Els propers 19 i 20 de novembre de 2014 es celebraran les jornades Destinació BCN. Història del turisme a la ciutat, en les que hi participarà la professora del Departament d’Història de l’Art Teresa-M. Sala. La seva ponència porta per títol L’art i l’oci al carrer a principis del segle XX i està integrada en l’apartat de L’oci i l’allotjament.

Trobareu tota la informació al tríptic.

El fenomen del turisme ha adquirit una dimensió absolutament rellevant a la vida urbana de Barcelona.
Actualment, constitueix una de les activitats amb major capacitat d’impacte econòmic i cultural a la ciutat, raó per la qual propicia estudis, debats i estats d’opinió múltiples. Malgrat la indiscutible rellevància del turisme
barceloní, la seva perspectiva històrica ha estat més aviat desatesa per part de la historiografia local. Es compta, això sí, amb alguns estudis i autors que n’han analitzat diversos aspectes, i que en el seu conjunt han creat un cos de coneixement prou significatiu.
Amb la convocatòria d’aquestes jornades, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona vol contribuir a l’ampliació i la consolidació d’aquest coneixement, oferint una panoràmica històrica de l’evolució del turisme a la ciutat a partir dels estudis i les reflexions de diferents especialistes en el passat i el present de Barcelona com a destinació turística.
Crear memòria històrica constitueix un acte important de reconeixement, permet assumir i reconstruir relats de la pròpia trajectòria, prendre consciència dels encerts, les continuïtats i les singularitats del camí que s’ha traçat.
La construcció turística de Barcelona s’inicia a principis del segle XX, fruit d’un plantejament polític, cultural, econòmic, social i urbanístic endegat per un reduït grup de la societat barcelonina. Amb la constitució de les primeres entitats de foment turístic, Barcelona se situava a l’avantguarda del turisme europeu; la capital catalana va ser capaç de posicionar-se com una de les ciutats de moda de l’època, creant marques de distinció
molt singulars i una imatge basada en els valors del cosmopolitisme i la mediterraneïtat. El turisme, concebut
com un element de prestigi, va ser el pretext d’importants canvis urbanístics al conjunt de la ciutat, i el cert és que es creà tot un discurs polític i social que el legitimà.
Més endavant, després de la guerra civil, el rumb de la destinació Barcelona quedà sucumbit a les estratègies centralistes del govern d’Espanya i als interessos dels tour operadors estrangers, que convertiren Barcelona en una destinació de pas i desproveïda d’atractius. El carisma turístic de Barcelona es recuperà a partir dels anys vuitanta gràcies a la tenacitat dels agents locals que van treballar per projectar una nova imatge i oferta de la destinació.
La destinació Barcelona, la ciutat que avui tenim, no deixa de ser el resultat d’un conjunt de fets i d’històries plurals.