Grup de Recerca SERP

Logotip_UB_140

La Cova del Parco

Terme municipal: Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida

Direcció: Xavier Mangado, Marta Sánchez de la Torre, Cynthia González

Cronologia cultural: edat del bronze, neolític, epipaleolític, paleolític superior

El jaciment fou descobert per a l’arqueologia a la dècada de 1970, quan es varen dur a terme les primeres intervencions per part del professor Joan Maluquer de Motes, que hi excavà els anys 1974, 1975 i 1981. Aquestes primeres campanyes van comportar el buidat gairebé complet dels nivells superiors de l’estratigrafia, que contenien els nivells ceràmics, amb ocupacions des del neolític cardial fins al bronze inicial. 

L’any 1987 el SERP va reprendre els treballs d’excavació, que encara continuen. Les intervencions dutes a terme pel SERP han permès documentar una seqüència cultural que presenta, fins a la data, tres grans horitzons. En primer lloc, en les restes que quedaren dels nivells neolítics es va documentar la part basal d’una estructura d’emmagatzematge datada a partir de restes de carbó en 7250 – 6750 cal BP, situant l’abandonament pel contingut ceràmic durant el neolític epicardial. Les anàlisis micromorfològiques i de fitòlits de l’interior varen indicar un rebliment de fems d’ovicaprins, cendres i tiges de vegetals, el que ens ha fet pensar en neteges periòdiques d’una cleda.

El segon horitzó correspon a ocupacions epipaleolítiques, excavades entre 1993 i 1999, amb la seqüència clàssica epipaleolítica definida per Fortea. Per sota d’un horitzó epipaleolític geomètrica antic (nivell Ia2), datat en 13000 – 12500 cal BP i amb una indústria de microburils i geomètrics de tipus sauveterrià (triangles i segments), va aparèixer una fase d’epipaleolític microlaminar (nivells Ib i Ic), datat en 13500 – 13200 cal BP.

Per sota de l’horitzó microlaminar, i després d’un episodi d’abandonament, documentem una potent seqüència magdaleniana, encara en curs d’excavació. Primerament vam documentar una breu ocupació durant el Magdalenià superior final, datat en 15000 – 14200 cal BP i separat de la resta de la seqüència magdaleniana per una caiguda de blocs, per sota de la qual apareix la seqüència del magdalenià superior (nivell II), datada en 15900 – 15300 cal BP i caracteritzada per la presència de triangles escalens allargats. Per sota, s’ha identificat una ocupació del magdalenià mitjà recent (nivell III), en curs d’excavació, i datada fins al moment en 16400 – 16000 cal BP.