Buscar

María-Milagros Rivera Garretas. La querella de les dones.

María-Milagros Rivera Garretas.
La querella de les dones.

La Querella de les dones, de María-Milagros Rivera Garretas

La Querella de les Dones va ser una pràctica política que va néixer a Europa en les darreres dècades del segle XIV i que perdurà fins la Revolució Francesa. Va consistir en un esforç enorme d’homes i dones cultes per posar en paraules les relacions dels sexes i entre els sexes nascudes de la crisi del feudalisme. Com que es tractava de paraules, sovint la Querella s’ha definit com un debat literari, perquè va ser un debat amb les lletres, amb les paraules. Però no va ser un debat ni escolàstic ni fictici, sinó de l’orde simbòlic: en ell les paraules no foren un passatemps de gent rica ni un instrument per a exercitar-se en els jocs de la retòrica. Les paraules de la Querella estigueren enganxades a allò real, a la necessitat històrica concreta de significar que la política sexual de l’època estava sofrint un procés de canvi des de la seva arrel a casa: a casa, en la relació d’una dona amb un home, d’una dona amb una altra dona, d’una mare amb la seva filla o el seu fill, d’un pare amb el seu fill o filla, d’una germana amb el seu germà. Del que més es va debatre va ser del valor (virtus) de les dones i d’allò femení. Els homes misògins el negaren; les dones que intervingueren en el debat, i els homes no patriarcals, el reconegueren. Avui al valor generat per les dones l’anomenem autoritat femenina, que és diferent del poder.

La Querella de las Dones va concloure amb la Revolució Francesa. Amb aquest revolució, va canviar a l’Occident la manera de fer política: la mediació de la paraula fou reemplaçada per l’acció social de masses al carrer i a la fàbrica. Aquest canvi va marcar el punt definitiu de ruptura política entre la societat feudal (una societat fundada en la relació) i la societat capitalista (fundada en la competitivitat).

A Catalunya i a València varen intervenir en la Querella escriptures com ara Isabel de Villena, Anna Cervató i Ángela de Carlet, i escriptors a favor de les dones com ara Enrique de Aragón o de Villena, Pere Torrelles i Joan Roís de Corella.

Enrique de Aragón, marquès de Villena, va escriure el 1417 el tractat Los doce trabajos de Hércules. Pere Torrelles, a la segona meitat del segle XV, va escriure el tractat Razonamiento en defensión de las donas. Joan Roís de Corella va escriure, també a la segona meitat del segle XV, el tractat Triümfo de les dones, subtitulat Escriu una dona la qual ha nom Veritat la present letra a les altres dones, mostrant elles ser més perfetes que els hòmens.

Isabel de Villena ( 1430 - 1490 ), era filla d’Enrique de Aragón, marquès de Villena, mentre que no coneixem el nom de la seva mare. El seu nom era Elionor Manuel de Villena, que canvià en entrar als quinze anys com a monja clarissa en el convent de la Santíssima Trinitat de València i d’on seria elegida abadessa el 1463 , amb trenta-dos anys. Redactà, per a les seves companyes de vida, una extensa i apassionada Vita Christi (Vida de Crist) y, probablement, d’altres obres. La Vita Christi intervingué en la Querella de les Dones en traslladar el protagonisme, de Crist, a les dones que l’envoltaven, especialment la seva mare Maria de Nazaret (la vertadera protagonista de l’obra) y la seva seguidora i amiga Maria Magdalena, que se’ns presenta com a enamorada perdudament de Jesucrist. Isabel de Villena va destacar així el valor de les dones i d’allò femení. Aquesta obra, escrita en llengua catalana/valenciana i publicada el 1497 , la llegiren també moltes dones seglars, entre les quals Isabel I de Castella, que va voler que es publiqués per poder-la llegir, i María de Jesús de Ágreda.

Anna Cervató i Ángela de Carlet foren humanistes, és a dir, nenes prodigis que reberen una educació filològica i literària exquisida, i que brillaren gràcies al seu saber clàssic i filològic a les corts reals i nobles del Renaixement, on contribuïren a crear opinin que podríem anomenar feminista. Les humanistes, amb les seves vides dedicades a l’estudi i a l’escriptura, mostraren de fet el valor de les dones i d’allò femení. Intervingueren també en les tertúlies político-literàries de les corts femenines de la reialesa, la noblesa o la burgesia, que foren els llocs on va estar més present, que sapiguem, la Querella de las Dones. D’algunes de les humanistes conservem textos escrits en favor de les dones, però no en tenim ni d’Anna Cervató ni d’Ángela de Carlet.

Anna Cervató va néixer al comtat de Cerdanya, i va formar part de la cort de Germana de Foix, reina consort d’Aragó. Només conservem d’ella una carta, datada vers el 1512 . D’Ángela de Carlet, filla de la senyora i del senyor de Carlet (València), no sembla tampoc conservar-se cap de es obres que va escriure.


Imatges

Isabel de Villena, Vita Christi, publicada en Valencia por Lope de la Roqua en 1497 a instancia de Aldonça de Montsoriu, abadesa del monasterio de la Santísima Trinidad, fol. 169v, principio del capítulo dedicado a la visita de la Virgen a su prima santa Isabel.


Isabel de Villena, Vita Christi, publicada en Valencia por Lope de la Roqua en 1497 a instancia de Aldonça de Montsoriu, abadesa del monasterio de la Santísima Trinidad, fol. 170r, principio del capítulo dedicado a la visita de la Virgen a su prima santa Isabel.


Isabel de Villena, Vita Christi, publicada en Valencia por Lope de la Roqua en 1497 a instancia de Aldonça de Montsoriu, abadesa del monasterio de la Santísima Trinidad, fol. 265v, capítulo dedicado a la aparición de Cristo resucitado a María Magdalena.


Isabel de Villena, Vita Christi, publicada en Valencia por Lope de la Roqua en 1497 a instancia de Aldonça de Montsoriu, abadesa del monasterio de la Santísima Trinidad, fol. 266r, capítulo dedicado a la aparición de Cristo resucitado a María Magdalena.



Per saber-ne més

Isabel de Villena, Protagonistes femenines a la ‘Vita Christi’, selección de Rosanna Cantavella y Lluïsa Parra. Barcelona: laSal, 1987.

Maria-Mercè Marçal, Isabel de Villena i el seu feminisme literari, Revista de Catalunya, 15/08/1990.

Ana Vargas Martínez, El Reial Monestir de la Santíssima Trinitat. L’autoritat femenina a la València del segle XV, L’Avenç, 254 (febrer 2001) pp. 38-42 y 59.

María-Milagros Rivera Garretas, La diferencia sexual en la historia de la Querella de las Mujeres , a Wolfram Aichinger et al., The Querelle des femmes in the Romania, Viena: Turia + Kant, 2003, pp. 13-26.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] María-Milagros Rivera Garretas (Español)

María-Milagros Rivera Garretas

Nació en Bilbao, bajo el signo de Sagitario, en 1947. Tiene una hija nacida en Barcelona en 1975 y una nieta nacida en Puerto Rico en 2008. Es catedrática de Historia Medieval, ama de casa y una de las fundadoras de la revista y del Centro de Investigación en Estudios de las Mujeres Duoda de la Universidad de Barcelona, que dirigió entre 1991 y 2001. También contribuyó a fundar en 1991 la Llibreria Pròleg, la librería de mujeres de Barcelona, y, en 2002, la Fundación Entredós de Madrid. Ha publicado los libros: El priorato, la encomienda y la villa de Uclés en la Edad Media (1174-1310). Formación de un señorío de la Orden de Santiago (Madrid, CSIC, 1985); Textos y espacios de mujeres. Europa, siglos IV-XV (Barcelona, Icaria, 1990 y 1995; traducción alemana, de Barbara Hinger, Orte und Worte von Frauen, Viena, Milena, 1994 y Munich, Deutscher Taschenbuch Verlag, 1997); Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teoría feminista (Barcelona, Icaria, 1994, 3ª ed. 2003, ed. electrónica 2010; traducción italiana, de Emma Scaramuzza, Nominare il mondo al femminile, Roma, Editori Riuniti, 1998); El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer (Madrid, horas y HORAS, 1996 y 2001); El fraude de la igualdad (Barcelona, Planeta, 1997 y Buenos Aires, Librería de Mujeres, 2002); y Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000 (Barcelona, Icaria, 2001); traducción italiana, de Clara Jourdan, Donne in relazione. La rivoluzione del femminismo (Nápoles, Guido Liguori, 2007, e-book 2010); Juana de Mendoza (h. 1425-1493) (Madrid, Ediciones del Orto, 2004); La diferencia sexual en la historia (Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2005). Educar como educan las madres (Madrid, Sabina Editoria, en preparación). Ha coordinado los CD-ROM: La diferencia de ser mujer: investigación y enseñanza de la historia – La diferència de ser dona: recerca i ensenyament de la història – Die Differenz eine Frau zu sein: Geschichtsforschung und Lehre. Barcelona, Duoda - Universidad de Barcelona, 2004 y www.ub.edu/duoda/diferencia (2009, con traducciones italiana –a cargo de Clara Jourdan– e inglesa –a cargo de Caroline Wilson–); y La diferencia sexual. Textos escogidos. Revista DUODA 2-30 (1991-2006), (Barcelona, Duoda, Universidad de Barcelona, 2006). Es coordinadora y coautora del manual de Historia Medieval Las relaciones en la historia de la Europa medieval (Valencia, Tirant lo Blanch, 2006, e-book 2010).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)