Notícies

Inici  >  Notícies > Descobert a l’Antàrtida un cuc marí que cova i defensa els ous de la...

Descobert a l’Antàrtida un cuc marí que cova i defensa els ous de la posta

El treball de recerca descriu la insòlita conducta reproductiva del nemertí <i>Antarctonemertes riesgoae</i>. Foto: Sergi Taboada, UB

El treball de recerca descriu la insòlita conducta reproductiva del nemertí Antarctonemertes riesgoae. Foto: Sergi Taboada, UB

El projecte Actiquim té com a objectiu estudiar l’ecologia química d’invertebrats marins que habiten al fons del mar a l’Antàrtida.

El projecte Actiquim té com a objectiu estudiar l’ecologia química d’invertebrats marins que habiten al fons del mar a l’Antàrtida.

27/11/2013

Recerca

No és estrany que alguns animals covin els ous de la posta. El que sí que és excepcional és que ho faci un cuc marí trobat al continent antàrtic, que, a més, defensa enèrgicament la posta de les amenaces externes. En aquesta descoberta científica, publicada recentment a la revista Polar Biology, hi participen els investigadors Conxita Àvila i Sergio Taboada, del Departament de Biologia Animal de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), així com Juan Junoy, de la Universitat d’Alcalá, Javier Cristobo, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, i Gonzalo Giribet i Sònia Andrade, de la Universitat de Harvard, entre altres experts.
 
Els nemertins són un grup d’invertebrats que habiten preferentment al medi marí. L’equip liderat per la professora Àvila, que dirigeix el projecte Actiquim al continent antàrtic, va descobrir una nova espècie de nemertí, l’Antarctonemertes riesgoae, amb una insòlita conducta reproductiva: aquest invertebrat marí covava els ous tal com ho fan les gallines.
 
En el medi marí antàrtic, l’equip científic de la UB va descobrir uns capolls d’entre dos i tres centímetres de longitud que eren covats per les femelles del nemertí. Durant la reproducció, la femella secreta una substància mucosa per la paret del cos que se solidifica en contacte amb l’aigua del mar fins a formar una cobertura elàstica. Un cop format el capoll, la femella hi diposita els ous i s’hi posa al damunt. Però aquest comportament no és merament passiu: quan s’intenta arrencar els capolls del substrat on estan adherits, la femella surt per un orifici per defensar la posta.
 

Covar els ous: més èxit reproductiu

En general, els nemertins, com altres éssers vius, dipositen els ous i després no tenen cap cura de la posta. Fins ara només es coneixien dues espècies antàrtiques amb un comportament similar de cura de la posta. Segons l’equip científic, aquest comportament extraordinari és una resposta a les dures condicions ambientals de l’Antàrtida. Per a molts animals antàrtics, que s’han de reproduir exclusivament durant l’estiu polar, aquesta estratègia podria assegurar un major èxit reproductiu.
 

El projecte Actiquim

Cal recordar que l’equip dirigit per la professora Conxita Àvila també va participar en la descoberta d’una nova espècie d’Osedax, un tipus d’invertebrat marí que s’alimenta d’ossos, que ha rebut el nom d’Osedax deceptionensis. Aquesta espècie, juntament amb l’Osedax antarcticus, és la primera d’aquest tipus de cuc marí que s’ha trobat a l’Antàrtida. El projecte Actiquim (I i II), iniciat l’any 2007 i dirigit per la professora Àvila des de la UB, està finançat per l’antic Ministeri de Ciència i Innovació i té com a objectiu estudiar l’ecologia química d’invertebrats marins que habiten al fons del mar a l’Antàrtida.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona