La professora Núria Ricart, coautora del projecte guanyador per recordar la Presó de Dones de les Corts
Ahir dimecres, 10 dʼoctubre, es va donar a conèixer la proposta guanyadora del concurs dʼidees convocat per lʼAjuntament de Barcelona per al disseny del projecte dʼun espai de memòria i monument a la Presó de Dones de les Corts. Lʼequip guanyador està format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte, i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte Memòria Presó de les Corts. Amb aquest conjunt commemoratiu definitiu que recordi lʼexistència de la presó en aquest lloc fins al 1955, es dona resposta a una llarga reivindicació de la societat civil, que fa anys que lluita per recuperar la memòria dʼaquest espai de repressió i empresonament de dones, moltes dʼelles per motius polítics.
Ahir dimecres, 10 dʼoctubre, es va donar a conèixer la proposta guanyadora del concurs dʼidees convocat per lʼAjuntament de Barcelona per al disseny del projecte dʼun espai de memòria i monument a la Presó de Dones de les Corts. Lʼequip guanyador està format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte, i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte Memòria Presó de les Corts. Amb aquest conjunt commemoratiu definitiu que recordi lʼexistència de la presó en aquest lloc fins al 1955, es dona resposta a una llarga reivindicació de la societat civil, que fa anys que lluita per recuperar la memòria dʼaquest espai de repressió i empresonament de dones, moltes dʼelles per motius polítics.
La presentació pública del projecte va tenir lloc en el marc de la Festa Major de les Corts. Entre els assistents hi havia Maria Victòria Garcia, del Grup de Dones Elisenda de Montcada, i Jordi Guixé, director de lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB (EUROM) —tots dos en representació de la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts—; Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona, i Agustí Colom, regidor del districte de les Corts.
Un lloc de memòria integrat en lʼentorn urbà
La proposta dona continuïtat a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat lʼany 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts. El projecte planteja la creació dʼun espai públic pacificat que inclogui tot el perímetre de lʼantiga presó, amb una intervenció memorialista centrada en lʼampliació del xamfrà nord-oest dels carrers de Joan Güell i dʼEuropa, on des del 2014 hi ha un monument efímer, format per tòtems informatius.
Els actuals tòtems esdevindran permanents i seran el suport commemoratiu del projecte. El terra es pavimentarà amb peces de basalt i sʼafegirà un monument minimalista, format per sis grans pedres dʼesculleres procedents de diversos indrets de la Península. La proposta preveu que la recerca, selecció, gestió, transport i col·locació de les pedres es faci col·lectivament, com un acte simbòlic, amb la intenció de fer créixer la xarxa dʼassociacions memorials i cíviques interessades en la recuperació de la memòria de les dones durant el franquisme. Pels artistes, aquest és un punt clau del projecte, que connecta amb la dinàmica del procés participatiu, i obre la dimensió memorial a lʼorigen divers i dispers de totes les preses, seguint també lʼevolució de la Guerra Civil. Gravades al terra i lligades a cada una de les pedres, sʼinclouran inscripcions amb informacions històriques sobre el que va ser la presó de dones durant el franquisme, així com informacions geològiques i de procedència de les pedres. El projecte també inclou nou arbrat i la il·luminació especial de tot el xamfrà. Alhora es marcarà de manera puntual el perímetre de la presó amb xapa dʼacer patinable gravada a la vorera i amb pintura a la calçada. Concebut com un espai de pas obert a tothom, la idea és endinsar els vianants en la realitat del que va representar i el que es va viure dins la presó.
El projecte lʼha escollit un jurat format per tècnics de la Direcció dʼArquitectura Urbana i Patrimoni, depenent dʼEcologia Urbana, de lʼàrea de Mobilitat, de la Direcció de Memòria i Història de lʼInstitut de Cultura de Barcelona, i del Districte de les Corts. Un total de cinc projectes es van presentar al concurs. A més del contingut artístic, els criteris de valoració del jurat van tenir en compte la consideració de la memòria de les preses i víctimes, la limitació en lʼús de tecnologies, lʼimpacte en lʼentorn urbà, i la viabilitat per dur-lo a terme.
El cost de lʼexecució del projecte serà de 202.696,04 euros, que finançaran el Comissionat de Programes de Memòria i el Districte de les Corts. Està previst que les obres comencin el gener del 2019 i tinguin una durada de sis mesos.
Més informació