Notícies
Inici  >  Notícies > Trinidad Donoso, delegada del rector per a la Igualtat de Gènere: «Una societat...

Trinidad Donoso, delegada del rector per a la Igualtat de Gènere: «Una societat que converteix la diferència sexual en desigualtat social és una societat malaltissa»

Trinidad Donoso ocupa el càrrec de delegada del rector per a la Igualtat de Gènere des de l’octubre del 2014.

Trinidad Donoso ocupa el càrrec de delegada del rector per a la Igualtat de Gènere des de l’octubre del 2014.

«No hi pot haver qualitat dins d’una institució d’ensenyament superior si no es considera que les polítiques d’igualtat són un eix central del govern de la universitat».

«No hi pot haver qualitat dins d’una institució d’ensenyament superior si no es considera que les polítiques d’igualtat són un eix central del govern de la universitat».

13/07/2016

Entrevistes

Aconseguir la igualtat entre totes les persones que formen la comunitat universitària és l’objectiu amb què la Universitat de Barcelona va posar en marxa, ara fa vuit anys, la Unitat d’Igualtat. Al capdavant d’aquest organisme hi ha Trinidad Donoso, que des de l’octubre del 2014 ocupa el càrrec de delegada del rector per a la Igualtat de Gènere. Doctorada en Ciències de l’Educació, compatibilitza aquest nomenament amb la docència: és professora titular del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació.

Amb una cartera plena d’idees, des de la Unitat d’Igualtat engega projectes «grans i petits, però tots importants», que de mica en mica es van convertint en realitats. «La Universitat té un compromís social amb la consecució de la igualtat de gènere», afirma rotunda. Parlem amb ella sobre quina és la realitat a la Universitat de Barcelona i cap on es treballa per prevenir i eradicar les relacions abusives a les aules i als campus.
 

Què és la Unitat d’Igualtat i quina és la seva tasca?

La Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona es va crear el febrer del 2008 i la seva finalitat principal és dirigir, supervisar i avaluar totes les polítiques d’igualtat de gènere que es desenvolupen a la Universitat.

El cas de la Universitat de Barcelona és, a més, únic. Cada facultat té la seva pròpia comissió d’igualtat (formada per PDI, PAS i estudiants), i la presidència de cadascuna d’aquestes comissions conformen la Comissió d’Igualtat UB. Es tracta de l’única universitat que té aquesta estructura. Això té avantatges i inconvenients. L’avantatge és que així pots arribar a totes les facultats, en el sentit que, a cada centre, tens una comissió que vigila com s’hi despleguen les polítiques d’igualtat i coordina les accions que es duen a terme en un tema com aquest, que encara està molt endarrerit. Com a inconvenient, és que s’ha de vetllar molt perquè hi hagi una comunicació continuada entre les comissions i la Unitat d’Igualtat, que és la responsable d’elaborar i desenvolupar les polítiques d’igualtat. Ara, per mi, les comissions són valuosíssimes, i durant aquest temps han estat el meu grup de suport.

Hi ha qui podria pensar que a la universitat, on prima el coneixement, el tema de la desigualtat de gènere està superat...

Això és una creença, un mite que està molt arrelat i que s’ha de desbancar perquè la universitat és un reflex del que passa a la societat. La universitat la formem persones, i cadascuna de nosaltres portem a sobre la motxilla de la nostra educació, del nostre àmbit social, de la nostra família, de la nostra formació... Aquesta motxilla ve carregada amb creences, rols i estereotips presents en la societat. És a dir, no entrem o no treballem a la universitat i en deixem fora tot el nostre pensament, el nostre imaginari... No. El transportem fins aquí.

Quins casos arriben a la Unitat i de quina manera s’hi actua?

Tenim una mitjana de deu casos a l’any i la majoria ens arriben de l’alumnat. Es tracta de queixes de discriminació per raó de sexe o de gènere: anuncis publicitaris que es pengen als centres, o bé comentaris sexistes en espais de la Universitat. De vegades, també ens hem trobat amb publicacions o pintades fetes per alumnat que contenen discursos o missatges discriminatoris. En aquestes situacions, des de la Unitat estudiem, primer, què podem fer. Normalment, parlem amb les persones implicades i amb això acostuma a haver-n’hi prou. D’altra banda, també hem tingut casos d’assetjament entre alumnes que han tingut una relació afectiva, però són pocs.

Tenint en compte l’elevat nombre de membres que formem la comunitat UB (més de 61.000 persones el curs 2015-2016), deu casos a l’any pot semblar una xifra reduïda...

Pot ser que n’hi hagi més, però és complicat detectar-ho perquè la discriminació i les violències de gènere estan naturalitzades en la nostra cultura. A més, la comunitat universitària tampoc coneix majoritàriament els recursos que tenim des de la Universitat per fer-hi front. Per exemple, no es té prou coneixença del protocol i la possibilitat de tramitar una queixa i, per tant, no n’arriben tantes com casos hi pugui haver.

Què es pot fer des de la Universitat per canviar aquesta situació?

La universitat té tres missions: docència, recerca i transferència de coneixement, i les polítiques d’igualtat han d’entrar en tots aquests àmbits. No hi pot haver qualitat dins d’una institució d’ensenyament superior si no es considera que les polítiques d’igualtat són un eix central del govern de la universitat.

En aquest context, des de la Unitat d’Igualtat hem de treballar per aplicar unes polítiques que siguin reactives i proactives. Polítiques reactives és actuar quan es donen casos de discriminació o d’assetjament per raó de sexe, de gènere o d’orientació sexual. Per polítiques proactives em refereixo a treballar per crear un ambient propici en què no es donin aquestes situacions, i modificar els elements estructurals que no permeten que el saber i l’experiència de les dones estigui present en el món universitari. Com s’ha de fer? Transversalitzant la perspectiva de gènere a la docència i la recerca. És a dir, ensenyant l’alumnat a tenir una mirada crítica envers les discriminacions. Això ja és una manera d’actuar proactivament.

Si només apliquem polítiques reactives, ens estem equivocant. Per això és clau la col·laboració del professorat, de l’alumnat i també del PAS.

Quina és la realitat que es viu a la Universitat de Barcelona en relació amb la igualtat de gènere?

Acabem de fer a totes les facultats la xerrada «El camí de la Universitat cap a la igualtat», adreçada a tots els membres de la comunitat universitària. Allà hem explicat d’on vénen les discriminacions, com des que naixem es va configurant, d’alguna manera, una diferència entre dones i homes que és desigualtat.

Doncs bé, aquesta diferència que hi ha en tota la societat entre homes i dones entra també a la universitat i la travessa. M’explico. En aquests moments, a la Universitat de Barcelona hi ha més dones estudiant que homes (el curs 2015-2016, el 61,6 % dels estudiants de grau i cicle eren dones). Però a partir de cert moment, quan llegeixen la tesi doctoral, hi ha una baixada considerable de dones. Per què? Pensa que possiblement aquest moment coincideix amb el de formar una parella, de tenir fills... Hi ha diversos factors que ho expliquen. Fa deu anys que s’analitza aquesta situació i, en aquest temps, no ha canviat res. I això és a tot Europa. Hauríem de fer alguna cosa, no? Nosaltres hem d’actuar proactivament per veure com podem treballar tots aquests aspectes.

En aquest temps, quins projectes s’han dut a terme des de la Unitat d’Igualtat?

N’hi ha hagut diversos. Hem fet l’avaluació del II Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de la Universitat de Barcelona per poder tirar endavant i començar a elaborar el tercer pla. D’altra banda, hem organitzat un curs sobre com i per què s’ha de fer recerca amb perspectiva de gènere (el vam fer a través de l’ICE i va ser un èxit: el primer dia es van exhaurir les places, i ja n’estem preparant la segona edició). També tenim en marxa el premi al millor treball de final de grau amb perspectiva de gènere, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones. Pel que fa a la comunicació, hem obert comptes de Twitter i Facebook, i hem creat el Butlletí UB+ per fer difusió de tot el que es fa en temes de gènere a la Universitat i també a fora, a Europa. I després, com a iniciatives de més pes, s’ha dut a terme el projecte «La UB contra la violència masclista: Uneix-t’hi de deBò!», que va tenir un gran ressò entre la comunitat universitària, i hem signat un conveni amb l’associació Conexus per fer un programa d’atenció específicament a l’alumnat que pateixi violència de gènere.

Amb aquest conveni, la Universitat de Barcelona s’ha convertit en la primera universitat catalana que implementa el Programa per a les universitats contra la violència masclista, un ambiciós projecte de prevenció, detecció i atenció de relacions abusives i violències masclistes en l’entorn universitari, desenvolupat per Conexus. Què és exactament i a qui s’adreça?

Conexus és una entitat que fa molts anys que treballa el tema de la violència de gènere i en són especialistes. Treballen amb dones i homes, amb uns serveis molt ben organitzats. Ens van oferir aquest projecte, que té el suport de l’Institut Català de les Dones i l’Obra Social la Caixa, i que es caracteritza perquè va dirigit a alumnes dones que pateixen violència o n’han patit i necessiten un reforç psicològic per sortir-se’n (perquè les seqüeles de la violència són doloroses), i a homes que creuen tenir actituds masclistes i volen superar-les. Parlem de situacions afectives, o bé que estan en marxa o que ja estan tancades. Aquest tipus de violència en les relacions afectives, en el 93 % dels casos la pateixen les dones.

Aquest servei ens permet posar a l’abast del nostre alumnat un espai d’atenció psicològica, que fins ara no els hi podíem oferir. També ens permet donar resposta a casos en què l’agressor és personal extern a la Universitat. La violència en les relacions afectives deixa la dona trencada en tots els sentits: amb una autoestima baixíssima, sexualment malament... I Conexus els hi dóna aquest assessorament, suport i seguiment, totalment confidencial i privat.

Teniu algun altre projecte en marxa per als propers mesos?

Entre els projectes més immediats, hi ha el Protocol de canvi de nom d’ús comú de persones transsexuals i transgèneres. També comencem a preparar ara la segona edició del projecte «La UB contra la violència masclista», que enguany estarà enfocada a «Com construir relacions socioafectives sanes: cuida’t, cuida». I, ja de cara al setembre, organitzarem una jornada interna per elaborar el reglament de la Unitat i de totes les comissions. Això servirà també per enfortir les comissions dins de cada facultat i crear una xarxa més estreta entre els centres. Es tracta d’un projecte més intern, que no tindrà tant d’impacte, però que pot donar moltíssim per aplicar les polítiques d’igualtat a la Universitat de Barcelona.

Jo sempre dic: una societat que converteix la diferència sexual en desigualtat social no és una societat que estigui bé. Té alguna cosa malaltissa. Si no hi apliquem mesures correctores, a l’alumnat que surt de la universitat li donem dos certificats. Un és el certificat de graduat en aquell àmbit de coneixement, però li donem també un altre d’invisible: el de reproductor/a de rols i estereotips de gènere. Perquè si no hem fet res, continuaran perpetuant el que han viscut, el que hi ha a la societat. El que està clar és que la igualtat per si sola i naturalment no s’aconseguirà. Queden moltes coses per fer. Jo crec que, en això, la universitat té una responsabilitat molt gran.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona