Notícies

Inici  >  Notícies > Primer mapa genètic del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat...

Primer mapa genètic del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

D'esquerra a dreta, els investigadors Miquel Casas, Marta Ribasés, Toni Ramos Quiroga, Cristina Sánchez Mora i Bru Cormand.

D'esquerra a dreta, els investigadors Miquel Casas, Marta Ribasés, Toni Ramos Quiroga, Cristina Sánchez Mora i Bru Cormand.

27/11/2018

Recerca

Un estudi internacional, centrat en l’anàlisi del genoma de més de 50.000 individus d’arreu del món, ha identificat dotze fragments concrets de l’ADN relacionats amb la susceptibilitat al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). En la recerca, publicada a la revista Nature Genetics, hi participen més de vuitanta autors, entre els quals destaquen diversos investigadors catalans com Bru Cormand, que és investigador de la Universitat de Barcelona, de l’Institut de Biomedicina de la UB ( IBUB ), de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER); Josep Antoni Ramos Quiroga, Marta Ribasés, Miquel Casas i Cristina Sánchez Mora (Hospital Universitari Vall d’Hebron i CIBERSAM); Amaia Hervás (Hospital Universitari Mútua Terrassa), i Jordi Sunyer (Institut de Salut Global de Barcelona), entre d’altres.

Primer estudi mundial a escala genòmica sobre el TDAH

El TDAH és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la primera infància i adolescència: afecta prop del 5 % dels nens i el 2,5% dels adults. Es caracteritza pel dèficit d'atenció, la hiperactivitat i el comportament impulsiu, i limita les habilitats personals i socials dels afectats. Amb un origen fins ara força desconegut, tot indica que el TDAH és el resultat de la combinació de factors ambientals (toxicològics, psicosocials, etc.) amb una base hereditària poligènica (que explicaria prop del 75 % del trastorn).

L’estudi que publica ara Nature Genetics és el més gran a escala genòmica que s’ha fet fins ara sobre el TDAH, i es focalitza en el paper que tenen en aquest trastorn les variants genètiques freqüents en la població general. Lideren el treball els experts Benjamin M. Neale (Escola de Medicina de la Universitat de Harvard, Estats Units), Anders D. Børglum (Universitat d’Aarhus, Dinamarca) i Stephen V. Faraone (Universitat Estatal de Nova York, Estats Units), amb el suport de plataformes internacionals com el Consorci de Genòmica Psiquiàtrica (PGC), l’Early Genetics and Lifecourse Epidemiology (EAGLE Consortium) o el Roadmap Epigenomics Mapping Consortium.

Rere la pista de deu milions de loci en el genoma humà

L’equip internacional ha analitzat prop de deu milions de posicions (loci) en el genoma de més de 50.000 individus —entre pacients i controls— de diferents països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i la Xina. Mitjançant la metodologia d’estudi d’associació a escala genòmica (GWAS), s’han analitzat els canvis en un únic nucleòtid de l’ADN (SNP), que són els més abundants en el genoma humà.

L’estudi revela que aquestes variants genètiques comunes «tenen un pes del 21 % en el total de la genètica del TDAH», explica Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica a la Facultat de Biologia de la UB. A més, la majoria de les alteracions genètiques que s’han identificat es troben en regions del genoma molt conservades al llarg de l'evolució, un fet que apunta a la seva rellevància funcional».

En concret, la recerca internacional identifica dotze segments genòmics —la majoria corresponen a gens concrets— que confereixen susceptibilitat al TDAH. En particular, molts dels canvis genètics relacionats amb aquest trastorn afecten elements reguladors de l'expressió gènica en el cervell.

El gen FOXP2: la base genètica del llenguatge en humans

Entre els fragments identificats destaca el gen FOXP2 —un dels més estudiats en relació amb el desenvolupament del llenguatge en els humans—, que codifica una proteïna amb un paper destacat en la formació de les sinapsis neuronals i l'aprenentatge. Cal destacar que FOXP2 havia estat assenyalat com a gen candidat al TDAH en un estudi de fa uns anys (Psychiatric Genetics, 2012) en què participaven diversos autors catalans d’aquest nou treball. Ara com ara, és un dels pocs gens citats en la bibliografia científica que torna a aparèixer en aquest nou mapa genètic del TDAH publicat a Nature Genetics.

Un altre dels gens identificats —DUSP6— està implicat en el control de la neurotransmissió dopaminèrgica, que és un procés diana per als tractaments farmacològics més habituals del TDAH. Alhora, el gen SEMA6D, que s'expressa al cervell durant el desenvolupament embrionari, també podria tenir un paper rellevant en la formació de les ramificacions neuronals.

L’estudi internacional revisa, a més, la possible base genètica compartida entre el TDAH i més de dos-cents trets (tant psiquiàtrics com no). Tal com apunta Cormand, «els resultats revelen solapaments genètics entre el TDAH i la depressió major, l'anorèxia, el nivell educatiu, l'obesitat, l'èxit reproductiu, el tabac o l'insomni, entre d'altres».

Diversos estudis previs realitzats en bessons havien demostrat ja que el 75 % del trastorn s’explica per factors genètics. Aquest nou treball comença a definir d’una manera més concreta el paisatge genètic del TDAH, tot identificant al voltant de deu gens específics que contribueixen a la vulnerabilitat al trastorn. Segons l’investigador, «aquest estudi reforça, en contra de certes veus negacionistes, la idea que el TDAH és un trastorn amb una base biològica sòlida, en què la genètica hi té molt a dir».

Consorcis científics: ciència internacional a gran escala

Aquest primer mapa genètic de la susceptibilitat al TDAH concentra l’esforç investigador d’experts de més de seixanta institucions d’arreu del món, i se suma al progrés científic per millorar el diagnòstic de trastorns psiquiàtrics a partir de la genètica. «Aquests resultats fan palesa la importància d’impulsar estudis a gran escala —que únicament són possibles a través de grans consorcis internacionals— per explorar la base genètica de les malalties complexes del cervell», conclou Bru Cormand.

Referència de l’article:

Ditte Demontis et al. «Discovery of the first genome-wide significant risk loci for attention deficit/hyperactivity disorder». Nature Genetics, 26 de novembre de 2018. Doi: 10.1038/s41588-018-0269-7

 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona