Notícies

Inici  >  Notícies > Noves dades sobre l’expansió i la migració de l’arpella al continent...

Noves dades sobre l’expansió i la migració de l’arpella al continent europeu

L'arpella va arribar a una situació crítica a finals de la dècada dels vuitanta. Foto: Marcos Lacasa

L'arpella va arribar a una situació crítica a finals de la dècada dels vuitanta. Foto: Marcos Lacasa

Aquest ocell rapinyaire típic dels aiguamolls peninsulars fa niu a terra, sobretot en canyissars i zones humides.Foto: Marcos Lacasa

Aquest ocell rapinyaire típic dels aiguamolls peninsulars fa niu a terra, sobretot en canyissars i zones humides.Foto: Marcos Lacasa

L' equip de la UB ha aplicat tècniques d’anellament, modelització espacial i anàlisi d’isòtops per estudiar aquest ocell. Foto: Marcos Lacasa

L' equip de la UB ha aplicat tècniques d’anellament, modelització espacial i anàlisi d’isòtops per estudiar aquest ocell. Foto: Marcos Lacasa

17/10/2014

Recerca

Combinar la informació derivada de l’anellament —un mètode convencional per estudiar el desplaçament de les aus— amb tècniques més modernes com ara la modelització espacial i l’anàlisi d’isòtops estables és útil per comprendre millor els patrons de distribució i l’origen dels ocells en funció del lloc i l’època de l’any. Aquestes són algunes de les principals conclusions dels articles publicats a les revistes Journal of Ornithology i Diversity and Distributions per un grup d’investigadors dirigits pel Dr. Santi Mañosa i la Dra. Laura Cardador, del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i membres del Grup de Recerca de Biologia i Ecologia de Tetràpodes. Aplicacions a la Conservació.  

Els treballs científics, en què també han participat equips de l’Institut Català d’Ornitologia, l’Estació Biològica de Doñana i l’Agència Canadenca del Medi Ambient, s’han centrat en l’estudi de l’arpella (Circus aeruginosus), un ocell rapinyaire semicolonial que fa niu a terra, sobretot en canyissars i zones humides.

Un ocell rapinyaire en perill a la dècada dels vuitanta

Tal com explica el professor Santi Mañosa, «a la península Ibèrica, la població nidificant d’aquest ocell ha experimentat un increment espectacular en les darreres tres dècades, fins al punt d’arribar a recuperar-se de la situació crítica a la qual havia arribat a trobar-se a finals de la dècada dels vuitanta, a causa sobretot dels plaguicides organoclorats, el drenatge d’aiguamolls i la cacera». Aquesta població es veu incrementada a l’hivern per l’arribada d’un contingent d’exemplars important procedent d’Europa.

Els treballs analitzen els factors que condicionen l’expansió de la població reproductora d’arpella, la superposició de la distribució de les dues poblacions (reproductora i hivernant), la procedència dels ocells hivernants i els requeriments de cadascuna de les fraccions poblacionals. Per donar resposta a aquestes incògnites, s’ha fet servir una combinació de tècniques tradicionals (anellament) i d’altres de més avançades (modelització espacial i anàlisi d’isòtops estables), que són clau per obtenir tota la informació possible de les escasses dades disponibles en ocells no gaire abundants.

Una població limitada més enllà dels factors ambientals

«Els resultats indiquen que la distribució actual de la població nidificant d’arpella a la península Ibèrica a la primavera no està condicionada només per factors ambientals —explica la investigadora Laura Cardador—, sinó també per factors que fan que els individus s’agrupin a prop d’altres grups de la mateixa espècie (atracció conespecífica)». «Aquests factors —assegura l’experta— alenteixen el procés expansiu i expliquen, en part, l’absència de l’espècie en determinades zones humides aparentment aptes per a les aus».

En canvi, a l’hivern, la distribució està condicionada exclusivament per factors climàtics i ambientals, ja que els efectius migradors, lliures de cap lligam, ocupen preferentment les zones de clima més favorable, independentment de la seva localització. Així, se situen especialment al llarg del litoral mediterrani i el sud peninsular i ocupen, sovint, àrees on l’espècie encara no es reprodueix. «Les dades d’anellament i d’isòtops estables han permès confirmar que els ocells presents a l’hivern en aquestes àrees són, efectivament, ocells procedents del centre i nord d’Europa i, en menor mesura, exemplars residents, i que l’origen geogràfic d’aquests exemplars varia en funció de l’àrea d’hivernada», apunten els autors.

Els resultats mostren que les poblacions d’ocells presents a l’hivern a la península Ibèrica estan exposats a condicions ecològiques diferents en funció del lloc d’origen. Aquest escenari obre noves vies per comprendre per què diferents poblacions —aparentment semblants pel que fa a les condicions imperants en els respectius llocs d’origen— presenten tendències o situacions de conservació diferents, a causa, simplement, de la seva segregació a les àrees d’hivernada, tal com posen de manifest aquests treballs de recerca. 

Així mateix, els nous estudis mostren que l’anellament d’ocells continua sent una eina eficaç per interpretar la informació derivada de tècniques més avançades. En paraules de Santi Mañosa i Laura Cardador, «en conjunt, aquesta aproximació multidisciplinària ens permet obtenir una visió més integrada de l’ecologia i dels problemes de conservació de les poblacions d’ocells a tot el continent».

 
Més informació:

L. Cardador, F. Sardà Palomera, M. Carrete, S. Mañosa. «Incorporating spatial constraints in different periods of the annual cycle improves species distribution model performance for a highly mobile bird species». Diversity and Distributions, 20(5):515-528, maig de 2014. Doi: 10.1111/ddi.12156

L. Cardador, J. Navarro, M. G. Forero, K. A. Hobson, S. Mañosa. «Breeding origin and spatial distribution of migrant and resident harriers in a Mediterranean wintering area: insights from isotopic analyses, ring recoveries and species distribution modelling». Journal of Ornithology, setembre de 2014. Doi: 10.1007/s 10336-014-1122-0

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona