Notícies
Inici  >  Notícies > Tosquelles, el subversiu psiquiatre oblidat

Tosquelles, el subversiu psiquiatre oblidat

La professora Joana Masó al Pati de Lletres de la Facultat de Filologia i Comunicació.

La professora Joana Masó al Pati de Lletres de la Facultat de Filologia i Comunicació.

La professora Joana Masó amb el llibre sobre Francesc Tosquelles.

La professora Joana Masó amb el llibre sobre Francesc Tosquelles.

Coberta del llibre.

Coberta del llibre.

27/05/2021

Cultura

La professora d’Estudis Francesos Joana Masó recupera la figura i l’obra de Francesc Tosquelles, el psiquiatre de la República que proposava «curar les institucions»

Joana Masó, professora de la Facultat de Filologia i Comunicació, ha editat Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia, 2021), un document fonamental per a la història de la psiquiatria, la psicoanàlisi i la cultura al nostre país. El treball és el resultat del projecte de recerca del Grup ADHUC de la UB «El llegat oblidat de Francesc Tosquelles», que Masó coordina des del 2017 i que està finançat per la Fundació Mir-Puig. 
A l’abril del 2022 està prevista una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sobre Francesc Tosquelles, que s’haurà vist prèviament aquest any a Tolosa de Llenguadoc, on ha rebut la Distinció d’interès nacional, atorgada pel Ministeri de Cultura francès. Més tard, es veurà al Museu Reina Sofía de Madrid i a Nova York, a l’American Folk Art Museum. I també s’està produint una pel·lícula sobre Tosquelles que s’estrenarà al Festival Loop aquest novembre a l’Arts Santa Mònica de Barcelona. 

«Cal remarcar que aquesta recerca és fruit de la col·laboració entre el sector públic i el privat, una demostració fefaent del sentit que tenen les recerques en humanitats, i sobretot, un exemple de transferència de coneixement a la societat», explica la professora Masó. El primer que sobta és el fet que un psiquiatre sigui objecte d’investigació des de la Filologia: «Tosquelles no és només un metge, un psiquiatre, sinó un heterodox transversal en el qual s’entrecreuen molts camins i moltes disciplines: medicina, teatre, poesia, cinema, política... cultura, en una paraula. I és des d’aquí que ens hi hem apropat», puntualitza Masó. «Penseu que quan ha de convalidar el seu títol de Medicina a França, l’any 1947, Tosquelles presenta una tesi sobre el poeta Gérard de Nerval. Amb això ja es pot conèixer la mesura del personatge», assenyala.

El llibre, de gairebé 400 pàgines, és un objecte en si mateix: «Aplega una gran quantitat de documents escrits i gràfics, molts d’ells inèdits, així com les traduccions, per primer cop en català —fetes per l’antropòleg i escriptor Adrià Pujol—, dels textos del mateix Tosquelles», detalla Masó. «L’editorial ha fet una feina ingent a l’hora de gestionar més d’un centenar de permisos d’imatges que es trobaven en arxius personals i familiars. Només la maqueta de disseny ha comportat mig any de feina», afegeix l’experta. A través d’aquesta àmplia selecció de textos, documents i fotografies de l’època, aquest treball ens proposa un recorregut que permet donar vida a una memòria col·lectiva que va molt més enllà de la història de la psiquiatria i les seves institucions, per traçar un recorregut per una part desconeguda i essencial de la nostra pròpia història.

Per a Masó, Tosquelles és un home de la República: «Ell estudia durant la dictadura de Primo de Rivera, i és durant la República i la Guerra que posa en pràctica els seus coneixements». Curant els soldats malalts a prop del front, per exemple. Ell no creu que hagin d’anar a hospitals de la rereguarda, sinó que la malaltia s’ha de guarir en l’entorn on es produeix, perquè no només cal curar els soldats, sinó també els metges i les infermeres. Tosquelles guareix «l’estructura» de la guerra. O requisant uns masos a prop de Reus per tal de tractar nens autistes. «És la política en l’època republicana que li permet dur a terme aquestes experiències d’avantguarda. I tota aquesta experiència és la que s’endú a França i posa en pràctica a Saint Alban», recalca Masó.
Tosquelles forma part de la retirada, i s’exilia a França, després de passar pel camp de Sètfonts, però no abandonarà la seva militància política i col·laborarà amb la Resistència, amagant tot un seguit de personatges il·lustres, com Paul Éluard, vinculats al surrealisme i al comunisme. «Aquest és un moment mític de la cultura francesa —assenyala Masó—, on la confluència de medicina, cultura i política fa emergir una experiència amb unes eines profundament transformadores de la realitat».
«Ell distingia entre els establiments, que eren llocs governats per la burocràcia i l’administració, on no valia la pena dedicar cap atenció, i les institucions, que eren les entitats que calia transformar, guarir —explica Masó—, i aquesta és la lucidesa fonamental de Tosquelles: per curar els malalts, cal curar primer les institucions que en tenen cura». Per això, un cop a França, Tosquelles va posar els fonaments del que es coneix com a antipsiquiatria: generar vincles entre el sanatori i el seu entorn, a nivell social i econòmic i, a través del surrealisme —li encantaven les pel·lícules de Buñuel, per exemple—, posar al centre la cultura, la poesia, el teatre, el cinema, com a eines que li permetien transformar la realitat. En el fons, segons Masó, Tosquelles ens diu que és la realitat la que està espatllada, i no pas les persones dites malaltes. És un canvi radical. 

Un dels punts nodals del seu mètode és l’ús de la llengua, d’una manera gairebé derridiana, un dels camps de coneixement en què Masó és especialista. Tosquelles té frases molt radicals, com per exemple: «Jo també parlava el castellà. Però gairebé tan malament o pitjor del que ara parlo el francès. Com els àrabs. Quan has estat en un país ocupat, parles la llengua de l’opressor, però la deformes». Masó ho clarifica: «Tot bilingüisme és una eina de dominació, ja que els catalans no podem existir plenament en català a la nostra terra. Això és semblant al que explica Derrida a El monolingüisme de l’altre, sobre el francès a Algèria». Tosquelles va fer un pas transgressor en aquest terreny i utilitzava l’idioma com a eina terapèutica. Estrafeia expressament el seu accent, tant en francès com en castellà, ple de catalanades, per tal de captar l’atenció del malalt, i portar-lo cap al seu terreny. Utilitzava la llengua, deformant-la, fent-ne una eina tant terapèutica com política. 
És un personatge excèntric, emparentat amb altres genis catalans com poden ser el mateix Dalí, Pujols, Gaudí o Cerdà. «Això acaba configurant un problema per a la nostra cultura —reconeix Masó—. En comptes de tenir genealogies culturals, tenim individus genials separats. Jo he intentat lligar-ho per salvar aquest aïllament».

«Quan vaig començar aquesta recerca —reconeix la investigadora—, no sabia qui era Tosquelles. Va ser fent la meva tesi a França que en vaig tenir notícies. I estirant el fil, vaig començar la recerca el 2017. Han estat quatre anys molt fecunds, que m’han transformat intel·lectualment. He après més sobre la cultura catalana i la República que en tota la meva vida d’estudiant anterior. Detalls essencials i tan poc coneguts com el míting que va fer Dalí al BOC el 1930, l’existència de surrealistes que van participar en la Resistència a l’ocupació nazi de França, o el que es coneix com extermini dolç, en què es va deixar morir de fam més de 40.000 malalts als hospitals de la França ocupada. Jo, a través de Tosquelles, he entrat en la història».

 

Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d’Òlt, 1994) va estudiar Medicina i Psiquiatria a Barcelona, i va rebre formació mèdica, entre d’altres, del psiquiatre Emili Mira. Va treballar abans de la Guerra Civil a l’Institut Pere Mata. Catalanista afí al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el juliol del 1936 va marxar al front d’Aragó, on va assistir combatents amb psicopaties adquirides a les trinxeres. Exiliat a França al final de la Guerra Civil, es va instal·lar a Saint-Alban fins als anys seixanta, on va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques, sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa.

L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida. A finals dels seixanta, la Gerència de l’Institut Pere Mata de Reus el va contractar com a director i va liderar la reforma de la institució fins a la seva mort. 

Joana Masó (Barcelona, 1978) és llicenciada en Lletres Modernes per la Universitat París Diderot i en Lletres Clàssiques per la Universitat París-Sorbona. És professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i investigadora d’ADHUC - Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat i de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures. Comissària d’exposicions i traductora de diversos llibres d’assaig i de cinema francesos, és també crítica literària i el seu treball se situa en l’encreuament de la literatura, l’art contemporani i el pensament. Ha editat en diferents llengües els textos sobre art d’Hélène Cixous (Poetas en pintura. Escritos sobre arte: de Rembrandt a Nancy Spero) i els escrits sobre estètica i arquitectura de Jacques Derrida (Artes de lo visible [1979-2004] i Les arts de l’espace). Des del 2017, coordina el projecte de recerca «El llegat oblidat de Francesc Tosquelles». 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona