A Barcelona ja s’han fet més de 800 desnonaments des del setembre del 2020. Però, no només han estat desallotjades famílies vulnerables, sinó també espais on es duien a terme projectes culturals. En són un exemple els Cinemes Texas, la Casa Buenos Aires i el Casal Popular Tres Lliris, que penja d’un fil. Els tres espais comparteixen una mateixa filosofia: vetllar per fer assequible l’enriquiment sociocultural del veïnat, donar accés a un consum cultural de proximitat i rebutjar la gentrificació de la capital catalana.
Quatre sales, pel·lícules en versió original subtitulades al català i entrades a tres euros. Aquesta era l’essència d’un dels cinemes més emblemàtics de Gràcia: els Cinemes Texas. El cineasta Ventura Pons els va reobrir el 2014 amb l’objectiu d’oferir projeccions a preus assequibles a la ciutat de Barcelona i amb la voluntat de recuperar uns cinemes històrics que dataven del 1947.
Però, el 16 d’octubre de l’any passat Pons es va veure forçat a apagar-ne definitivament els projectors a causa d’un lloguer massa quantiós i de deutes que s’havien agreujat com a conseqüència del tancament dels cinemes que va provocar la pandèmia.
La notícia va commoure la majoria de veïns i clients de tota la vida. «Trobaré a faltar aquest cinema, hi anava des de fa prop de quaranta anys», explica Escarlata Vallès, clienta habitual del Texas. Per als joves del barri, el tancament del Texas també va ser una galleda d’aigua freda. «Ens vam sentir indignats, la cultura sempre és la més perjudicada», es queixa Niki Rodríguez, clienta del cinema. I és que, per a ella el tancament no només suposa la pèrdua d’un cinema, sinó també que desaparegui la possibilitat de consumir cultura a un preu assequible a Barcelona: «És molt difícil trobar entrades a tres euros».
Els clients del Texas, però, no només en valoraven els preus, sinó també l’ambient familiar que s’hi respirava. «Era un cinema acollidor on sempre hi havia molta clientela i es venien moltes entrades», afegeix Clàudia Moreno, una altra jove espectadora del cinema.
Per això, part del veïnat de Gràcia s’ha organitzat per reflotar els cinemes en una iniciativa anomenada #SalvemElTexas, una plataforma que recull signatures perquè la sala pugui tornar a obrir portes. Des de la plataforma veïnal creuen que hi ha tres vies per salvar l’espai: fer que l’Ajuntament municipalitzi la sala, crear una cooperativa perquè gestioni el cinema o deixar l’espai en mans de propietaris i inversors interessats. Fins ara, però, cap de les tres vies ha estat possible, sobretot perquè l’Ajuntament de Barcelona ha descartat fer-se càrrec de la sala i perquè la societat que era propietària de la llicència i el mateix Ventura Pons han descartat reobrir els cinemes per l’acumulació de deutes que la pandèmia i un lloguer desorbitat els ha fet assumir.
El barri de Vallvidrera unit per un immoble modernista
La Casa Buenos Aires és un immoble modernista que va ser construït al barri de Vallvidrera de Barcelona el 1886. El seu valor cultural i patrimonial, però, no està catalogat i per això des de fa anys ha estat un caramel per als especuladors, sobretot perquè té molt terreny edificable. De fet, la seva història és plena de peripècies. Primer va ser un hotel, l’hotel Buenos Aires, després un espai per a malalts i refugiats de la Guerra Civil i, durant més d’un segle, una residència d’estudiants de la Universitat de Barcelona. Finalment, es va convertir en una residència d’avis.
L’edifici va estar abandonat durant set anys, des del 2012. La propietària, la congregació religiosa Pares Paüls, va rebutjar una proposta cooperativa, tot i que entre el veïnat va seguir creixent el desig de convertir l’edifici en un espai per a la comunitat. Més tard, però, es va saber que la congregació havia gestionat un contracte de venda amb uns inversors per construir-hi un hotel de luxe. Va ser llavors quan va començar la voluntat del veïnat de protegir la casa i, conseqüentment, el barri.
Els veïns i l’Ajuntament de Barcelona van negociar amb els propietaris, però els diversos intents van quedar en paper mullat. Finalment, el jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona va donar la raó a la congregació Paüls i es va iniciar un procés d’expropiació. Per protegir l’edifici històric de l’especulació i de la gentrificació de la zona, el març del 2019 es va ocupar i els veïns van obrir la casa al barri.
«Si la Casa Buenos Aires no s’hagués ocupat, probablement ni jo ni ningú del barri l’hagués pogut veure per dins i crec que és magnífic que un edifici així estigui obert a tothom», valora Gina Pallarés, veïna de Vallvidrera.
La proposta veïnal era «fugir de l’individualisme i convertir la Buenos Aires en un projecte social, autogestionat i comunitari», explica Pallarés. Per a ella, els joves del barri van saber aprofitar molt bé la iniciativa, sobretot perquè no hi havia un casal de joves ni un espai on poder reunir-se. Per això, l’ocupació de la Buenos Aires els va permetre fer més comunitat a Vallvidrera.
Pallarès explica que «s’hi organitzaven debats i assemblees obertes per a tothom que hi volgués participar». Eren activitats que es feien a la planta baixa de l’immoble, on també hi havia una cuina i un menjador comunitari, així com altres espais per fer activitats de lleure. «Aquesta planta principal era pública i accessible per a tothom que ho necessités», detalla.
