El proper dijous 19 d’octubre es presentarà el llibre El pensamiento visible: ensayo sobre el estilo y la expresión de Pere Salabert, editat per Akal. L’autor conversarà amb Tània Alba, Joan Cuscó i Joan Sureda entorn a alguns dels temes tractats a la publicació. Data: Dijous 19 d’octubre Hora: 19 h Lloc: La Central del Raval (c. Elisabets, 6 08001 Barcelona) Invitació  

El present assaig procedeix d’una preocupació d’ordre estètic que, si bé concerneix a l’art i té en el temps un llunyà inici, manca encara avui d’un descàrrec complidor. Radicada en el tracte que té la capacitat sensorial amb l’ús de l’intel·lecte, a El piensamiento visible, la inquietud apunta preferentment a la pintura i s’enuncia a cavall de dos conceptes de llarga trajectòria però desatesos; el seu nom, estil i expressió. Tantes vegades confosos fins a incórrer en sinonímia, no és sempre fàcil veure en el segon, referit a la moderna expressió artística en particular, l’alleujament, quan no la dispersió, d’un cos que esdevé signatari en el seu obrar i que deixa un vestigi amb les formes que produeix, s’anomenin aquestes petjada personal o empremta anunciadora. I no resulta més senzill detectar el que hi ha en l’estil: la derivada d’una diferència individualitzadora que, amb la seva tasca d’afirmació, desitja garantir-se. D’aquestes dues dificultats neix El piensamiento visible en el seu recorregut per una heterogènia selecció d’aportacions a la plàstica. Les formes de l’art no són una càrrega intel·lectual que hem de captar –no es tracta de comprendre les obres–; el que hi ha en elles és una força redoblada que, a la manera dels somnis, estimula al receptor portant-li a discórrer sobre el que allí sembla tenir una prudent empara. Trenat així, amb l’aparell teòric, el camí argumental emprèn la seva marxa en aquest llibre amb l’obra de l’artista xinès Zhu Jinshi, d’una expressió terminant en l’execució i negligent amb l’estil, fins a anar a desembocar en Decorpeliada, un creador ocasional que, anhelant d’un estil individuador que no obstant això defuig, aïllat per fi en el seu extraviament, només amb la mort encerta amb la atzarosa afirmació de si.