Ensenyament de bioquímics a partir de story-telling: trobem Igualtat de gènere als contes tradicionals?
Dins de l’assignatura de Bioquímica del grau de Química hi ha alguns aspectes en els que s’analitza el menys teniment que la dona ha tingut durant els segles dins del desenvolupament de la ciència. Així, quan s’explica l’estructura del DNA, cal esmentar les imatges de difracció de raigs X, que James Watson i Francis Crick van rebre a través de Maurice Wilkins. Sense aquestes imatges, robades per Maurice Wilkins a la Dra. Rosalind Franklin, no haurien tingut la inspiració per publicar l’estructura del DNA l’any 1953. I de fet, la feina de Rosalind Franklin no va ser reconeguda, doncs va ser la única de tots els esmentats en no rebre el premi Nobel.
Aquest, en canvi, no és el mateix cas de la senyora Maut Menten, que realitzava al Canadà la seva Tesis Doctoral sota la direcció de Leonor Michaelis. La equació de Michaelis-Menten, que va rebre el nom en honor de tots dos, és una de les equacions més conegudes a bioquímica. De tota manera, si bé es va reconèixer la feina de la doctoranda, el nom de Menten apareix el segon dins de l’equació de Michaelis-Menten.
Els contes de infants són potser un dels punts claus on l’infant observa per primer cop la violència de gènere, i a molts dels contes es poden analitzar aspectes de la bioquímica. Sovint en els contes s’observen aspectes tradicionals que no han canviat en segles. En un congrés de docència, el nostre grup de innovació docent consolidat (GINDOC-UB180) vam presentar recentment la possibilitat d’explicar diversos aspectes de la bioquímica basant-nos en el conte de la Sireneta de Hans Christian Andersen. Però no és només en aquest conte on una protagonista femenina pateix la violència de la bruixa del mar que li pren la veu, i li fa patir un dolor extrem quan camina degut a la fragmentació de la cua de sirena, a més d’un abandonament a la terra sense la seva família. En altres contes, també es poden observar aspectes violents, que habitualment afecten al gènere femení. Per això, en aquest projecte pretenem l’anàlisi de diversos contes infantils, on es reflexa la violència de gènere, tot cercant els aspectes bioquímics, analitzant els dos factors i relacionant-los a les classes. Amb la “Story telling” pretenem que els alumnes puguin recordar molt millor els aspectes de la bioquímica, que d’altre forma poden resultar difícils d’entendre, a més de analitzar les tradicions massa arrelades dins la nostra societat.
De seguida que sentim les paraules “hi havia una vegada”, la ment ens trasllada al pla de ficció i genera endorfines, que ens fan sentir més feliços. Per això, la innovació docent de “story-telling” pot ser tant eficaç. A les histories tradicionals sovint s’observa una violència de gènere, ja que durant molts segles s’ha considerat que homes i dones tenen papers molt diferents dins la societat. Per això en aquest projecte un dels objectius és fer notar aquesta diferència de “rol” de gènere que s’observa en les històries tradicionals, apart de incidir amb els aspectes bioquímics que es tractin als contes. Es posarà sobre la taula el que hauria passat a la història si el protagonista hagués estat de l’altre sexe, donant un efecte afegit a la història.
L’altre aspecte de la història, la part relacionada amb la bioquímica pot no presentar diferències entre els sexes. Un animal que respira utilitzant brànquies ho fa independentment del sexe, per la qual cosa és indiferent que en un conte es parli d’una sirena femella o d’una sirena mascle. En altres casos si que és important el sexe, i en particular en els aspectes sexuals (cromosoma X o cromosoma Y), però també les diferències que es generen via hormonal. La longitud dels cabells del cap, degut als andrògens, és més curta en homes que en dones, i per això en el conte de Rapunzel, un home no podria llençar els cabells des de una torre i fer-los arribar a terra perquè la dona grimpés agafant aquestes estructures proteiques (una dona potser tampoc, però si que podrien ser més llargs).
Per tal de erradicar la violència de gènere el primer punt que cal identificar és reconèixer que existeix aquesta violència. Segons Kübler-Ross, les etapes del dol són cinc: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Aquestes etapes podrien ser també valides per un agressor que aprofita la seva força per ser violent contra l’altre sexe. Possiblement la majoria dels violents es troben en una fase de negació sobre la seva pròpia violència o enfadats perquè se’ls tracta de violents quan ells pensen que no és el seu cas. És a dir, els agressors solen estar en una de les dues primeres etapes del tractament. Ens trobem en un punt en el que cal que trenquem amb les tradicions i els violents acceptin que ho són, i no que la seva violència és deguda a la seva parella, que no fa el que hauria de fer (segons el violent). Per això, considerem que la identificació de si una història tradicional funciona en canviar el sexe del protagonista pot ser un dels punts més importants per veure que existeix aquesta violència en el conte, i que els estudiants puguin identificar-se amb els protagonistes i veure si quelcom similar els està succeint a ells o a algun familiar. Esperem amb això vetllar per la paritat del gènere entre els alumnes, els seus familiars, i quan presentem els resultats a congressos o els publiquem en revistes, també entre els participants als congressos i els lectors.