L’única zona privada era la planta on hi havia les habitacions de les persones que havien ocupat l’espai. La resta de zones de la casa, però, estaven obertes a tot el barri i es destinaven a fer tallers i projectes culturals. La Buenos Aires era més que un espai de trobada ja que alguns veïns també havien aprofitat per fer un hort comunitari al jardí: «El cuidàvem entre tots i en consumíem productes», diu Pallarès.
La Buenos Aires va ser un espai comunitari i de lluita contra l’especulació i la gentrificació de Vallvidrera i de la ciutat de Barcelona durant prop d’un any i mig, fins que a l’octubre de l’any passat la van desallotjar. Pallarès explica que des de l’agost les persones que hi vivien tenien l’angoixa de ser desallotjades. Els temors es van complir el dia 15 d’octubre, quan els Mossos d’Esquadra van intentar desallotjar la casa. Els joves i veïns del barri, però, van aconseguir aturar-ho.
Arran d’això, el 27 d’octubre, els portaveus del col·lectiu de veïns van anar al Parlament de Catalunya per demanar que s’instés el govern de la Generalitat a remetre un escrit al jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona per sol·licitar la suspensió del desnonament acreditant la necessitat que la Casa Buenos Aires seguís formant part del teixit comunitari de Vallvidrera. Però de poc va servir, ja que l’endemà, dia 28 d’octubre, la Buenos Aires va ser desallotjada definitivament.
Tot i així, un mes després del desnonament, l’Ajuntament va avalar l’expropiació de la Buenos Aires. Per alguns veïns l’acció va ser un bri d’esperança per recuperar l’espai. De fet, bona part d’ells estan convençuts que la casa tornarà a ser de Vallvidrera: «La defensa és més viva que mai perquè la Buenos Aires ja és del poble», concloïa Eulàlia Castelló, una de les portaveus que va fer una declaració al Parlament dies abans del desallotjament.
Mentrestant, però, les persones que van ocupar la Buenos Aires es preparen per fer front a demandes de la congregació propietària, que els vol fer pagar els subministraments que van consumir quan eren a l’immoble i també rebre diners per a danys morals. En total, preveuen que la xifra rondarà els 40.000 euros. Per això, aprofitant que a finals de març va fer dos anys de l’ocupació, Vallvidrera va organitzar una jornada de reivindicació amb concerts i activitats infantils per recaptar fons per al pagament de les demandes.
El Casal Tres Lliris, en el punt de mira
Els Cinemes Texas i la Casa Buenos Aires no són els únics espais culturals a Barcelona que han estat desnonats en els últims mesos. El Casal Popular Tres Lliris del barri de Gràcia també va rebre aquest gener la visita dels Mossos d’Esquadra. Aquell dia s’hi feia una fira de productes artesans produïts per joves quan, de sobte, les forces policials van arribar per desallotjar l’esdeveniment cultural. Els organitzadors de l’acte expliquen que durant el dia van poder celebrar la fira amb normalitat i respectant totes les mesures de prevenció de la Covid-19, però que quan ja eren a punt d’acabar l’esdeveniment els Mossos es van presentar al casal per clausurar-lo i identificar les persones que hi havia dins.
El Casal Popular Tres Lliris es troba al carrer Nil Fabra de Gràcia, en un espai que justament fa anys havia estat una comissaria de policia. El projecte va néixer l’any 2014 com «un espai alternatiu als llocs d’oci que ofereix el sistema capitalista actual», explica un dels membres de l’entitat que vol mantenir l’anonimat. «És un casal que, evitant cap tipus de contacte amb les institucions, fuig de la institucionalització i vetlla per l’autogestió juvenil», diu el membre.
Els joves del casal, en peu de guerra
L’Ajuntament no ho entén així i manté la idea de tancar l’espai, però els joves del Tres Lliris no es volen quedar de braços creuats. Al novembre, ja van mobilitzar-se a través de l’acció “Marea Blava”, que consistia a pintar els carrers i les places del barri de Gràcia de blau i amb el lema “Ens hi va la vila”. Els joves del casal volien reivindicar el seu espai i l’esforç que duen a terme per mantenir l’autogestió del Tres Lliris. De fet, segons el militant, «les joves estan en peu de guerra i disposades a fer el que faci falta perquè el casal es quedi al barri, ja que és un espai molt necessari pel jovent gracienc i pel barri en general».
Des del casal remarquen que tancar l’espai seria un error perquè «deixaria òrfenes les joves que volen gaudir d’un espai cultural alternatiu i no institucionalitzat». De fet, diuen que la seva lluita empatitza amb la d’espais com la Casa Buenos Aires: «Lluitem per al mateix, per oferir alternatives socioculturals a les del sistema actual».
Fins i tot també creuen que estan emparentats amb la reivindicació de la reobertura dels Cinemes Texas, que també volien ser una alternativa d’oci al barri de Gràcia amb preus més assequibles. Sigui com sigui, les tres iniciatives són espais que han estat desnonats o que pengen d’un fil, que busquen ser reflotades i que ara mateix tenen un futur incert.
L’okupacio ilegal del Hotel Buenos Aires es un atac a una empresa petita i no es el cas
Es el cas de gelosia i voler tenir un hotel per fer festetes amb els amics okupes.
Potser sigueu mes objectius