“No ens queixarem, per fi podem gaudir d’un espai d’oci dins la Uni com a nostre”, diu la Mireia, una estudiant de Comunicació, mentre sosté un cafè encara fumejant. Al seu costat, el Lauren, company del grau, assenteix amb aquell gest mig còmplice que es comparteix quan el que s’ha esperat tant finalment succeeix.
L’edifici històric de la Universitat de Barcelona va obrir les portes sota el primer sol del 3 d’octubre aparentment de manera recurrent. El que molts estudiants no sabien és que al jardí posterior de la Facultat de Filologia i Comunicació s’esdevenia una petita revolució discreta: un nou bar, o com alguns ja el començaven a catalogar, “el food truck de la UB”. Sense grans cartells ni anuncis per les xarxes, aquest espai es va mantenir amb discreció fins que, a poc a poc, l’atractiva atmosfera de fusta i natura ha anat captivant estudiants i professors, i s’ha convertit en un punt de trobada informal.
Els primers dies, malgrat ser hora punta per canvis de classe, la zona estava tranquil·la, fins i tot massa tranquil·la. Durant anys, les assemblees d’estudiants de la facultat havien advocat per un espai propi, un lloc on poder interactuar amb altres companyes, un lloc destinat a l’oci, a l’intercanvi, i sobretot, sense enganys, a beure molt cafè. L’epicentre d’aquest ritual fins ara tenia lloc a la UB del Raval, on certament l’ambient és gairebé festiu. Cal dir que l’espai de la facultat veïna divergeix molt de la proposta de l’edifici històric, principalment perquè mentre el del Raval és híbrid, la qual cosa vol dir que combina menjador i terrassa, el de plaça Universitat és íntegrament exterior, per tant, més informal i, perquè no dir-ho, més modern. L’espera ha estat llarga, però la recompensa, ara que apareix al davant, és modesta i pràctica: una barra de fusta, mitja dotzena de taules rústiques, un parell de bancs i, sobretot, els protagonistes: els cafès; això sí, en alguns casos, amb preus un 20% més elevats que altres facultats com L’ETSEIB de la UPC o la UB del Raval: “Ja ho sabíem”, comenta el Lauren amb un somriure resignat, “això és la plaça Universitat”.
Però no tot són queixes. Els cambrers, els quals també estan afrontant els nervis de la novetat i posen a prova la seva predisposició amb la clientela, han confirmat molt amablement i amb senyals d’haver-se informat que, almenys, el preu dels entrepans comparats amb altres establiments exteriors a la facultat com el Bar Estudiantil, lloc habitual també per alguns estudiants, són notablement més econòmics, ja que mentre fora costen entre 4 i 6 euros, al bar Bernat Pescaire de la UB ara costen entre 2 i 3 euros. Es veu que, malgrat no tenir sostre, la nova i tardana iniciativa de la facultat té les de guanyar terreny.
A ritme prudent, alguns estudiants ja s’acosten amb certa curiositat al lloc, mirant de reüll la caseta, preguntant-se si val la pena fer-hi una parada. Es percep un servei ràpid, tot i que, a favor de tot pronòstic, el food truck ha generat a la llarga quilomètriques cues en hores puntes; una qüestió de dimensió del lloc i volum d’estudiants. L’ambient, però, gairebé domèstic de la instal·lació, ressalta amb olor de fusta nova entelada pel fumeig dels cafès: “La veritat és que és fàcil imaginar-ho com un lloc d’interacció i trobada”, comenta la Mireia mentre reconeix l’espai com un refugi per a converses improvisades en aquells moments d’estrès acadèmic.
Amb un nom que crida l’atenció, el bar Bernat Pescaire fa honor, segons diu la mateixa Universitat, a l’exemplar d’ocell que durant la primavera passada es menjava els peixos de l’estany del pati de ciències. D’aquesta manera, es considera al Bernat Pescaire com un element annexat a la vida universitària.
I així com l’ocell va fer seu un racó de confiança dins la facultat, aquest bar sembla destinat a seguir les mateixes directrius: arrelar-se a l’entorn i trobar el seu ritme entre els estudiants.
