Descobreixen un conjunt de pintures rupestres de fa 7.000 anys a Portell de Morella

Una cabra, un dels vint-i-nou motius descoberts.
Una cabra, un dels vint-i-nou motius descoberts.
Recerca
(07/05/2015)

Un nou conjunt dʼart rupestre prehistòric de 7.000 anys dʼantiguitat sʼha descobert a lʼabric del Mas de la Rambla, al terme municipal de Portell de Morella (els Ports, Castelló). Inés Domingo, investigadora ICREA del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, ha participat en la certificació de les pintures, que pertanyen a dues tradicions artístiques prehistòriques, conegudes com a art rupestre llevantí i esquemàtic.  

Una cabra, un dels vint-i-nou motius descoberts.
Una cabra, un dels vint-i-nou motius descoberts.
Recerca
07/05/2015

Un nou conjunt dʼart rupestre prehistòric de 7.000 anys dʼantiguitat sʼha descobert a lʼabric del Mas de la Rambla, al terme municipal de Portell de Morella (els Ports, Castelló). Inés Domingo, investigadora ICREA del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, ha participat en la certificació de les pintures, que pertanyen a dues tradicions artístiques prehistòriques, conegudes com a art rupestre llevantí i esquemàtic.  

La troballa és el resultat dʼun seguit de casualitats que van començar quan Ismael Gil i Jacint Cerdà, veïns de Portell de Morella, es van trobar amb aquesta joia mil·lenària lʼany 2004 durant una de les seves passejades pel terme municipal. Lʼany 2010 van comunicar el descobriment als arqueòlegs Francesc X. Duarte i Francisco J. Hernández, als quals van conèixer per atzar quan treballaven en la redacció del Pla dʼordenació urbana municipal de Portell de Morella.

 

Per confirmar lʼautenticitat del descobriment, Duarte i Hernández van contactar amb lʼarqueòloga de la UB Inés Domingo, especialista en art rupestre i amb diversos projectes en curs a les comarques dels Ports i el Maestrat. La investigadora va visitar el jaciment el 2011 i va identificar un total de vint-i-nou motius prehistòrics, entre els quals es poden distingir dues cabres, un cérvol, un animal indeterminat, dinou arquers i una mà impresa. Una de les cabres és molt gran i presideix un dels panells. En un altre panell es concentren la resta dels motius. Els arquers participen en escenes de contingut divers. Un dʼells dispara a un animal. Els altres estan dividits en diferents conjunts dʼarquers que formen dos grups que caminen en fila índia alçant els arcs per sobre el cap, com si celebressin algun esdeveniment.

 

Segons Domingo, aquests grups «no tenen gairebé paral·lelismes amb lʼart rupestre llevantí i fan que tot el conjunt sigui molt singular». «També és interessant ―continua la investigadora― la superposició de dues tradicions artístiques, la llevantina i lʼesquemàtica, que és poc freqüent». Lʼart rupestre de la façana mediterrània és bé dʼinterès cultural des del 1985 i va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1998.

A més de la investigadora de la UB, també van participar en la presentació de les troballes lʼalcalde de Portell, Álvaro Ferrer; el director territorial de Cultura, Francisco Medina, i lʼarqueòleg Francesc Xavier Duarte.