Registres

En definició del Vocabulari Internacional de la Diplomàtica el registre és un volum en el que es procedeix a l’enregistrament successiu de documents, de cartes, de comptes. En sentit estrictament diplomàtic, és el volum on es copiaven sistemàticament, abans de ser expedits, els documents i les cartes que un ens emetia o expedia, si no la totalitat, al menys els i les de més importància. Aquest enregistrament es pot fer a partir de la minuta o a partir de l’original. També es pot elaborar sobre els documents expedits o els documents rebuts. Igualment pot rebre successivament les minutes dels documents o de les cartes a mesura que es van elaborant. En algunes cancelleries l’enregistrament es feia en quaderns que posteriorment eren reunits i enquadernats en format llibre.

Quin interès té el registre?. El títol XII, llei VII de l’Especulo d’Alfons X el Savi (completat posteriorment a les Partidas) està dedicat al registre i destaca el seu interès tot dient:

• Registro tanto quiere dezir commo libro que es fecho por rremenbraça de las cartas que son ffechas. E tiene pro, porque ssi carta sse perdiere o sse rompiesse o sse desfaze la letra por veiez o por otra cosa, o ssi viniere alguna dubda ssobrellas para sseer creyda, o dotra manera qualquier, por el registro sse pueden cobrar las perdidas e rrenovarse las vieias. Otrossí, por él pueden perder las dubdas de las otras cartas de que an los omnes ssospecha. E aún yaze y otra pro, que si alguna carta diessen commo non deuíen, por el registro sse puede prouar quien la dió o en qué manera fue dada.

És a dir, el registre serviria com a record dels documents expedits i molt especialment per a casos de pèrdua o deteriorament de l’original i per resoldre dubtes.

En el segle XX el diplomatista Alain de Broüard, a més de valorar la utilitat del registre per verificar o renovar els documents vells, diu que el registre proporciona als buròcrates de la corona una visió panoràmica dels negocis polítics, financers i judicials del regne.

Aquestes constatacions es refereixen als registres de cancelleria però cal considerar que la cancelleria no és l’única institució que utilitza els registres. També la institució notarial, seguint les advertències d'Huguccio sobre el problema de les falsificacions, implantarà un sistema de redacció en el que hi tindran una importància cabdal els registres. Igualment, altres institucions com l’Església, en tots els seus nivells jeràrquics,  els municipis, els senyors jurisdiccionals... utilitzen, també, els registres per conservar i gestionar la documentació generada en les seves activitats.

El sistema de registres es va implantar a l’Occident europeu al llarg del segle XIII, tot seguint els passos de la cancelleria pontifícia, primera institució en posar-los en pràctica (si bé amb precedents que es podrien situar al segle iv, les grans sèries completes de registres pontificis comencen durant el pontificat d’Innocenci III). Seguiran en el temps els de les diferents cancelleries reials, els dels notaris i els d’altres institucions laiques i eclesiàstiques.

Per la seva significació en l’àmbit hispà, només tractarem els registres de cancelleria , els registres notarials i els cartorals, tot centrant-nos en la producció a la corona catalano-aragonesa.