Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el passat 8 de març la professora de la Facultat d’Economia i Empresa i investigadora de la UB School of Economics Lídia Farré va impartir la conferència ‘La dona i l’impacte de la COVID’. En l’acte, organitzat per la Comissió d’Igualtat de la FEE, Farré va analitzar l’impacte de la crisi derivada de la COVID-19 en el mercat laboral i la distribució del treball remunerat i no remunerat dins les llars, utilitzant com a evidència el cas espanyol a partir de dos estudis recents: «Gender Inequality in paid and unpaid work during covid-19 times» i «El impacto de la covid-19 sobre la desigualdad de género en trabajo remunerado y no remunerado». 

Segons Farré, l’anàlisi dels resultats posa de manifest un important impacte negatiu de la pandèmia sobre el mercat de treball. La taxa d’ocupació d’homes i dones va disminuir significativament (en més de 20 punts percentuals) amb l’esclat de la pandèmia. No obstant això, la majoria de les pèrdues d’ocupació van ser temporals i cobertes amb fons públics (ERTO). També hi ha evidència d’una recuperació del nivell d’ocupació a finals de 2020. 

Però els resultats d’aquesta investigació revelen, tal com va expressar la conferenciant, una altra conseqüència de la crisi sanitària: l’augment de la bretxa de gènere en el total d’hores treballades. Un augment degut, d’una banda, a una menor disminució del temps dedicat al treball remunerat de les dones respecte als homes, i, d’altra banda, a un increment més gran del temps dedicat al treball no remunerat.”. Segons Farré, aquest resultat suggereix que la pandèmia pot haver agreujat el fenomen del «doble torn» entre les dones treballadores. A més, la presència de normes socials tradicionals i la major flexibilitat laboral de què semblen gaudir les dones per facilitar la conciliació entre la vida familiar i laboral pot ser responsable de l’augment dels desequilibris de gènere des de l’arribada del nou virus. Una evidència que suggereix com n’és, d’urgent, implementar polítiques per revertir la tendència creixent d’especialització de les dones en el treball domèstic.  

Per exemple, tal com va exposar Lídia Farré, la regulació del teletreball és crucial, així com el redisseny de l’horari laboral per fer-lo compatible amb els horaris de l’escola i la vida familiar. Segons l’experta, el teletreball s’hauria de limitar a alguns dies de la setmana per preservar els beneficis de les interaccions i el treball en xarxa amb els companys de feina, i també per evitar que la dona opti per treballar des de casa de manera desproporcionada i assumeixi indirectament una part més gran del treball domèstic. 

Farré també va assenyalar la conveniència d’introduir permisos, similars als de paternitat per als dos progenitors, per tenir cura dels fills quan no puguin assistir a l’escola. Finalment, va apuntar que un sistema d’educació infantil universal i de qualitat per als nens de 0 a 3 anys permetria a les dones invertir en la seva carrera professional i evitar les negociacions domèstiques sobre la cura dels infants.