Reptes passats i contemporanis de la llibertat d'expressió

La llibertat d'expressió és un dret fonamental dels sistemes democràtics. Per això, les seves garanties jurídiques i socioeconòmiques han d'estar en el centre del debat polític. Les llibertats d'expressió són valors essencials de la convivència democràtica, però també són institucions molt fràgils. 

Tradicionalment, la censura per part del govern ha estat concebuda com la principal amenaça a la llibertat d'expressió. Però tant avui com al llarg de la història hi ha hagut amenaces de molts tipus mes enllà de l'estat: esglésies inquisitorials, climes d'opinió que silencien veus dissidents, la concentració de recursos comunicatius en poques mans, el control de fluxos d'informació, normes socials que deixen sense veu a col·lectius minoritzats... Des de la persecució religiosa al segle XVII a les "fake news", passant per la condemna de rapers o la "cancel·lació" a les xarxes socials, existeixen múltiples institucions i processos socials que posen en qüestió l'igual dret a la lliure expressió. Estudiar i conèixer aquests fenòmens és clau per protegir a aquestes llibertats.

Un possible objectiu pel treball és descriure, des de diversos àmbits de les ciències socials, en què consisteix aquest risc (quins actors el duen a terme, per quines raons, quines dimensions té, a través de quines plataformes es produeix).

Un altre possible objectiu per a orientar aquest treball, en aquest cas des de les humanitats, és aprofundir en la manera com aquestes llibertats s’han justificat o debatut, en algun cas històric concret que tingui a veure amb aquest tema, o en propostes polítiques per fer front a alguna amenaça en particular (per exemple: a la censura, a la falta de veu d’un col·lectiu).