Notícies
Inici  >  Notícies > Síndrome d’Opitz C: nous avenços per millorar el diagnòstic genètic d’una...

Síndrome d’Opitz C: nous avenços per millorar el diagnòstic genètic d’una malaltia ultrarara

Els investigadors Roser Urreizti, Laura Castilla-Vallmanya, Daniel Grinberg i Susana Balcells, del Grup de Genètica Molecular Humana de la UB i de l'IBUB, del CIBERER i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Els investigadors Roser Urreizti, Laura Castilla-Vallmanya, Daniel Grinberg i Susana Balcells, del Grup de Genètica Molecular Humana de la UB i de l'IBUB, del CIBERER i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

L'equip també ha participat en la identificació de noves mutacions genètiques associades a la síndrome DPH1, una malaltia minoritària amb una baixa prevalença en la població.

L'equip també ha participat en la identificació de noves mutacions genètiques associades a la síndrome DPH1, una malaltia minoritària amb una baixa prevalença en la població.

04/04/2019

Recerca

La síndrome d’Opitz C (OCS), una malaltia ultrarara que causa greus discapacitats físiques i intel·lectuals, té una base genètica molt heterogènia que en dificulta el diagnòstic mèdic i la intervenció terapèutica, segons confirma una nova publicació dels professors Daniel Grinberg, Susanna Balcells i Roser Urreizti, del Grup de Genètica Molecular Humana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER).

El nou treball, publicat a la revista Expert Opinion on Orphan Drugs, conclou que aquesta patologia greu i extremadament rara que afecta el neurodesenvolupament es podria considerar com una autèntica «síndrome privada» en cada pacient.

Descrita el 1969 pel genetista John M. Opitz, aquesta patologia ultrarara —amb pocs casos diagnosticats al món— presenta una gran variabilitat clínica en diferent grau de severitat (entre d’altres, trigonocefàlia, discapacitat intel·lectual, retard psicomotriu). Per això, la simptomatologia clínica de la síndrome d’Opitz C es pot solapar amb la d’altres patologies minoritàries similars (síndromes de Kleefstra, Kabuki, Bohring-Opitz, etc.). 

No obstant això, malgrat compartir diverses manifestacions clíniques, «aquesta malaltia no mostra una base genètica comuna entre els afectats, i el seu model de transmissió hereditària encara és desconegut», destaquen els autors, que també són membres de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

 

 

Tecnologies de seqüenciació massiva per a un diagnòstic genètic precís

Des de l’any 2007, diversos gens han estat associats amb aquesta patologia de difícil diagnòstic pel seu ampli patró clínic (per exemple, ASXL1, CD96, ASXL3 i MAGEL2). En aquest context, les línies de recerca del Grup de Genètica Molecular Humana (UB-CIBERER-HSJD) —en el qual també participen Raquel Rabionet i Laura Castilla— estan ampliant el coneixement de les bases genètiques d’aquesta patologia que fins ara no té possibilitats de tractament, de diagnòstic prenatal ni consell genètic.

«En aquest tipus de malalties ultrarares, l’aplicació de noves tecnologies de seqüenciació massiva és un factor decisiu per facilitar el diagnòstic molecular dels pacients i, així, poder avançar en l’exploració d’aplicacions terapèutiques», apunten els experts.


Opitz C: quan el diagnòstic inicial és erroni


En alguns casos, els pacients afectats per aquest tipus de malalties ultrarares poden rebre un diagnòstic inicial —incomplet i massa genèric— que dificulta qualsevol iniciativa d’intervenció terapèutica. Aquest és el cas d’una recerca recent amb participació del Grup de Genètica Molecular Humana que ha identificat dues mutacions en el gen PIGT en un pacient inicialment diagnosticat amb la síndrome d’Opitz C.

 

Aquest estudi ha pogut perfilar un diagnòstic molecular més precís de la causa de la patologia real —amb pocs casos recollits en la bibliografia científica— que afectava aquest pacient, considerat en un primer moment com a Opitz C. La recerca, publicada a la revista Medicine, s’ha desenvolupat en col·laboració amb experts del Centre de Genètica Clínica i la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), entre altres institucions.


De Malta al Iemen: gens, famílies i malalties ultrarares


La col·laboració científica internacional també ha estat decisiva per al diagnòstic genètic en més casos d’afectacions severes en el neurodesenvolupament que s’havien considerat com a síndrome d’Opitz C. En concret, l’equip de la UB també ha participat en la identificació de noves mutacions genètiques associades a la síndrome DPH1 —una malaltia minoritària amb una baixa prevalença en la població— en pacients de dues famílies diferents i originàries de Malta i el Iemen.

 

En l’estudi, publicat a la revista European Journal of Human Genetics, s’ha analitzat l’efecte de les noves mutacions en el gen DPH1 identificades en aquests pacients i també les que s’havien esmentat prèviament en la bibliografia científica. Mitjançant l’aplicació d’un assaig bioquímic i d’un model computacional de la proteïna DPH1 i les seves variants, s’ha pogut avaluar la capacitat enzimàtica de la forma natural i mutada d’aquesta proteïna, que està relacionada amb els processos de embriogènesi i organogènesi. En aquesta recerca també hi col·laboren els equips dirigits per la professora Bryn D. Webb, de l’Escola de Medicina Icahn de Mount Sinai (Nova York), i els experts Guillem Plasencia (empresa Lead Molecular Design, Sant Cugat del Vallès) i Ulrich Brinkmann (Centre d’Innovació Roche, Alemanya).

 

En aquest escenari de reptes científics per millorar el diagnòstic molecular en biomedicina, «la possibilitat de fer anàlisis familiars a partir de la seqüenciació de l’exoma (whole-exome sequencing, WES), juntament amb la col·laboració internacional, resulten imprescindibles per impulsar el coneixement de les malalties rares del neurodesenvolupament», destaquen els experts de l’equip del Grup de Genètica Molecular Humana (UB-IBUB-CIBERER-IRSJD).
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona