En sistemes de correu d’entrades mínimes la disponibilitat de nutrients pot limitar les collites i també la fixació biològica de nitrogen. No sempre els conreus de lleguminoses acaben amb balanços positius de nitrogen al sòl. L’adaptabilitat de les especies de lleguminoses a sòls de diversa fertilitat pot ser determinant alhora de dissenyar rotacions de cultius o policultius. En aquest estudi hem volgut determinar l’efecte de la fertilitat del sòl sobre la capacitat de fixar nitrogen de dues lleguminoses anuals (cigró –Cicer arietinum– i veça –Vicia ervilia) adaptades als conreus de secà.
Joan Romanyà. Cultiu de cigró i erb amb i sense esmena amb compost de boví.
Si bé la fixació de N en cigró ha mostrat una gran sensibilitat a la fertilització orgànica i a la fertilitat del sòl, la fixació en erb ha estat elevada en tots els casos. Aquest fet fa pensar que l’erb és una espècie capaç de fixar nitrogen en un ampli rang de fertilitats del sòl i per tant aquesta espècie pot ser adequada per aportar nitrogen en les rotacions o policultius.
Aquest treball ha estat acceptat a la revista Journal of Soil Science and Plant Nutrition.
Aquest estudi s’ha realitzat a l’espai rural de Gallecs en dos camps gestionats en ecològic seleccionats en base a la seva fertilitat. En aquests camps s’hi ha assajat la resposta de dues especies de lleguminosa a la fertilitat del sòl.
Hem vist que la producció de lleguminoses en sòls amb gestió ecològica va ser impulsada per la reserva orgànica de nitrogen i fòsfor del sòl. En canvi, la reserva mineral de nitrogen i fòsfor van ser menys determinants en el cas del cigró i encara menys en el cas de l’erb. A diferència d’altres estudis, en els nostres sistemes gestionats orgànicament, el nitrogen derivat de l’atmosfera (% Ndfa) va ser el principal determinant de la fixació biològica del nitrogen, tot i que la producció de planta també va mostrar un paper rellevant en els sòls de baixa fertilitat. Les diferents respostes del cigró i de l’erb a la fertilitat del sòl es poden atribuir a diferents estratègies pel que fa a la fixació biològica de nitrogen i a l’ús del nitrogen del sòl. La fixació biològica de nitrogen en el cigró va ser màxima en sòls fèrtils sense esmena orgànica i es va reduir en gran mesura a causa de l’aplicació de fems. En canvi, la fixació biològica de nitrogen en erb no va respondre a la fertilitat del sòl ni a l’aplicació d’esmenes orgàniques. Això fa que l’erb sigui un cultiu més interessant per restaurar la fertilitat del sòl a partir de la fixació biològica de nitrogen en diferents escenaris de gestió i en sòls de fertilitat contrastats.
