La proposta emergeix de la necessitat urgent de reduir l’impacte ambiental associat a la pràctica odontològica, especialment en entorns clínics universitaris com l’Hospital Odontològic Universitat de Barcelona (HOUB). Aquest impacte es manifesta en múltiples àmbits, com ara la generació de residus, el consum energètic i d’aigua o l’ús de materials d’un sol ús, entre d’altres. En aquest context, la sostenibilitat no només es configura com un repte global i transversal, sinó també com una responsabilitat ètica ineludible i una competència formativa essencial dins l’educació superior que s’alinea plenament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides

La literatura acadèmica més recent coincideix a assenyalar la necessitat urgent d’incorporar la sostenibilitat ambiental com un element estructural i transversal dins la formació odontològica (1,2). Aquesta perspectiva defensa que la sostenibilitat no ha de ser concebuda com un contingut complementari, sinó com una dimensió fonamental del desenvolupament competencial dels futurs professionals sanitaris, amb capacitat crítica per afrontar els reptes ambientals i socials del seu exercici clínic. Tot i això, segons l’informe de l’Association for Dental Education in Europe (ADEE) (3), la majoria de facultats europees encara no han incorporat aquesta perspectiva de manera efectiva, i persisteixen importants barreres institucionals i metodològiques. Aquesta situació concorda amb els resultats de l’estudi qualitatiu, que confirma que la sostenibilitat ambiental encara no està adequadament integrada ni ensenyada de manera sistemàtica en la majoria de plans d’estudi d’Odontologia, i que sovint es percep com un tema aliè o addicional al nucli de la formació clínica (2).

En els darrers anys, diversos projectes d’innovació i recerca en odontologia han posat de manifest el potencial transformador de la sostenibilitat aplicada tant a l’àmbit educatiu com assistencial. Un exemple destacat és el projecte impulsat per la Universitat Complutense de Madrid, que promou una “segona vida” per als alineadors plàstics mitjançant la seva recollida selectiva i reciclatge dins dels protocols de tractament ortodòntic, amb l’objectiu d’incorporar-los en una cadena de valor fonamentada en l’economia circular (4). Tanmateix, iniciatives com les de la Harvard School of Dental Medicine han demostrat que la integració sistemàtica de pràctiques sostenibles –com ara la realització d’auditories de residus, la substitució de materials d’un sol ús o la promoció d’hàbits personals responsables– poden tenir un impacte tangible en la reducció de residus i emissions en entorns universitaris i clínics (5). També cal remarcar el cas del projecte Ecopoint a la Universitat Estatal de Maringá (Brasil), on una empresa creada pels estudiants d’Odontologia va dissenyar i desplegar una xarxa de punts de recollida de raspalls dentals usats per convertir-los en mobiliari urbà, implicant activament la comunitat local i escolar en la recollida selectiva i l’educació ambiental (6). Finalment, un estudi recent ha mostrat que la integració longitudinal de la sostenibilitat ambiental dins del currículum dental incrementa significativament la consciència, les actituds i els coneixements de l’alumnat, consolidant així la formació de professionals més compromesos amb la salut del planeta (7).

A nivell institucional, la Universitat de Barcelona (UB) expressa de manera clara el seu compromís amb la sostenibilitat, tant en l’àmbit ètic com en el formatiu. El Codi ètic de la UB (article 8) promou la responsabilitat ambiental i les pràctiques solidàries com a valors essencials de la comunitat universitària, i aquest compromís es veu reforçat per les polítiques ambientals impulsades des de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient. En la vessant acadèmica, la sostenibilitat es recull com una de les competències transversals pròpies de la institució, considerant-la un component clau per a la formació integral de l’alumnat, en coherència amb els principis de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

No obstant això, i malgrat aquest marc institucional sòlid, la sostenibilitat en el context assistencial i docent del Grau en Odontologia de la UB presenta encara un marge de millora important. En l’àmbit curricular, per exemple, només 2 de les 10 assignatures clíniques inclouen referències a la sostenibilitat en els seus plans docents, i ho fan de manera molt genèrica, sense especificar com es treballa aquest contingut en la pràctica educativa ni si és objecte d’avaluació. A aquesta manca de desenvolupament formatiu s’hi afegeix una carència d’aplicació real a l’entorn clínic, com evidencia l’absència de sistemes sistemàtics de reciclatge a l’àrea assistencial de l’HOUB, on la separació de residus no es realitza de manera estructurada, malgrat la naturalesa i el volum considerable dels materials descartats diàriament. Per tant, el projecte “Transformant Hàbits, Construint Futur” s’inscriu en un context global i institucional que reclama una acció immediata i coordinada per fer de la sostenibilitat una dimensió transversal dins la formació. A més, aquesta proposta representa una oportunitat per posicionar la UB com a referent en innovació docent i compromís ecosocial en l’àmbit de les ciències de la salut.