¿Què passaria si la història es pogués reescriure? Amazon Prime Video abraça aquesta qüestió amb l’estrena de My Lady Jane, endinsant-se en el món del segle XVI amb un retelling trencador de la tràgica història de “la reina per nou dies”: Lady Jane Grey. La sèrie dirigida per Jamie Babbit i Stefan Schwartz — basada en la novel·la de Brodi Ashton, Cynthia Hand i Jodi Meadows, i adaptada a la pantalla per Gemma Burgess — barreja la fantasia, la comèdia i l’amor per mostrar l’espectador una versió alternativa a la història, una versió modernitzada i feminista que fa un gir de 180 graus a la realitat per apropar l’esdeveniment històric als temps contemporanis. Durant vuit episodis acompanyem la Lady Jane mentre navega grans canvis a la seva vida, un matrimoni forçat i un romanç apassionat amb Lord Guildford Dudley, la pujada al tron d’Anglaterra i Irlanda, o la lluita per mantenir aquest tron mentre la seva cosina fa tot el possible per usurpar-li la corona. A més a més, tot això dins una Anglaterra que es veu plagada pels Ethians, persones que es poden transformar en animals, una raça odiada i perseguida pels humans.
La figura de Lady Jane Grey, primera reina d’Anglaterra i Irlanda el 1553, ha estat representada en productes audiovisuals diverses vegades. Els relats, com el de la pel·lícula Lady Jane (1986), segueixen la història formal del breu regnat de Lady Jane, el seu derrocament en favor a Maria Tudor, i, finalment, la seva execució a causa d’alta traïció. En canvi, la sèrie original d’Amazon Prime agafa aquesta figura i aquest destí de fa més de cinc segles per oferir un relat poc convencional que encaixa a la perfecció amb l’actualitat. My Lady Jane opta per un enfocament que entrellaça la realitat amb elements moderns, com una protagonista femenina brillant i decidida allunyada de les representacions tradicional d’època, o una narració en off plena de sarcasmes i enginy que acompanya els episodis, donant-li a la producció un toc de comèdia molt encertat. La inclusió d’elements fantàstics com els Ethians, a més de fer una denúncia a l’opressió de col·lectius, aporten a la narrativa un eix d’originalitat que la separa del centenar de sèries o pel·lícules basades en figures històriques.
El tractament dels personatges i les seves relacions, especialment en el cas de Lady Jane i Lord Guildford, és la clau pel funcionament de la història. El personatge de Jane Grey es representa com una dona intel·ligent i independent, una dona amb poder que no es rebaixa per cap home ni dona. És una protagonista moderna allunyada dels canons de les nobles al segle XVI, però sense perdre la seva feminitat. Guildford Dudley, per altra banda, és l’antítesi de la Jane, un home amb carisma i una personalitat complexa. La sèrie aporta a l’interès romàntic un grau de profunditat en convertir-lo en un Ethian, donant pas a una trama més interessant i un personatge més polifacètic.
Però on recau l’interès és en la seva relació, la qual tracta tòpics romàntics moderns i molt populars com l’enemies to lovers. Les dues personalitats oposades es complementen a la perfecció, i la seva dinàmica i evolució — de l’odi a l’atracció a l’amor — proporciona un fil addictiu a seguir, el qual es potencia gràcies a una química elèctrica entre els actors que els interpreten, Emily Bader i Edward Bluemel. Tant quan es barallen com quan es confessen el seu amor l’un per l’altre, els actors et fan sentir la química i l’atracció entre els dos personatges a través de la pantalla d’una manera especialment intensa que et fa voler més i més.
La sèrie, com en el seu guió, adopta una estètica i ambientació modernitzades. No manté la sobrietat de les peces històriques, sinó que, mitjançant colors intensos i vius que destaquen a la vista, infiltra el món actual en la seva producció. El vestuari, elaborat i llampant tant pels personatges femenins com masculins, encara estar inspirat en el segle XVI, té traces òbviament contemporànies. De la mateixa manera, la banda sonora segueix un estil similar, fent una barreja de música clàssica amb cançons modernes com Tainted Love (Goat Girl) o Wild Thing (Black Honey), per aportar frescor i lleugeresa a una història originalment pesada i tràgica. Fins i tot el càsting suposa un desafiament de les normes de l’època, amb Jordan Peters, un actor negre, com a Rei Edward VI.
La decisió de posar en escena elements anacrònics s’adequa perfectament a la imatge que volen presentar davant el públic: una història reinventada que no vol encaixar en cap motlle preestablert. My Lady Jane no busca ser una representació fidel de la realitat, sinó que abraça les incongruències per presentar un relat completament innovador, irreverent i dinàmic que manté l’espectador enganxat a la pantalla.
Per qualsevol amant dels romanços complicats, la fantasia i la història — encara que no molt precisa —, My Lady Jane és la sèrie a escollir. Amb el seu estil vibrant, personatges carismàtics i relat audaç, la producció ens transporta a un univers excepcional ple d’aventures i comèdia amb una protagonista forta i determinada a la qual aspirar. Combina el millor dels dos mons, la tradició i la modernitat, per presentar una reinvenció feminista de la caiguda de Lady Jane Grey de la forma més addictiva. En definitiva, l’arriscada aposta per una sèrie tan excessiva i fora dels canons de les produccions d’època ha donat el seu fruit, convertint My Lady Jane en una de les sèries més destacables del 2024 encara després de la seva decebedora cancel·lació.
