La inserció a Espanya

Les enquestes d’inserció professional se solen dur a terme entre graduats que van finalitzar els estudis 3 o 4 anys enrere. Segons l'informe Inserción laboral de los egresados universitarios, l'anàlisi dels egressats universitaris des del curs 2013-14  fins 2018 és*:

 

1. En estudis de grau i de 1r i 2n cicle egressats el curs 2013-2014, la taxa total d’afiliació a la Seguretat Social el primer any (2015) és de 47%, el segon any (2016) de 59,6%, el tercer any (2017) de 67,8% i el quart any (2018) de 72,35%. Pel que fa a branques d’ensenyament, les millors taxes s’assoleixen després de quatre anys, al capdavant trobem Enginyeria i Arquitectura (77,7%) i en darrer terme Arts i Humanitats (57%).

2. El quart any després d’egressar, les millors taxes d’afiliació per camp d’estudi corresponen a Medicina (91%), Òptica i Optometria (90,2%), Podologia (88,9%), Enginyeria Elèctrica (85%) i Informàtica (84,6%). En contraposició, les taxes més baixes el quart any després d’egressar són en: Història (55,6%), Història de l’Art (55,2%), Llengües Modernes i Aplicades (54,2%), altres Llengües Estrangeres (50,8%) i Belles Arts (50,5%).

3. En general, la taxa d’afiliació incrementa conforme passen els anys després d’acabar els estudis. En els egressats universitaris de Grau del curs 2013-2014, la taxa general és del 45,2% el primer any, incrementant progressivament fins el 72,8% el quart any (casi 28 punts percentuals de diferència). En els estudis de Cicle, a grans trets el comportament és semblant, el primer any després d’acabar els estudis pràcticament un de cada dos titulats es dóna d’alta laboral a la Seguretat Social i al quart any el 71,6%.

4. Després de quatre anys (2018), el total de la taxa d’afiliació a la Seguretat Social és del 72,3%, el percentatge d’autònoms és del 8,9%, el percentatge d’indefinits del 51,7%, el percentatge d’assalariats a temps complert del 79% i la base de cotització mitjana dels assalariats de 26.213€.

5. L’any 2018, la jornada laboral per branca d’ensenyament indica que: en Ciències Socials i Jurídiques un 75,2% ho fa a temps complert i un 16,1% a temps parcial de més de mitja jornada; en Enginyeria i Arquitectura, trobem un 94% a temps complert i un 4,6% a temps parcial; en Arts i Humanitats un 60,3% té un contracte a temps complert i un 23,9% a temps parcial; dins l’àmbit de Ciències de la Salut un 76% té un contracte a temps complert i un 17,2% a temps parcial; i en Ciències un 83,3% és a temps complert i un 11,6% a temps parcial.

6. La taxa d’afiliació per tipus d’universitat mostra que a la universitat pública és del 44,7% l’any 2015 i del 71,6% l’any 2018, mentre a la universitat privada és del 58,7% l’any 2015 i del 76,1% l’any 2018.

7. L’ajust entre ocupació i formació millora entre el primer any fins el quart any: el grup de cotització de titulats passa d’un 48,2% el 2015 fins un 60,7% el 2018; el grup mitja o no manual es manté bastant estable, des d’un 20,5% a un 19%; i per últim, s’observa una tendència a la baixa del grup baix i manual passa d’un 31,3% a un 20,3%.

8. Pel que fa al sexe, a la branca de Ciències, Arts i Humanitats i Ciències de la Salut la taxa d’afiliació de les dones és superior a la dels homes, cosa invertida a la branca d’Enginyeria i Arquitectura.

9. Sobre el tipus d’universitat, la taxa d’afiliació a la seguretat social de la universitat privada supera pràcticament a totes les branques de la universitat pública, exceptuant el cas de les Ciències de la Salut de les universitats públiques presencials. Això s’explica per la diferència de titulacions amb baixa taxa d’afiliació només s’imparteixen a les universitats públiques i la branca de Ciències no té presència en les universitats privades no presencials.

 

Font: 1. Inserción laboral de los egresados universitarios. Curso 2013-14 (análisis hasta 2018) (2019). Ciencia y Tecnología. Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

 

La perspectiva de la afiliación a la Seguridad Social del Ministerio de Educación, per als llicenciats/des el 2009-2010 la seva situació a data de 2014 és**:

 

1.     La taxa de afiliació (altes a la Seguretat Social) un any després de finalitzar els estudis és, per al total de llicenciats/des, de 43,4% i, quatre anys després (al 2014), de 64,4%. Segons rames de coneixement, les millors taxes les assoleixen al cap de quatre anys els i les llicenciades en Ciències de la Salut (71,4%) i, les pitjors, els de Arts i Humanitats (48,8%).

2.     Per titulacions, les taxes més elevades de afiliació es corresponen amb les carreres de Medicina (92,9%), Òptica i Optometria (84%) Ciències Actuarials i Financeres (84%), Enginyeria  en Automàtica i Electrònica Industrial (82,6%) i Enginyeria Electrònica (82,5%). Les taxes més baixes en afiliació es donen per a diverses titulacions de Filologia (gallega, hebrea, romànica, eslava, àrab, portuguesa, alemanya, italiana), Història, Belles Arts, Enginyeria Tècnica Naval i Radioelectrònica Naval; totes elles amb  taxes menors al 45%.

