Dioni Porta explica les connexions i la intimitat que s’aconsegueixen quan es té una llibreria
de barri
La llibreria Obaga neix a Barcelona l’any 2018 de la mà de Carol i Dioni Porta, una periodista i un comptable que, després de molt somiar i sense experiència en la formació de llibreters, es van llançar a la piscina i van obrir el seu propi local. Aquesta llibreria es caracteritza per la seva proximitat amb els veïns del barri, connexió que es va veure reflectida durant la pandèmia. En mig de la crisi, la solidaritat veïnal va ajudar a la supervivència del petit local a través de la compra de bonificacions i comandes pel futur. La llibreria també es caracteritza per organitzar presentacions i activitats.
Com creieu que us diferencieu vosaltres en comparació amb la resta de llibreries?
El tipus de llibreria com la nostra es diferencia d’altres més grans en el sentit que són llibreries de barri en el bon sentit de la paraula. Tenim una bona ubicació, estem aquí a prop del metro, i això comporta al fet que, a vegades, facis activitats atraients i la gent vingui de diferents llocs, però sobretot això, llibreria de barri: que la gent pugui venir aquí, buscar els seus llibres, comentar amb proximitat i confiança.
Creus que en els pròxims anys les llibreries en general s’hauran de
reinventar?
Reinventar, no ho sé, evolucionar, sempre està obert. Però el nostre punt fort és aquest vessant més personal i literari que ja tenim, el nucli central que és el client habitual. Amb això del comerç de proximitat, d’estar molt connectat amb el barri, relacionat amb els veïns, amb altres comerços com el Cinema Girona, amb bars i restaurants de la zona… també es creen sinergies boniques.
Això de crear una comunitat és molt important avui dia on tot és tan individualista…
Et dona molta fortalesa, i des d’un punt de vista ideològic, és una situació molt còmoda. Sentir-te que formes part d’una comunitat, a nosaltres ens emociona molt, i des del vessant comercial et dona una solidesa, perquè al final una empresa, un negoci, el que vol és això, fidelitzar els clients, i això ho tenim.
Teniu una connexió amb altres llibreries del voltant?
Hi ha una relació de complicitat molt bona. Afortunadament, no hi ha una competència rabiosament directa, tampoc ens trepitgem. Funciona molt que algú et demana un llibre i el necessita urgentment i busques en aquesta xarxa de llibreries si es troba en una altra per enviar a la gent, “Ves aquí a la Memòria, o a Atzavara, o a Jaimes o a la Documenta, o a Sendak, o a La Caníbal” que estan a una distància relativa. També hi ha gremis de llibreters, grups de WhatsApp de llibreters.
Aquí no hi ha competència, sobretot entre aquestes llibreries que ens reconeixem com a similars quant a dimensions, quant a funcionament, quant a problemàtiques, hi ha molta complicitat.
Com feu per connectar amb els lectors i atraure el públic?
Nosaltres no fem una comunicació molt agressiva en el sentit que volem apostar per la presencialitat i no perdre’ns en el món digital. Movem moltes coses a través d’internet, tenim un newsletter, Twitter (X), Instagram… Potser jo sí que veig llibreries que són molt sistemàtiques i que fan vídeos sobre els llibres que han entrat, però això nosaltres no…
A vegades tampoc pots arribar a tot. Per nosaltres el que sí que és transcendental és llegir. Aquí treballem les hores que són, però intentem salvaguardar també hores personals per llegir. Hem d’estar molt al dia per poder després opinar, dona molta força quan fas una recomanació. A vegades la recomanació és un “no l’he llegit, però m’ha dit una persona, un client al qual li tinc confiança, que és molt bo” o, “No m’han parlat bé”. A vegades això també és important i el client també aprecia que un dia li diguis que aquest llibre que vol comprar a mi no m’ha agradat. S’estableix com més intimitat, es veu com un punt de confiança. Que no només sigui com vendre, vendre, vendre…
