Durant el mes d’octubre, el Centre LGTBI de Barcelona va convertir-se en l’epicentre de la literatura i activisme queer, acollint la setena edició del QLit, un festival de literatura queer en català que organitza l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L’esdeveniment va reunir autores, activistes i lectors, reafirmant-se com un espai que convida a la reflexió, el debat i l’exploració un any més.
Al llarg de la jornada, es va crear un espai de diàleg sobre temes relacionats amb la comunitat LGTBIQ+, la diversitat afectiva i les noves configuracions familiars a través de la literatura, convertint-se en un altaveu per a veus diverses, essencials i sovint marginades. Juntament amb una programació rica en taules rodones, recitals poètics i presentacions d’obres que reivindiquen la veu i les experiències de la comunitat queer en la literatura catalana.
La inauguració del festival va comptar amb una sessió anomenada “Novel·la, afectes i desig”, una taula rodona que va abordar amb intensitat i profunditat la representació de l’afecte i el desig a les relacions en la literatura contemporània. Moderada per Anna-Priscila Magriñà, la sessió va explorar com els nous models de relació i les complexitats emocionals del món modern es tradueixen a la pàgina escrita.
En aquest context, Cristian Olivé va presentar Estimat Idiota, una obra que retrata el pes del desig per un altre individu, l’amistat en les nostres vides, tot il·luminant la fragilitat de les relacions humanes en una societat on, sovint, les xarxes socials han substituït el contacte directe i sincer. Aquesta novel·la planteja la qüestió de si, en un món tan interconnectat, l’autenticitat de l’amor pot mantenir-se o si, inevitablement, es converteix en una imatge distorsionada de la realitat.
També va intervenir Àfrica Alonso amb Una llum tímida, una novel·la que s’endinsa en la història d’amor entre dues dones durant la Guerra Civil espanyola, on el desig i l’afecte esdevenen un refugi íntim, però també una font de conflicte i dolor. L’obra d’Alonso destaca per la seva capacitat de mostrar com, en èpoques de foscor i repressió, el desig pot ser una flama feble però, inesgotable que il·lumina els racons més profunds de l’ànima. La novel·la contrasta acció i reflexió, desig i dolor, creant una metàfora viva de l’amor en temps difícils.
La sessió va continuar amb La nit més clara de Marc Parera, un poemari que explora l’experiència d’un gigoló gai, reflectint com el desig i l’afecte sovint es confonen en la recerca de l’autoafirmació i l’acceptació. Parera aborda el desig com si fos un mirall trencat que reflecteix els fragments de la identitat i la vulnerabilitat humana, oferint una exploració íntima i crua de les relacions que es teixeixen entre l’amor, la necessitat d’afecte i la prostitució com a possible via per omplir un buit interior.
En el transcurs de la segona jornada del festival, la secció “Famílies”, moderada per Sara Roqueta, va oferir un espai per analitzar i qüestionar les múltiples formes de la família dins la comunitat LGTBIQ+. En aquesta taula, Selena Soro va obrir un debat sobre el poliamor i la poligàmia com a possibles respostes a la solitud que acompanya a moltes mares durant la maternitat. La seva intervenció va posar sobre la taula preguntes profundes sobre si les configuracions familiars tradicionals poden complir les necessitats emocionals i socials de les mares, o si cal explorar estructures més àmplies i comunitàries.
Maria Llopis, amb una mirada que apel·la a la solidaritat i a la interdependència social, va reflexionar sobre la frase “Se necesita una aldea para criar a un niño”, argumentant que la criança compartida i l’educació comunitària poden enriquir les experiències de les noves generacions. Llopis va remarcar la necessitat d’una aliança de suport mutu, on la criança no sigui una tasca exclusiva de les mares, sinó una responsabilitat col·lectiva que implicaria un retorn a la idea de tribu.
“Com que la família, per a mi, és com una construcció artificial imposada, i reprodueix una sèrie de violències, i que es vincula amb l’amor i amb les cures. Però no totes les societats tenen una estructura de família nuclear amb ‘mama, papa i fills’, i hi ha molta soledat en aquesta estructura” – afirma Llopis després d’haver entrevistat a diverses comunitats i famílies.
Finalment, Narcís Garcés va oferir la seva perspectiva sobre les cures i la maternitat alternativa, plantejant una visió innovadora de la família que s’allunya dels models tradicionals i s’endinsa en camins alternatius on les relacions afectives i de cures prenen formes diverses. Garcés va exposar com aquestes estructures familiars alternatives poden ser un espai d’afecte i seguretat per a les persones que, per motius personals o socials, es troben fora de les normatives més convencionals.
Al llarg del festival va haver-hi un gran reconeixement públic al talent i a la creativitat dels escriptors que, amb les seves obres, contribueixen a enriquir la literatura catalana amb noves perspectives i veus. Així doncs, també demostren que la literatura té la capacitat de transcendir barreres i generar espais de complicitat.
