La necessitat d’aquesta proposta sorgeix dels problemes detectats en les pràctiques de laboratori (PLAB) de l’assignatura de Biologia Vegetal, els quals es descriuen a continuació. Resumidament, la necessitat més rellevant és millorar la motivació de l’alumnat durant les pràctiques PLAB i s’ha desglossat en tres punts:

1. Les pràctiques d’aquesta assignatura corresponen a 3 pràctiques diferents i desconnectades entre si iguals que les que esfan al grau de Biologia. Cal una millora en el contingut per enfocar‐ lo cap als interessos de l’alumnat de Ciències Ambientals i poder millorar la seva motivació. Hem detectat manca de motivació pel contingut.
2. L’alumnat arriba al laboratori, on el professorat fa una explicació teòrica. S’ha observat que l’alumnat no pren notes del que el professorat explica i sembla que cada curs aquest fet és més freqüent. Hem observat que els costa concentrar‐se en les explicacions a la pissarra del laboratori. Hem detectat manca de motivació per la forma.
3. Posteriorment, repartits en grups, l’alumnat segueix un protocol descrit al guió de pràctiques on no hi ha possibilitat de creativitat ni de reflexió sobre quines metodologies s’utilitzen o el perquè. L’alumnat s’avalua entregant un treball per cada pràctica independent i no es busca bibliografia científica per contrastar els resultats obtinguts, només es responen preguntes sobre els resultats obtinguts. Hem detectat manca de motivació per les habilitats que aprenen durant el PLAB.

Pel que fa a la millora per la motivació en el contingut de les PLAB, considerem que incloure els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) seria una estratègia per afavorir que l'alumnat universitari vegi el contingut com a quelcom més rellevant per al seu futur laboral i personal. Tal i com es descriu a l'estudi 'How Motivation Influences Student Engagement: A Qualitative Case Study' (Saeed i Zyngier, 2012), la motivació intrínseca està estretament vinculada amb un compromís autèntic dels estudiants en l'aprenentatge. Així doncs, els estudiants que perceben el contingut com a rellevant per al seu futur mostren una major implicació i persistència en les activitats d'aprenentatge.  

En quant a la millora de la motivació per la forma, durant aquests anys, hem detectat que l’alumnat està perdent la capacitat de concentració en les explicacions del professorat i que el que s’exposa a la pissarra, de vegades, queda perdut sense acabar significant un aprenentatge de l’alumnat. Un dels possibles problemes que hem detectat és que l’alumnat porta el guió en format digital (generalment a la tauleta digital no en paper) i els costa més integrar la informació de dona el professorat perquè no hi ha la part activa de prendre apunts (els costa més escriure a la tauleta digital que a la llibreta de laboratori). Aquest fet s’ha demostrat científicament a l'estudi 'Impact of Note‐Taking Mediums on Memory Recognition' (Khurana i Fishman, 2022) on es demostra que els estudiants que prenen apunts a mà retenen millor la informació que aquells que utilitzen mitjans digitals. A més, Flanigan i Titsworth (2020) en la seva publicació titulada 'The Impact of Digital Distraction on Lecture Note Taking and Student Learning' conclogueren que la distracció digital redueix significativament la qualitat i la quantitat dels apunts presos amb ordinadors portàtils en comparació amb els apunts manuscrits. Aquesta bibliografia recolza la necessitat de promoure la concentració de l’alumnat i calen trobar solucions per promoure‐la durant les PLAB amb la incorporació d’un aprenentatge actiu i profund.  

Finalment, la millora de la motivació per les habilitats que aprenen durant el PLAB és l’objectiu principal d’aquest projecte i sobre la qual recauran els diferents objectius específics. La proposta que presentem pretén promoure la reflexió, desenvolupar la creativitat en el disseny d’experiments i incorporar el criteri científic i la capacitat comunicativa en la presentació final dels resultats. Aquests tres eixos es troben altament recolzats per la bibliografia científica per múltiples teories. En quant a la promoció de la reflexió i del pensament crític de l’alumnat, la teoria del ‘Thinking‐Based Learning (TBL)’ desenvolupada per Swarz i col∙legues i amplament discutida en el seu llibre ‘Thinking‐Based Learning: Promoting Quality Student Achievement in the 21st Century’    (Swartz et al., 2010). Durant el desenvolupament del projecte s’utilitzen algunes estratègies proposades en aquesta referència, així com l’exemple descrit en una classe de ciències per el mateix Robert Swartz (Swartz, 2008). A més, en l’estudi ‘Characteristics of Evaluation‐Process Biology Learning Tools Based on Conceptual Problem‐ Based Learning Models to Train Critical Thinking Skills’ (Fitriani et al., 2022) s’explora el desenvolupament d'eines d'aprenentatge de biologia basades en models d'aprenentatge basats en problemes conceptuals per entrenar les habilitats de pensament crític dels estudiants. La incorporació de proves d'habilitats de pensament crític, s’han demostrat com a vàlides i efectives per millorar el pensament crític dels estudiants en el context de l'aprenentatge de biologia, i s’inclou en aquest projecte. El desenvolupament de la creativitat en el disseny d’experiments s’ha confirmat com a una eina molt utilitzada en aprenentatge de Biologia trobat a la bibliografia com a ‘Creative Thinking Ability’ (Illahi et al., 2022) on s’ha demostrat que aquesta activitat millora significativament les habilitats de pensament creatiu dels estudiants, evidenciat per un augment en les puntuacions mitjanes dels estudiants en les activitats d'aprenentatge. Aquest enfocament fomenta una participació més activa i reflexiva dels estudiants en el procés d'aprenentatge. A més, en aquest projecte es promourà el pensament crític i la creativitat per a motivar l’alumnat i tal i com es descriu a ‘Improving Creative Thinking Skills and Scientific Attitude Through Inquiry‐Based Learning in Basic Biology Lecture Toward Students of Biology Education’ (Sandika i Fitrihidajati, 2018) on s’investiga com l'aprenentatge basat en la indagació pot millorar les habilitats de pensament creatiu i l'actitud científica dels estudiants de biologia. L'estudi, realitzat amb estudiants de l'Institut Agama Islam Negeri (IAIN) Jember, Indonèsia, va utilitzar un disseny de pre‐test i post‐test per avaluar l'impacte de l'aprenentatge basat en la indagació, trobant que aquest enfocament va millorar significativament tant les habilitats de pensament creatiu com l'actitud científica dels estudiantsi ho aplicarem en aquesta proposta. A la última sessió d’aquestes PLAB es tractarà de motivar l’alumnat reforçant el seu criteri científic i la capacitat comunicativa.  La incorporació de bibliografia científica alstreballs milloren la comprensió dels estudiantssobre elstemes acadèmics (Ningtyas et al., 2024) i desenvolupen una major capacitat per pensar críticament i reflexionar sobre els continguts (Saeed i Zyngier, 2012); ambdós estudis conclouen que aquest compromís  els motiva a participar activament en el procés d'aprenentatge