En coherència amb altres estudis (Brígido et al., 2009), hem observat que a la facultat d’educació de la UB la majoria d’estudiants que accedeixen als graus de mestre no venen de batxillerats científics/tecnològics i això implica que no tinguin una actitud molt favorable envers la ciència. A més, el seu nivell d’alfabetització científica sol ser pobre (Tsoumanis et al., 2023) i té dificultats per relacionar i aplicar els coneixements científics a la seva vida quotidiana i a l’hora de construir opinions argumentades amb relació a ells (Doménech et al., 2018). L’estudiantat a qui va dirigit aquest projecte esta cursant l’assignatura obligatòria de tercer curs: Coneixement i Exploració de l’Entorn Natural. En aquest moment de la seva formació ja ha fet una assignatura prèvia introductòria de ciències en el curs anteriors anomenada «Matemàtiques, Ciències experimentals i Educació» i tal com hem explorat mitjançant qüestionaris ja ha tingut contacte amb contes i jocs al llarg del Grau, però no sota un enfocament de pensament crític o d’estudi de la sostenibilitat. Les mancances detectades més significatives en aquest nivell i que justificarien la present proposta són tres:

1) Falta de reflexió crítica a l’hora de seleccionar materials: S’ha observat que, en línia amb el que descrivia Gardner (1991), els nostres estudiants del Grau d’Educació Infantil poden tenir unes concepcions ingènues e infantils dels continguts que han de transmetre al seu alumnat. De fet, en un estudi recent (i publicat) realitzat amb aquests alumnes es va veure que a l’hora de seleccionar models de ciències (esquemes visuals explicant fenòmens naturals) prioritzaven els aspectes estètics (atractiu de la presentació de la imatge) i didàctics (ajust al nivell cognitiu dels infants) a la correcció científica dels models. Les seves eleccions feien veure que existia una manca de coneixement respecte als fenòmens naturals i que això feia que no sempre escollissin el model correcte. Tot i que els llibres il·lustrats poden ser eines útils per l’ensenyança de les ciències (Mayer, 1995), és important fer-ne una bona selecció, ja que hi ha moltes concepcions alternatives en aquest tipus de material, sobretot pel que fa a les il·lustracions (Yilmaz et al., 2020). Aquesta situació també es produeix als recursos disponibles a internet, on també hi ha molta informació incorrecta en els models científics (Acar & Ince, 2010). Els mestres, sovint, per la seva falta de formació i sentit crític trien materials amb concepcions errònies per les seves classes (Sudol & King, 1996) o bé els interpreten malament (Sewell-Smith, 2004). Davant d’aquesta situació és important conscienciar als nostres estudiants de l'existència d’errors en els recursos que tenen a l’abast i que ells, com a docents, han de jugar un paper actiu a l’hora de discernir entre la informació correcta i incorrecta per tal de no transmetre concepcions alternatives al seu alumnat. Aquestes concepcions poden dificultar l'aprenentatge dels infants, ja que són persistents i difícils de canviar, per tant, s’ha d’evitar la seva generació, sobretot si l’element transmissor és la figura del docent. Caldria motivar a l’estudiant a entendre que el mestre necessita una constant actualització, més autoexigència formativa, i que ha d’anar molt més enllà dels continguts que es treballen durant el Grau. Un bon mestre s’ha d’implicar activament en la ciència (Marco-Bujosa & Levy, 2016). Si no aconseguim despertar la seva curiositat i interès per les ciències és probable que no consultin informació més enllà que la necessària per aprovar i que ofereixin una visió pobra i esbiaixada al seu alumnat.

2) Falta de comprensió de les problemàtiques ambientals: S’ha observat en estudiants del Grau de Mestre d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona que la majoria desconeixen els ODS i quan es tracta de proposar solucions als problemes mediambientals fan propostes simplistes que denoten la falta de comprensió de la complexitat de les problemàtiques. Calen, per tant, propostes que busquin a aproximar-se a l’educació per la sostenibilitat des d’un enfocament sistèmic, global i amb una visió més crítica i reflexiva.

3) Falta de formació en l’ús dels contes i jocs en el context de les ciències: En un qüestionari exploratori realitzat amb estudiants d’un curs anterior es va observar que molts ja havien creat històries en altres assignatures del Grau, però que la majoria se centraven a treballar valors i que la connexió amb la natura i/o la ciència havia sigut anècdota. Com a resposta a la pregunta de si coneixien les característiques d’un conte científic, la majoria expressaven un coneixement intermedi (ni molt alt, ni molt baix). Per acabar, un darrer punt destacable d’aquest qüestionari va ser que la gran majoria d’estudiants (88%) van manifestar no haver consultat altres contes per a infants abans de fer les seves pròpies creacions (exercici que havien de realitzar dins de la mateixa assignatura). Aquestes creacions es distingien per un bon ajust als infants en elements com el llenguatge, la narrativa i la il·lustració, però fallaven respecte a la correcció i aprofundiment de continguts científics. Aquests resultats indiquen la necessitat de donar a conèixer als futurs mestres el potencial que tenen els contes de ciències així com els criteris de qualitat que han de tenir per ser una bona eina educativa.

