Un nou estudi confirma la dieta variada dels avantpassats més remots de lʼespècie humana a lʼÀfrica oriental
del que es pensava fins ara, segons descriu un article publicat a la revista PLOS ONE que signa un equip de la Unitat de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del professor Alejandro Pérez Pérez. El nou treball revela que, després del procés de separació del llinatge del ximpanzé, fa uns sis milions dʼanys, els nostres avantpassats més directes es van especialitzar de manera diferencial per explotar els recursos alimentaris en ambients molt diversos.
del que es pensava fins ara, segons descriu un article publicat a la revista PLOS ONE que signa un equip de la Unitat de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del professor Alejandro Pérez Pérez. El nou treball revela que, després del procés de separació del llinatge del ximpanzé, fa uns sis milions dʼanys, els nostres avantpassats més directes es van especialitzar de manera diferencial per explotar els recursos alimentaris en ambients molt diversos.
Sobreviure a lʼÀfrica oriental durant el Plistocè mitjà
Lʼalimentació és un dels factors diferenciadors més importants en els primats. El procés per obtenir recursos i processar els aliments, que varia entre diferents llinatges, és determinant en les principals adaptacions anatòmiques de lʼesquelet i de les dents. Per això, caracteritzar la dieta i les adaptacions ecològiques dels homínids del Plistocè de lʼÀfrica oriental és essencial per conèixer els hàbitats on van evolucionar els antecessors de lʼespècie humana.
El nou treball analitza la variabilitat dels patrons de microestriació dental en primats, i perfila nous escenaris en lʼalimentació dels hominins de lʼÀfrica de lʼest. A més, obre incògnites sobre idees tradicionalment acceptades per la comunitat científica, per exemple, la dieta suposadament frugívora dels hominins més antics (A. anamensis) o la hipotètica dieta dura dels parantropins P. aethiopicus i P. boisei.
Segons els autors, lʼespècie Australopithecus anamensis, datada en uns quatre milions dʼanys, mostra un patró dʼestries a lʼesmalt de les dents semblant al dels primats cercopitecoïdeus —com els papions i els mandrils—, que sʼalimenten de grans i llavors en ambients àrids de sabana oberta.
Una dieta més tova per a lʼAustralopithecus afarensis
El nou estudi confirma la controvertida hipòtesi que fa uns tres milions dʼanys, lʼespècie Australopithecus afarensis —descendent de lʼA. anamensis i amb un patró de microestriació més semblant al dels ximpanzés i goril·les— tenia una dieta més tova, basada principalment en el consum de fruits madurs i de plantes de boscos més tancats.
«Aquest resultat és molt sorprenent ja que indica que lʼespècie més antiga hauria tingut una dieta més especialitzada que no pas la més recent, quan el més esperable seria tot el contrari», explica el professor Alejandro Pérez Pérez.
«Les conclusions també indiquen que les espècies Paranthropus aethiopicus i Paranthropus boisei —formes robustes dʼaustralopitecins, dʼentre un i dos milions dʼanys dʼantiguitat i amb dents molt grans i robustes— no sʼhaurien alimentat de recursos durs i abrasius, com tubercles o arrels, sinó que haurien menjat aliments tous, incloent-hi probablement proteïnes dʼorigen animal i fruits madurs.
També lʼHomo habilis mostra un patró de microestriació dental semblant al de les dues espècies del gènere Paranthropus analitzades, amb un major consum de carn com a resultat de la ingesta de carcasses o de la caça dʼanimals. En el cas de lʼespècie Homo ergaster, la dieta hauria estat molt més variada, incloent-hi aliments molt abrasius juntament amb altres de més tous.
«Lʼalimentació tan variada dels nostres ancestres demostra que la supervivència en ambients tan canviants del Plistocè mitjà a lʼÀfrica va forçar una gran especialització en lʼexplotació dels recursos per evitar competir amb altres espècies de primats que van viure en els mateixos ambients», clou el professor Pérez Pérez.
Referència de lʼarticle:
L. M. Martínez, F. Estebaranz Sánchez, J. Galbany i A. Pérez Pérez. «Testing dietary hypotheses of East African hominines using buccal dental microwear data». PLOS ONE, novembre de 2016.