Rotogravat

Es tracta de gravat buits en una planxa de metall que s'omple de tinta amb uns cilindres d'impressió, aquest cilindre  una capa de coure on és gravarà allò que s'imprimeix.

Àrea:

Referència: 

Martí Ros, Rotogravat (2015) [online] [consulta 15 de mayo del 2019] disponible a  https://prezi.com/5n5s2aphpzoa/el-rotogravat/


 

Text: 
El rotogravat és un sistema d'impressió comercial i artístic que consisteix a gravar petits buits en una planxa de metall que despres s'omplen de tinta. La planxa, de la qual s'a netejat l'excés de tinta, és pressiona directament contra el medi a imprimir perque Rebi la tinta i quedi impresa. HISTÒRIA El Seu ús és bastant antic en reproduccions de paper, apareix a Europa durante el segle XV. La forma rotativa del gravat és anomenada rotogravat. El gravat a buit com a tècnica moderna és atribuït a Karen Clic, inventor i artista txecoslovac, que desarrollà les tècniques de fotogravat basat en màscares de gelatina que endurien sota la llum i protegien els planxes de metall de l'acció dels àcids. També desarrollà les tècniques de semitons i la mecanització de les premses, permetent aixi el naixement del gravat al buit a Anglaterra a finals del segle XIX. TINTES I SUPORTS Les tintes de gravat en relleu , similars a les de flexografia , són no greixosos, amb base alcoholica o aquosa. Tenen poca viscositat i s'assequen molt ràpid. En general són translúcides : No són opaques i quan imprimim una tinta sobre d'una altra , els colors se sumen , no es tapen ( barreja de colors subtractiva : els pigments sostreuen llum ) . Hi tintes per gravat al buit tipus especial com ara les tintes metàl·liques, fluorescents . El gravat en relleu s'usa per imprimir en molts tipus de suports , principalment paper estucat en bobina ( revistes i catàlegs ) , paper en fulla ( segells i paper moneda ) , cartolines , plàstics i celofanes ( empaquetats de tota mena ) . CARACTERÍSTIQUES És un sistema d'impressió en què la seva forma impressora és baix relleu . La forma impressora típica del gravat al buit és el cilindre d'impressió, que consta bàsicament d'un cilindre de ferro, una capa de coure sobre la qual es gravarà el motiu a ser imprès , i una capa de crom que permet una major resistència o duresa durant el procés d'impressió ( la capa de coure és molt fràgil i es trencaria amb gran facilitat durant el procés ) . En sistema de gravació és un cap de diamant , dirigit des d'un ordinador , que s'encarrega de gravar la figura que es transferirà posteriorment a l'imprès mitjançant repetits cops. Cada cilindre té diferències en el seu gravat que depenen del color i de la imatge que ha de transferir . Aquestes diferències es veuen reflectides per la lineatura , l'angle de gravat de la trama i el percentatge de punts . EL ROTOGRAVAT ANTECEDENTS Els antecedents del gravat al buit es remunten a la impressió calcogràfica. La calcografia és una tècnica d'impressió en què les imatges són resultat de la estampacion, mitjançant una premsa o tòrcul, d'una planxa o làmina metàl·lica en la qual s'han realitzat incisions per contenir la tinta que es fixés al paper. Una vegada aconseguida la matriu es pot repetir l'operació un nombre determinat de vegades. TIPUS DE PLANXES Convencional: en el qual les cel·les tenen la mateixa mida , però diferent profunditat en funció de la quantitat de tinta necessària per a la impressió . Autotípic: en aquest cas les cel·les mostren diferents superfícies o mides , però igual profunditat. Semiautotípic: en aquest les cel·les són de diferent superfície o mida i també de diferent profunditat . Electrònic: com en el semiautotípic , es tracta de cel·les de diferent superfície i profunditat , amb la particularitat que es grava amb procediments electrònics .