) conocer las causas atribuidas a estos comportamientos por parte de los propios adolescentes;
-
Objetivos
El foco fundamental del trabajo de GRINTIE es el estudio de los procesos de influencia educativa, es decir, los procesos, de carácter esencialmente interpsicológico, a través de los cuales los educadores (profesores, padres...) ayudan a los aprendices (alumnos, hijos...) a construir conocimiento en el marco de las situaciones educativas. Este estudio se lleva a cabo desde una perspectiva psicoeducativa de inspiración constructivista y socio-cultural.
• Estudi dels processos d’ensenyament-aprenentatge del català en alumnes nouvinguts.
• Estudi dels processos d’identitat i d’integració cultural dels adolescents immigrats.
- Objectius
- Estudi dels processos d’ensenyament-aprenentatge del català en alumnes nouvinguts.
- Estudi dels processos d’identitat i d’integració cultural dels adolescents immigrats.
- Objectius
LEAC-UB investiga com a línia principal l'ús combinat d'estratègies de comprensió lectora i composició escrita per a l'aprenentatge de continguts curriculars i l'impacte de diverses variables (tipus de tasques, objectius proposats, creences epistemològiques, concepcions sobre lectura i escriptura) en la qualitat dels productes escrits i en l'aprenentatge que es realitza a través de textos.
La nostra recerca s'emmarca en el paradigma socio-constructivista i assumeix que llegir i escriure són veritables eines conceptuals que sota determinades condicions transformen el coneixement. Estem interessades en comprendre aquests processos i condicions per a incrementar el coneixement científic i per identificar criteris susceptibles d'optimitzar la pràctica en aquest àmbit.
El gruix de la nostra recerca s'ubica a l'Educació Secundària (ESO i Batxillerat) i a la Universitat , a través de diversos projectes que s'afegeixen i continuen el citat més amunt. Entre ells, destaca "Lectura, escriptura i adquisició de coneixements en Educació Secundària i Educació Universitària: variables personals, objectius i característiques de la tasca en la realització de síntesis a partir de múltiples fonts" (SEJ2005-08434-C02-02/EDU; IP: M. Miras) i “Llegir i escriure per aprendre a la universitat: impacte de les concepcions en la comprensió de textos en tasques de lectura, resum i síntesi” (EDU2009-14278-C02-02; IP: I. Solé).
Alguns estudis concrets se situen a l'Educació Infantil -processos d'alfabetització inicial en aproximacions instruccionals diferenciades-, i també a l'Educació Primària, vinculats a l'ús d'estratègies de lectura i escriptura per aprendre.
-
Objectius
Les investigacions de la UTAC s'insereixen en el àmbit dels sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC), el desenvolupament del llenguatge assistit i les tecnologies de suport per a la discapacitat. Les activitats de la UTAC es van iniciar l’any 1995.
La UTAC www.utac.cat és un servei extern de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Comprèn la UTAC Sírius, concertada amb el Departament de Benestar Social i Família i la UTAC Ensenyament, concertada amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La recerca és una de les seves activitats importants, si bé també es planteja com a objectius prioritaris la formació i la transmissió de coneixements i tecnologies a la societat. El servei s'adreça a les persones, infants i adults, amb discapacitat motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i d'accés a l'ordinador, control d’entorn, joc adaptat i mobilitat assistida.
En resum, les funcions de la UTAC són l'avaluació, la intervenció i el seguiment dels usuaris, per donar suport al seu desenvolupament, participació i inclusió social; l’assessorament i la cooperació amb els familiars, els professionals i les institucions; la divulgació, la formació i la recerca, per tal de proporcionar eines als professionals, als familiars i als propis usuaris, i de contribuir a la sensibilització de la societat.
Consulta el diferents grups de la secció departamental.
This group focuses on studying the nervous system’s structural and functional reorganisation capacity, and its role in development, neurological injuries, learning, memory, attention, perception, neurorehabilitation and/or interventional processes. The research is carried out by combining neuroimaging techniques with specific experimental paradigms in order to understand the mechanisms of plastic changes in the brain and behaviour. The research interests include language learning and its dysfunctions, the dynamics of memory formation and reward processing, and motivation. Understanding the mechanisms and limits of neuroplasticity in adults’ and children’s cognitive functions through basic research will lead to improvements in intervention programs that ameliorate the sequelae induced by neurological diseases and improve cognitive capacities in healthy individuals.
This group focuses on studying the nervous system’s structural and functional reorganisation capacity, and its role in development, neurological injuries, learning, memory, neurorehabilitation and/or interventional processes. The research is carried out by combining neuroimaging techniques with specific experimental paradigms in order to understand the mechanisms of plastic changes in the brain and behaviour. The research interests include language learning and its dysfunctions, the dynamics of memory formation and reward processing, and motivation. Understanding the mechanisms and limits of neuroplasticity in adults’ and children’s cognitive functions through basic research will lead to improvements in intervention programs that ameliorate the sequelae induced by neurological diseases and improve cognitive capacities in healthy individuals.
The group focuses on the study of different cognitive processes and their interrelation, as well as on the design of intervention strategies aimed to improve their optimal functioning both in populations with typical and atypical development (DLD, dyslexia, autism, intellectual disability, hearing impairment…). In this sense, its aim is to advance in the study of topics such as associative learning, language development, emotional regulation or decision-making, among others. The programme works both with basic models of knowledge acquisition from the tradition of animal learning, as well as with higher-level models of human learning and reasoning. Accordingly, it relies on studies with non-human animals based on classical and instrumental experimental conditioning procedures and studies with humans that include both laboratory tasks tapping on basic cognitive processes (eye and motion tracking, reaction times…) as well as other more ecological approaches based on questionnaires, psychometric measures, in addition to educational and clinical interventions.
This group focuses on how people make perceptual and sensorimotor decisions and cognitive decisions. In daily life, humans make decisions at multiple levels. They have to decide between competing actions or responses within complex and rich environments. Optimal decision making depends on people encoding and decoding sensory information reliably. One of the research interests is how humans decode sensory information to reflect the 3D layout of the environment in order to unfold motor actions more efficiently. Also, this programme tackles how motor predictions are integrated with sensory feedback information (e.g. visual, proprioceptive, auditory) in order to make the necessary motor adjustments to accomplish the goals: minimising errors or maximizing gains. From a computational point of view, the underlying processes that lead to optimal decisions can be characterised using optimality frameworks. Finally, the same principles are used to address decision making at a more central level (e.g. cognitive tasks).