Un estudi de la UB descriu en planàries mecanismes cel·lulars pels quals la via Hippo dona lloc a tumors
Investigadors del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB) han descrit els mecanismes pels quals la via de senyalització intercel·lular Hippo està implicada en el desenvolupament de tumors. Lʼestudi, dirigit per Teresa Adell, professora del Departament esmentat de la UB, ha descobert que aquesta cadena de reaccions bioquímiques controla el cicle cel·lular i restringeix la plasticitat cel·lular en les planàries, un tipus de cuc capaç de regenerar qualsevol part del seu cos. Aquests resultats, que han estat portada de la revista PLOS Biology , permeten entendre millor el funcionament de la via Hippo, però també dels processos tumorals, ja que demostra que la base cel·lular de la formació de tumors no es fonamenta en un increment de la proliferació cel·lular, com suggerien estudis anteriors, sinó en el mal funcionament dʼaltres processos que porten les cèl·lules a actuar dʼuna manera descontrolada.
Investigadors del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB) han descrit els mecanismes pels quals la via de senyalització intercel·lular Hippo està implicada en el desenvolupament de tumors. Lʼestudi, dirigit per Teresa Adell, professora del Departament esmentat de la UB, ha descobert que aquesta cadena de reaccions bioquímiques controla el cicle cel·lular i restringeix la plasticitat cel·lular en les planàries, un tipus de cuc capaç de regenerar qualsevol part del seu cos. Aquests resultats, que han estat portada de la revista PLOS Biology , permeten entendre millor el funcionament de la via Hippo, però també dels processos tumorals, ja que demostra que la base cel·lular de la formació de tumors no es fonamenta en un increment de la proliferació cel·lular, com suggerien estudis anteriors, sinó en el mal funcionament dʼaltres processos que porten les cèl·lules a actuar dʼuna manera descontrolada.
En el treball també hi han participat els experts de la UB José Ignacio Rojo-Laguna, Emili Saló i Nídia de Sousa, primera signant de lʼarticle, així com Gustavo Rodríguez-Esteban, investigador del Centre Nacional dʼAnàlisi Genòmica (CNAG).
Un cucs capaços de regenerar qualsevol part del seu cos
Les planàries són uns cucs plans dʼaigua dolça que han esdevingut un model clau per estudiar la regeneració i les cèl·lules mare, ja que poden regenerar qualsevol part del seu cos, fins i tot el cap, en dues setmanes. Aquesta sorprenent plasticitat es basa en la presència dʼuna població de cèl·lules mare adultes pluripotents (neoblasts), capaces de donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula de lʼorganisme.
Lʼobjectiu del treball va ser estudiar la via Hippo (hippopotamus-like phenotype) en aquest organisme model. La via Hippo és un mecanisme de comunicació entre les cèl·lules, que quan sʼinhibeix —per exemple en la mosca del vinagre o en ratolins— produeix òrgans més grans, dʼaquí ve el nom. Per això, es va pensar que aquesta via controlava la proliferació cel·lular i, per tant, la mida dels òrgans. Més endavant, però, sʼha vist que la inhibició sostinguda de la via sempre acaba provocant tumors.
La via Hippo controla la diferenciació cel·lular
Els resultats del nou estudi demostren que bloquejar la via Hippo en les planàries no dona lloc a cucs més grossos, que és el que es podia esperar segons el que passa en altres models animals com la mosca del vinagre, sinó que directament provoca tumors. Lʼestudi molecular dʼaquestes planàries ha permès deduir als investigadors que la via Hippo no controla la proliferació cel·lular, sinó altres processos essencials com són la mort cel·lular, el cicle cel·lular i també el manteniment de lʼestat diferenciat de les cèl·lules.
«Les cèl·lules diferenciades tenen una funció clara dins lʼorganisme (cèl·lules de la pell, neurones, etc.) i no poden proliferar. En canvi, si Hippo no hi és, aquestes cèl·lules poden tornar enrere i convertir-se de nou en cèl·lules pluripotents, capaces de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula i proliferar», explica Teresa Adell. «Si ajuntes aquesta capacitat amb el fet que, sense la via Hippo, la mort cel·lular també està inhibida, això és una bomba: tens unes cèl·lules que sʼhan desdiferenciat de manera errònia, poden tenir filles que tampoc són normals i, a més, com que no poden morir, inevitablement sʼacumulen cèl·lules amb errors en el material genètic, que són lʼorigen dels tumors», destaca la investigadora.
Implicació en els tumors humans
Aquests resultats també tenen importància per entendre els processos tumorals en humans, ja que es tracta de mecanismes cel·lulars essencials molt ben conservats al llarg de lʼevolució i que expliquen el procés de desenvolupament dels animals i també dels éssers humans. Segons els investigadors, la inhibició de la via Hippo en humans no sembla que sigui la causa directa de tumors, però sí que és necessària per a la seva progressió. «Conèixer millor el funcionament de la via permet incidir dʼuna manera més dirigida en la progressió dels tumors. La inhibició de la via no produeix directament tumors en humans, però sí que és necessària perquè els tumors progressin i, per tant, també es pot concloure que promoure lʼestat indiferenciat, i no la proliferació, és un prerequisit perquè un tumor progressi», conclou la investigadora.
Referència de lʼarticle:
De Sousa, N., Rodríguez-Esteban, G., Rojo-Laguna, J. I., Saló, E. i Adell, T. «Hipposignaling controls cell cycleandrestricts cell plasticity in planarians». PLOS Biology, gener de 2018. Doi: https://doi.org/10.1371/journal.pbio.2002399