La finalitat general d'aquest projecte  pretén fomentar l’educació per a la sostenibilitat en els nivells d’educació superior ;  Incorporar la competència ecosocial dins de la formació dels futurs/as professionals de Treball Social

Les preocupacions derivades de l'impacte climàtic, la degradació ecològica i la injustícia ambiental afecten la qualitat de la tota la Terra, els sistemes socials, polítics i econòmics dels quals depenen les comunitats humanes. Diferents veus actuals apunten que el Treball Social necessita ampliar la seva perspectiva d'individu- entorn, per a incloure l'entorn natural i adoptar un posicionament més ecocèntric en les seves pràctiques. Reconèixer els drets de la naturalesa per a Peeters (2012) significa desmaterialitzar l'economia i la reducció substancial d'explotació de recursos, la distribució justa de la riquesa i una nova visió del benestar humà.

Malgrat els avanços reeixits en els últims anys per l'enfocament teòric i acadèmic del paradigma ecocrític i del creixent paper que les qüestions mediambientals exerceixen en totes les comunitats i per a totes les persones del planeta, la pràctica del Treball Social mediambiental continua estant poc desenvolupada (Aguiar i Lombardero, 2020). Aquesta proposta pretén reforçar els nous reptes ecològics, que ha de fer-se càrrec el Treball Social en les pròximes dècades. Les qüestions ambientals són fonamentals per l'educació i per a la pràctica del Treball Social (Fogel et al., 2016).

Els conceptes que han de guiar les noves pràctiques en matèria de crisi ecosocial, vinculades a la pràctica del Treball Social, passen per a tenir major consciència ecològica davant la interdependència dels factors locals i globals i la seva interconnexió amb les diferents esferes de les cures. Així, per exemple, s'entén que l'emergència climàtica, els conflictes, les creixents desigualtats, l'opressió a les minories, i la protecció de la justícia social, no es poden atendre aïlladament, i requereixen abordatges complexos i globals sota una perspectiva política emancipadora i transformadora.

En aquest context contemporani de crisi civilitzatòria, és necessari que la formació, professió i la disciplina del Treball Social adoptin una postura més ecocèntrica, que promogui un nou equilibri ecològic vinculat a les injustícies que afecten el benestar de les persones. La seva implicació és necessària  tan en el nivell macro, per a atendre qüestions polítiques relacionades amb les causes de la degradació ambiental, el canvi climàtic, l'escalfament global, la contaminació química, els sistemes alimentaris, etc. Com també, en el nivell micro, procurant que les pràctiques de Treball Social estiguin orientades cap a un concepte de justícia social que incorpora injustícies climàtiques i ambientals. Les bases ètiques i polítiques de la professió no poden eludir els impactes de les nostres accions sobre els ecosistemes de la vida (Bowles et al., 2018).

Així doncs, davant  la situació d'emergència climàtica, la justícia ambiental és un tema rellevant per a l'educació i la pràctica del Treball Social (Fogel et al., 2016). Cal activar a les generacions actuals i futures de treballadors/es socials a incorporar les seves responsabilitats mediambientals en la seva vida professional i traslladar-les a unes pràctiques facilitadores de l'apoderament  d’una ciutadania eco critica (McKinnon & Bay, 2013; McKinnon & Alston, 2016) per la defensa dels béns comuns. Més enllà  de concebre el Treball Social ecosocial com un àmbit de pràctica emergent, es necessari incorporar la dimensió ecosocial dins de les metodologies d'intervenció i l'ètica del Treball Social, de manera que aquesta perspectiva estigui integrada  dins la formació del títol de Grau de Treball Social com demostren  les recerques recents de Reu & Jarldorn  (2022).

És cert,  que la transició cap a models relacionals més justos i sostenibles ha deixat de ser una opció i es manifesta la necessitat d’una transformació sistèmica profunda. La rellevància d’aquesta proposta radica en  incorporar aquesta lent ecològica a la formació dels estudis de Treball social  per tres raons:

En primer lloc, per reforçar i donar continuïtat al treball per a la sostenibilitat que es fa en les etapes educatives anteriors, i que queda truncada quan els i les joves arriben a l’educació superior. Aquesta és una realitat  que s’accentua de forma més preeminent a les formacions  de l’àmbit social i humanístic -aparentment- més allunyades de les problemàtiques  ambientals però pròximes amb els impactes socials que aquestes generen, i que el Treball Social entén com injustícies socials. Així doncs, perquè des de la universitat es contribueixi responsablement  i de manera ineludible a avançar en  la construcció d’una ciutadania ecocrítica és necessari buscar estratègies per cobrir aquest buit significatiu i donar continuïtat educativa a la sostenibilitat-i educació crítica reforçant la dimensió social dels impactes ambientals en l’era del capitlocè (Haraway, 2022). Cal tenir en compte que en la formació de treball social actual, aquesta perspectiva no s’aborda de forma específica en cap una matèria, ni tampoc es fa transversalment. Tal com menciona l’informe AUETS (Associació Universitària Estudis de Treball Social, 2022) aquesta situació és generalitzable a la resta d’universitats espanyoles que imparteixen aquest títol.  

En segon lloc, per aconseguir l’aplicació de la dimensió ecosocial de forma transversal i específica, talment com s’ha fet progressivament amb la perspectiva de gènere en totes les formacions, requereix una complicitat àmplia tant de els i les docents com de l’organització educativa. A més, d’ un suport específic que articuli  un conjunt d’estratègies i processos sostinguts de llarg recorregut. Per tal de començar a despertar aquest interès per algun punt, es pensa en duu a terme un projecte pilot des del qual sigui possible dissenyar i aplicar algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge específiques per assolir aquesta finalitat, aplicant-les inicialment en un grup motor de professors/es (5), assignatures (4, entre primer i quart) i un conjunt limitat d’estudiants (465).   

En tercer lloc, i tenint en compte que en l’actualitat estem immersos en un procés de reforma dels títols de graus dins de la Universitat de Barcelona. És rellevant disposar d’un coneixement que parteixi d’experiències prèvies que puguin transferir-se de forma més amplia  i específica en el disseny dels nou grau de Treball Social i que pugui ser extensible també, extensibles a altres ensenyaments i facultats de la UB. Aquesta necessitat ha estat identificada per la mateixa AUETS (Associació Universitària d’estudis de Treball Social) que ha activat un grup de treball específic entre totes les universitats de l’estat espanyol per impulsar la incorporació de la perspectiva ecosocial en el procés de reforma dels actuals títols de grau. Dins d’aquest marc, dues membres de l’equip del projecte ja estan participant en el projecte “Guia d'estàndards per a la implementació de la perspectiva ecosocial”, fet que pot facilitar riques relacions de treball e impactes de transferència positius.