Autocomprensions de les Societats i Transformacions Socioecològiques

Autocomprensions de les Societats i Transformacions Socioecològiques

Aquesta línia de recerca té com a objectiu avançar en l'anàlisi de la pluralitat contemporània d'autocomprensions de les societats en el marc de les seves trajectòries històriques i en relació amb la configuració d'estructures institucionals en el context global actual. Més enllà dels enfocaments estàndard de la sociologia històrico-comparada, aquesta línia de recerca posa un èmfasi especial a la relació entre les autocomprensions de les societats i els usos de recursos biofísics -o el que podríem dir règims de recursos- desenvolupant una anàlisi integral de les transformacions socioecològiques.

Des d'aquesta perspectiva, els principals objectius actuals d'aquesta línia de recerca són els següents:

  • Complementar l'anàlisi institucional predominant de la modernitat i el capitalisme amb un enfocament interpretatiu que se centri en les autocomprensions de les societats, desenvolupant una anàlisi de com sorgeixen noves interpretacions i com contribueixen a remodelar les institucions;
  • Desenvolupar conceptes i metodologies per a explorar la relació entre els principis normatius i els imaginaris socials, d'una banda, i el canvi social, per l'altre, amb especial atenció a la llibertat, la igualtat i la diversitat;
  • Analitzar els règims energètics i de recursos canviants -des dels recursos renovables i orgànics (fusta i vent) fins als paleoorgánicos (fòssils) i els recentment renovables (eòlics i solars)- i les seves relacions amb les autocomprensions de les societats;
  • Examinar l'ascens i la caiguda de les infraestructures socioecològiques, traçant les seves trajectòries - des de ser projectes productius fins a convertir-se en ruïnes- així com el seu canviant arrelament social i significat en el transcurs del temps;
  • Avaluar i combinar diferents modes de coneixement i presentació -en particular científics i estètics- per a analitzar estats de l'emergència ecològica, com les amenaces d'extinció, relacionant perspectives de les humanitats ambientals, la història i la sociologia, així com qüestionant l'antropocentrisme en les ciències humanes i socials.