Descobreixen un mecanisme genètic clau per al creixement cel·lular de la mosca del vinagre
Un equip de la UB ha descrit una relació clau per comprendre el control de la grandària dels òrgans de la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). Segons la recerca, publicada a la revista EMBO Reports, publicació de lʼOrganització Europea de Biologia Molecular, la col·laboració entre el factor de transcripció Cabut i la proteïna Yorkie (YAP/TAZ en humans) és necessària per a la regeneració i el creixement dels teixits i òrgans. Aquest nou treball podria tenir implicacions biomèdiques, ja que la proteïna Yorkie està relacionada amb diferents tipus de càncer i, per tant, bloquejar la unió entre Cabut i Yorkie podria ser una diana terapèutica potencial. El treball el signen els investigadors Marina Ruiz Romero, Florenci Serras i Montserrat Corominas, del Departament de Genètica de la UB i lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB).
Un equip de la UB ha descrit una relació clau per comprendre el control de la grandària dels òrgans de la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). Segons la recerca, publicada a la revista EMBO Reports, publicació de lʼOrganització Europea de Biologia Molecular, la col·laboració entre el factor de transcripció Cabut i la proteïna Yorkie (YAP/TAZ en humans) és necessària per a la regeneració i el creixement dels teixits i òrgans. Aquest nou treball podria tenir implicacions biomèdiques, ja que la proteïna Yorkie està relacionada amb diferents tipus de càncer i, per tant, bloquejar la unió entre Cabut i Yorkie podria ser una diana terapèutica potencial. El treball el signen els investigadors Marina Ruiz Romero, Florenci Serras i Montserrat Corominas, del Departament de Genètica de la UB i lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB).
Cabut és un factor de transcripció, un tipus de proteïna enganxada, directament o indirectament, al DNA que participa en la transmissió de la informació genètica regulant lʼexpressió dels gens. «Cabut està relacionat amb la regulació del creixement i la proliferació cel·lular, però fins ara no es coneixien ni els gens que regulava ni el seu mecanisme dʼacció», explica Marina Ruiz Romero, primera autora de lʼarticle.
Estudi amb tècniques de seqüenciació dʼalt rendiment
Per tal dʼesbrinar el mecanisme de funcionament, els investigadors van fer servir una tècnica de seqüenciació dʼalt rendiment anomenada Chip-seq. Amb aquesta tecnologia van determinar els llocs del genoma on es troba el factor de transcripció Cabut. Després, lʼequip de la UB va comparar els resultats amb diferents bases de dades fins que van trobar una altra proteïna que apareixia en els mateixos llocs del genoma: Yorkie.
El pas següent va ser comprovar experimentalment que les dues proteïnes (Cabut i Yorkie) es trobaven juntes i depenien lʼuna de lʼaltra per controlar el creixement. «Amb diferents experiments genètics vam analitzar què passava si es treia una de les dues proteïnes, i vam concloure que es necessiten lʼuna a lʼaltra per promoure i regular el creixement», explica Montserrat Corominas.
Vies noves per comprendre lʼevolució dels tumors
Aquesta recerca obre noves vies dʼestudi per comprendre el desenvolupament dels processos tumorals. De fet, la proteïna equivalent a Yorkie en humans (YAP/TAZ) funciona com a coactivador transcripcional en processos de creixement, i quan està alterada es relaciona amb creixement descontrolat i càncer. Els fàrmacs sobre aquesta via (via de senyalització Hippo) no han tingut gaire èxit, i per això una actuació més prometedora seria a través dels factors amb els quals interactua. «Els estudis amb cèl·lules humanes són molt més complicats perquè hi ha més còpies de cada gen, però lʼobjectiu seria impedir la unió de Yorkie amb altres factors per bloquejar-ne lʼactivitat. Després dels nostres resultats, pensem que Cabut podria ser un diana potencial», destaca Montserrat Corominas.
Estudiar la proliferació cel·lular descontrolada
La recerca futura dels investigadors de la UB continuarà aprofundint en els mecanismes de la regeneració de teixits. «El càncer i la regeneració tenen molts punts en comú, però en un cas es tracta dʼuna proliferació controlada i en lʼaltre dʼuna proliferació descontrolada que provoca el procés tumoral. La idea és veure com funciona Yorkie en aquests dos contextos per conèixer millor els mecanismes dels tumors», explica Marina Ruiz Romero.
En els pròxims estudis, lʼequip de la UB continuarà fent servir la mosca del vinagre com a organisme model per identificar nous gens implicats en aquests processos. «La recerca bàsica és crucial per trobar algun dia aplicacions biomèdiques, i en aquest sentit, moltes de les coses que sabem ara sobre el desenvolupament, el càncer o la regeneració no les sabríem sense la drosòfila», conclou Montserrat Corominas.