El desenvolupament de les competències en metodologia i evidència com a eina per a l’aprenentatge profund en ciències de la salut
Les ciències de la salut basades en l’evidència constitueixen un enfocament en la presa de decisions clíniques que integra la millor evidència disponible amb l’experiència dels professionals, així com amb les preferències i valors dels i les pacients (Guyatt 1991; Sackett et al 1996).
La definició original de la praxis basada en l’evidència s’ha anat desenvolupant i actualment pot considerar-se com una disciplina de coneixement internacionalment reconeguda, estandarditzada entre els diferents professionals de la salut a nivell global, la qual es veu reflectida en un conjunt de competències (Tilson et al., 2011; Albarqouni et al., 2018) que es detallen a continuació:
- La capacitat de buscar en la literatura mèdica de forma sistemàtica i efectiva.
- Identificar críticament la millor evidència d’acord amb la metodologia (appraising).
- La capacitat de formular preguntes d’investigació en format PICO (Població, Intervenció, Control, Outcome).
- Integrar la millor evidència disponible en la recerca i en la presa de decisions clíniques
- Avaluar els resultats dels canvis introduïts en la praxis.
Malgrat aquest reconeixement internacional, alguns estudis recents sobre aquestes competències en diferents professionals de la salut conclouen que no s’implementen de forma habitual (Wassie et al., 2018; Saunders et al., 2019; Peterson et al., 2023).
Pel que fa a l’aprenentatge d’aquestes competències a la universitat, un article recent (Nielsen et al 2024) va analitzar la introducció de la pràctica clínica basada en l’evidència en l’aprenentatge universitari a Dinamarca, identificant-ne les barreres. Dues de les principals barreres observades són el fet que molts docents no tenen clar si la pràctica basada en l’evidència està integrada formalment als plans d’estudis o que alguns docents tenen dificultats per cercar, avaluar críticament o aplicar l’evidència científica, especialment si no van rebre aquesta formació durant els seus estudis.
En el nostre àmbit passa quelcom similar: Malgrat a la Universitat de Barcelona hi ha enunciades competències que tenen a veure amb l’evidència i la metodologia, és a dir amb la praxis basada en l’evidència, només a la facultat d’infermeria es dona una assignatura directament relacionada amb l’evidència, mentre que en la resta de carreres de ciències de la salut, no hi ha ni una assignatura específica ni una coordinació entre assignatures en aquest sentit. El fet de que històricament tampoc no s’hagi introduït aquest aprenentatge a la nostra universitat també fa que bona part del professorat no en domini els conceptes llindars.
Per exemple, al grau en biomedicina hi ha competències transversals com “Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una forma professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi” o bé “Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica” que estan relacionades amb la metodologia i l’evidència, però d’una forma indirecta i poc específica.
Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’incorporar de manera transversal, explícita i coordinada les competències associades a la praxis basada en l’evidència dins dels plans d’estudi de les ciències de la salut, oferint espais d’aprenentatge específics, estructurats i contextualitzats on l’alumnat pugui desenvolupar-les de manera significativa.
La nostra proposta neix d’una reflexió sobre el potencial que ofereix el desenvolupament de les competències en metodologia i evidència com a eina d’aprenentatge crític, vivencial i autònom i proposa avaluar el seu efecte en la consolidació d’un aprenentatge profund i l’enfortiment de la identitat professional (Ashby et al.,2016; Siddique et al., 2025), oferint una nova vessant de metodologia activa i desenvolupant noves estratègies d’avaluació formativa.
A més, a llarg termini, aquest projecte pretén convidar al professorat a la reflexió sobre la importància de la metodologia i l’evidència en ciències de la salut i contribuir a empoderar-lo perquè pugui exercir com a agent facilitador d’aquest aprenentatge, superant algunes de les barreres identificades en la literatura.
En definitiva, es tracta de donar resposta a una mancança formativa que condiciona la qualitat de la presa de decisions clíniques i la formació del pensament crític en futurs i futures professionals de la salut, i d’explorar com la pràctica basada en l’evidència pot esdevenir un fil conductor de l’aprenentatge universitari orientat a la professionalització, la reflexió crítica i el compromís amb la qualitat assistencial, al mateix temps que pot constituir una nova eina d’aprenentatge vivencial.
Objectiu General
Promoure la integració efectiva de les competències en la praxis basada en l’evidència en els estudis universitaris de ciències de la salut, avaluant el seu potencial per a l’assoliment d’un aprenentatge profund.
Objectius Específics
- Diagnosticar l'estat actual de la integració de la pràctica basada en l’evidència en el currículum de diferents graus de ciències de la salut, identificant buits, potencialitats i oportunitats de millora.
- Dissenyar i implementar una intervenció docent pilot que incorpori de manera transversal i pràctica les competències en metodologia i evidència, constituint-se en una nova modalitat d’aprenentatge vivencial.
- Avaluar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament de competències dels i les estudiants, desenvolupant eines per a mesurar l’”engagement” i el desenvolupament de la identitat professional.
- Formar i acompanyar el professorat implicat en la innovació, promovent la seva capacitació en l’ús crític de l’evidència i en estratègies pedagògiques per fomentar l’aprenentatge actiu.
- Generar materials docents compartibles i transferibles, que puguin ser utilitzats en altres assignatures o graus, afavorint la sostenibilitat i expansió del projecte.