Per altra banda, pel que fa a l’ús de jocs, tot I que alguns han tingut contacte amb l’aula de jocs a través d’altres assignatures (com per exemple matemàtiques) ho han treballat des de l’enfoc de com ensenyar continguts a través del joc però no des d’una perspectiva crica. Hem observat que l’estudiantat té dificultats per distingir entre metodologies: gamificació o aprenentatge basat en jocs i no en coneix bé totes les possibilitats. Sovint l’estudiantat, a l’hora de fer programacions didàctiques, utilitza jocs existents o bé en crea de nous inspirant-se en altres propostes sense fer un veritable exercici de verificació i de selecció dels coneguts a treballar.

Per tant, l’acció que es presenta en aquest projecte d’innovació docent pretén doncs proposar unes activitats centrades en l’anàlisi de jocs i contes existents que tracten temàtiques que es poden connectar amb aspectes de sostenibilitat (biodiversitat, conservació de l’entorn, etc.) per tal de fomentar l’aprenentatge de continguts i el pensament crític en l’estudiantat del Grau d’Educació Infantil. A través d’aquestes activitats es vol dotar a l’estudiant de la capacitat de seleccionar amb criteri els recursos disponibles, descartant aquelles opcions que aporten una visió incorrecta o confusa de la realitat científica i que, malauradament són molt abundants, tant en materials físics comercialitzats com en materials disponibles online. Conscienciar a l’alumne sobre la presència d’aquests recursos presumptament educatius que poden comportar la transmissió de concepcions alternatives i de la importància que té la seva formació per fer una bona tria de materials és important. Per altra banda, amb aquest tipus d’exercici també se li dona autonomia per millorar els recursos disponibles o bé crear els seus propis materials (jocs i contes) tenint en compte la importància de la correcció i adequació als models científics acceptats. A la vegada, aquest projecte s’emmarca en els objectius del Grup d’Innovació Docent Educació Científica i Tecnològica per a la Sostenibilitat (EduCits, GINDO-UB/179).

Evidències existents d’antecedents Primerament, la proposta justifica l’anàlisi i creació de recursos tipus joc o contes com una metodologia que s’ha demostrat efectiva en treballs anteriors. Hi ha autors que assenyalen el disseny de jocs com una metodologia que afavoreix l’aprenentatge de continguts i la resolució de problemes per part de l’estudiant (Gros, 2014). Per altra banda, Vos et al. (2011) van trobar més motivació en estudiants que creaven la seva pròpia versió d’un joc envers els que només jugaven a un joc existent. Pel que fa a l’ús de contes i de la narrativa, s’ha vist que poden ser molt adients de connectar amb la didàctica de les ciències (García-Castejón, 2013). Existeixen antecedents que indiquen que fer activitats que relacionen contes i ciència estan molt ben valorades pels docents en formació (Anilan, 2018). De tota manera, perquè aquestes activitats siguin efectives requereixen consolidar unes bases crítiques en el mestre a l’hora de triar els recursos i utilitzar-los correctament per no transmetre idees errònies als seus alumnes.

Segon lloc, la pràctica docent triada en aquest projecte es basa en el model Problem solving- Instruction (PS-I), que consisteix a plantejar el problema primer (anàlisi de recursos) i després donar instrucció (proporcionar pistes per detectar errors). Aquest plantejament fomenta l’aprenentatge dels estudiants (Schwartz y Martin, 2004) i els hi dona l’oportunitat de detectar i crear estructures d’aprenentatge pel seu compte (Loibl et al., 2017). S’ha vist que aquest plantejament és millor que el plantejament I-PS, on la Instrucció precedeix la fase de resolució de problemes (Loibl et al., 2017). Dins del plantejament PS-I, ens inspirarem en un disseny concret conegut com a fracàs productiu (Productive failure) en què la fase de resolució de problemes es dissenya expressament per donar com a resultat el fracàs en la resolució del problema (Ja que es preveu que en la primera anàlisi l’estudiantat no detectarà gaires o cap error). S'ha vist que aquest plantejament és eficient i millora l'aprenentatge (Sinha i Kapur, 2021).