3.     Les majors taxes d’ocupació s’observen a Catalunya (82,8%), Illes Balears (81,1%) i Aragó (80,9%). Les menors van ser a Canàries (66,9%), Andalusia (67,5%) i Extremadura (69,1%). 

4.     Més de la meitat de titulats/des estava treballant als tres mesos de finalitzar els estudis. El 29,3% ja ho feia mentre estudiava i va mantenir el treball més de 6 mesos després. El 24,7% va tardar menys de tres mesos en trobar feina.

5.     El 7,8% de les persones titulades el 2009-10 treballava a l’estranger el 2014. Per rames de coneixement, Enginyeria i Arquitectura registren el major percentatge d’ocupats a l’estranger.

6.     El 43,2% dels i les titulades assalariades el 2014 ho estaven amb un contracte indefinit, el 33,9% amb un contracte temporal, el 12% amb un contracte en pràctiques, formació o becari i el 10% és empresari o treballador autònom.

7.     Pel que fa al tipus de jornada, un 76,5% dels titulats l’any 2010 treballava a jornada completa el 2014. 

8.     Els titulats a universitats privades tenien una taxa d’atur 7 punts menor que a les públiques. 

9.     L’ajust entre la formació i l’ocupació millora des de la primera ocupació fins a l’actual, de manera que mentre el primer any (2011) un 48,5% dels titulats treballava en una ocupació que requereix formació universitària, el quart any aquest percentatge passa a ser del 55,5%. No obstant, el 44,5% dels universitaris donats d’alta a la Seguretat Social no pertanyia a grups de cotització universitaris. Només un de cada dos titulats aconsegueix treball d’acord amb el seu nivell formatiu.

10.  En relació amb la sobrequalificació autopercebuda, tres de cada quatre titulats/des consideren que duen a terme en el seu treball tasques pròpies del seu nivell de formació universitària. Per rames de coneixement, els que s’han titulat en Ciències de la salut consideren en major proporció que el seu treball s’adequa al seu nivell de formació, un 93,1% enfront el 67,7% dels de Ciències Socials i Jurídiques.

11.  El 72% que ha treballat des de que va acabar els estudis considera que la seva titulació li ha servit per trobar feina. La percepció més positiva, per rames d’estudi, la manifesten els titulats/des en Ciències de la Salut i la més negativa els titulats/des en Arts i Humanitats. 

12.  Pel que fa a la mobilitat geogràfica respecte a la comunitat autònoma d’estudi, el major percentatge de titulats/des que treballa a la comunitat on va estudiar es donava a les Illes Balears (91,2%) i el menor a la Comunitat Foral de Navarra (47,7%).

 

Les característiques dels i les estudiants universitàries el 2011 eren***:

 

1.     El 52,2 % dels graduats universitaris entrevistats continuen vivint a casa dels pares malgrat el seu elevat nivell d’ocupació i de la seva edat mitjana (28 anys).

2.     La gran majoria dels titulats (el 74,8 %) van cursar carreres que van triar com a primera opció.

3.     Els procediments formals de cerca d’ocupació (resposta a anuncis de treball, contacte amb empresaris o amb agències públiques d’ocupació) són els més utilitzats. No obstant això, el procediment més efectiu continua sent la intervenció d’amics i familiars.

4.     Els graduats universitaris tarden una mitjana de 6,2 mesos a trobar la primera feina des que han finalitzat els estudis universitaris.

5.     Malgrat que els primers contactes amb el món laboral normalment impliquen una relació contractual de caràcter temporal (74,9 % en la primera ocupació), al cap de tres anys els graduats aconsegueixen un grau d’estabilitat molt superior. En l’última ocupació, els contractes indefinits suposen el 45,1 % del total de contractes dels graduats de la mostra.

6.     Tant els salaris com l’ajust entre la formació i l’ocupació milloren des de la primera ocupació fins a l’actual. El desplaçament de la distribució salarial cap a nivells més elevats és particularment intens en els primers anys.

7.     En l’última ocupació, el 27,6 % dels entrevistats assenyala que el seu nivell de formació és superior a les tasques que desenvolupa al seu lloc de feina, i un 10,4 % indica que per fer la feina que fa no cal tenir titulació universitària.

8.     Els graduats més satisfets i amb millors ocupacions són els d’universitats privades i els que han cursat branques de ciències de la salut i tècnica. Els que apareixen sistemàticament amb pitjors condicions laborals són els graduats en humanitats.

 

Font: 2. Inserción laboral de los egresados universitarios. La perspectiva de la afiliación a la Seguridad Social. 2015. Conferencia de Consejos Socaiales. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Font:  3. ¿Universidades sin clases?; Condiciones de vida de los estudiantes universitarios en España (Eurostudent IV). 2011. © Secretaría General Ténica. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. 2. J. G. Montalvo (2007), “La inserción laboral de los universitarios. Entre el éxito y el desánimo”, Panorama Social, 6, 92-106.