Modulació

Firmin Didot (1764-1836) nació en el seno de una familia de impresores, editores y tipógrafos que causaron una gran influencia en la historia de la tipografía en Francia. Entre 1783 y 1784, la fundición Didot, creada por su abuelo, Francoise Didot, produjo el primer tipo moderno, fácil de leer, que consistía en una romana robusta con unos remates delgados y pronunciada modulación vertical. Firmin Didot es conocido por diseñar los dos tamaños más pequeños del mismo tipo, además, de una cursiva.

Firmin Didot nació en abril de 1764 en el seno de una familia de impresores, editores y creadores de tipos, actividades que se realizaban en la empresa fundada por su abuelo Francoise Didot en 1713. Entre 1783 y 1784, la fundición Didot produce el primer tipo moderno, fácil de leer, que consistía en una romana robusta con unos remates delgados y pronunciada modulación vertical. Firmin Didot produjo los dos tamaños más pequeños del mismo tipo, además, de una cursiva.

És nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

És el nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

«m. [AF] En tip., peça de metall del cos de la lletra, de secció quadrada, que es posa en una ratlla per formar un espai blanc.»